«Coincido con Feijóo en la cultura del esfuerzo, la exigencia y la disciplina». Así ha justificado Toni Nadal su incorporación a la nueva fundación del Partido Popular. Además, ha querido dejar claro que no se trata de un salto a la política, puesto que «no tengo ningún interés». Su objetivo es poder aportar a la sociedad sus conocimientos en materia de deporte y juventud, siempre desde un punto de vista independiente.
El tío del prestigioso tenista manacorí ha explicado a Ultima Hora que el presidente del PP, Alberto Núñez Feijóo, lo llamó para proponerle participar en «una fundación no política», ya que pretende que su partido esté asesorado por las personas más relevantes de España en los diferentes ámbitos. El PP ha argumentado en un comunicado de prensa que Toni Nadal lo es en el ámbito deportivo y juvenil, como pone de manifiesto que ha sido entrenador del deportistas con el palmarés más exitoso de la historia del circuito internacional de tenis: 74 torneos en total, de los que 16 han sido Gran Slam (10 Roland Garros, tres US Open, dos Wimbledon y un Australian Open)».
Nadal ha explicado que si lo hubiese llamado otro partido, con el que también tuviese una visión parecida de la vida, se lo habría planteado. En este punto, ha añadido que «me gustaría vivir en un país donde se me de la responsabilidad a mí y no donde se me tutele constantemente y se me diga en todo momento como cómo tengo que hablar, actuar o educar a mis hijos. Déjenme la responsabilidad a mí». En este punto, ha asegurado que tiene un punto de vista similar a la visión de Feijóo en muchos aspectos. Además, ha añadido que el actual líder del PP siempre le ha parecido una persona «honesta, seria, normal y por eso acepté». «Si puedo aportar algo a la sociedad, como ciudadano de este país, estoy dispuesto a hacerlo», ha concluido.
Aurora PicornellBon dias. Benvolguda senyora o senyoreta. Me sembla que vosté no té gens clar es missatge del señor Toni Nadal. Li posaré un exemple que he viscut en primera persona i és part de sa meva vida. Tenc un company, més bé un amic, de molts d'anys. Amdós tenim una edat semblant. A mí ses coses no m'han anat gens malament. Ell, en un moment de sa vida, no sortia d'una trevalada i ja estava en sa seguent. Amdós tenguerem ses mateixes oportunitats d'estudi. Tots dos les desaprofitarem, cadascú a sa seva manera fins que arribats a un punt jo vaig pensar que per aquest camí no s'anava enlloc. Per a mí va significar molts d'anys de sacrifici, acabar estudis i treballar, seguir treballant de dia, nit, ni dies de festa. Me vaig passar anys sensa saber si era dilluns o dissabte o diumenge. No vaig tenir Nadal, ni segona festa, ni Cap d'any durant 27 anys. Així i tot encara me posava de picapreder, llantarner, o electricista a ca nostra. I per damunt de tot, sempre a sa feina vaig tenir mol present que guanyava els doblers, no només per a mí, per a un boqueta i culet que hi havia a ca nostra. Es meu amic, amb pocs estudis, encara que algún estudi té, havia trobat una feina molt bona, i la va deixar perque pensava que ell com empresari o podia fer millor. Jo el vaig prevenir de els nombres no me sortien, no m'hi vaig embarcar. Després empufat va trobar una altre feina francament extraordinaria. Guanyava el doble que jo. Mai va estalviar. Aixó sí, mantengué sempre una actitud prepotent amb s'empresa on feia feina. Després vengué sa crisi del 2008; i clar si sobra gent tot d'una s'enrecorden des qui emprenyen. Mai el vaig veura sacrificar-se, esforçar-se ni patir, tret de quan es negoci li anava malament. Quan és tard sempre fa un dama, però no abans ni durant quan ho ha remei. Jo l'he vist posar-se digne quan no té sa paella per es maneg, sensa kmporta-li es pa de sa familia. Aixó sí, fa uns discursos molt sonors; sempre parla de drets i d'injusticies. Mai parla de obligaciòns, ni reponsabilitats. Avui ell va rinxo ranxo i vota a s'esqurra, fins i tot s'ha prese tat per un partit conegut per a seva intrasigència ia amb sos que s'han esforçati amb facilitat per a nlminar fatxes a aquells que ho han donat tot per a fer un recó per as dia de demà. Jo crec que, com que degut a sa seva actitut no ha estat capaç de viure bé de sa seva suor (perque ha suat poc), ara vol viure bé de lo que han suat els altres. Ni que a dir que es seu patrimoni és 0. Però li envja es patrimoni d'altres. Jo sempre l'he ajudat tot lo que he pogut, i ancara així sembla que té mal.de ventre quan me veu. Tot això s'hagués evitat si hagués te ngut una actitut més proactiva amb sí mateix i amb ses seves responsabilitats.