Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

El director transitorio de la televisión balear: «Si IB3 no fuera en catalán no tendría razón de ser»

Bayona pide a los grupos parlamentarios que corrijan el presupuesto «a la baja» del ente para 2024

Bayona, en la comisión de control | Foto: Redacción Digital

| Palma | |

El director general transitorio del Ente Público de Radiotelevisión de Baleares, Jordi Bayona, ha razonado este jueves en el Parlament que «si IB3 no fuera en catalán no tendría mucha razón de ser», ya que «se perdería en una constelación brutal de televisiones en castellano». Así se ha expresado ante las preguntas de los grupos parlamentarios en la Comisión de Control de IB3, donde ha remarcado que, de 35 canales disponibles en TDT, sólo cuatro son en catalán. En esta línea, Bayona ha asegurado que «de IB3 se espera que mediante su programación sea un altavoz de difusión de la lengua catalana» y ha asegurado que la dirección actual tiene entre sus planes «que sea en catalán y las variantes de las Islas».

Bayona ha indicado este jueves que tiene «noticias de que el presupuesto real» para 2024 «irá a la baja», por lo que ha pedido a los grupos políticos que corrijan esa situación en la tramitación del proyecto presupuestario. Así lo ha expresado en la Comisión de Control de IB3 en el Parlament, donde ha indicado que este año «la parrilla básica de IB3 ha consumido prácticamente todo el presupuesto asignado, y eso no ha permitido aumentar las contrataciones», algo que ha implicado que «las productoras han sufrido». «El presupuesto para 2024 tampoco es esperanzador», ha añadido, confiando en que la tramitación parlamentaria pueda «enmendar esta circunstancia».

Al hilo de una pregunta del diputado Josep Castells (MÉS per Menorca, Grupo Mixto) sobre la contratación con productoras de Menorca y Pitiusas, Bayona ha lamentado que actualmente no pueden «presumir de que IB3 es la hélice que pone en marcha la industria audiovisual» porque el presupuesto del que dispone «es de los últimos» en la comparativa de Comunidades y se encuentra «más de ocho puntos por debajo de la media de coste por habitante». Por ello, ha aprovechado su comparecencia ante los grupos del Parlament para pedirles «que reviertan» esa situación. En un punto posterior del orden del día, Bayona ha insistido en esta solicitud remarcando que en IB3 «el talento es muy bueno» pero que necesita «que haya detrás recursos económicos». «Vuelvo a pedirles que traten de dotar a IB3 de un presupuesto razonable y suficiente», ha dicho.

33 comentarios

user Lluís | Hace más de 2 años

Menorquí empipatMir poc es canal 4, però sovint emet programes fets a Barcelona, que evidentment no són en mallorquí. I es dematí fan un programa de ràdio amb un presentador castellanoparlant que destrossa es mallorquí sense pietat. Per tant, aquest canal no ès un referent de bon mallorquí. Tampoc no mir gaire es canal Fibwi, però he comprovat que ets informatius i altres programes són cent per cent en castellà. Res de mallorquí! Al contrari, es mallorquins que hi intervenen solen girar sa llengua i parlen foraster amb accent mallorquí. Patètic! En canvi, a IB3 puc escoltar veus mallorquines, menorquines i pitiüses. Es presentadors d'informatius parlen un català estàndar però no barceloní com a TV3 sinó mallorquí (o menorquí, o pitiús). Sa diferència ès evident!

user Avizor | Hace más de 2 años

Menorquí empipatPrendre nota de Canal 4/Fibwi? Ufff. Ja m'ho heu dit tot!

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

Menorquí empipatGràcies, "menorquí empipat". Amb molt més senzillesa consegueixes dir lo que jo volia dir. Jo trob que a poc a poc ho conseguirem.

Menorquí empipat Menorquí empipat | Hace más de 2 años

Jo crec que IB3 te que xerrar un balear sense tenir perquè ser bord. Poden aprendre nota de Canal 4 o Canal Fibwi que es diu ara. Aquest xerran en balear tot inclòs ses notícies o fan amb un balear d'emprar sa ses i es. D'ençà vaig descobrir aquest Canal TV ja no mir IB3 i esteim xerrant de fa 4 anys.

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

Avizor, Gràcies per aportar un poc més. Es centre de sa discusió aquí es si "un canvi d'articles" va junt amb un canvi de registre. Jo opin que no (formal o informal, jo no canvii articles), i tú opines que sí (en registre formal, hi ha que dir "la taula" i no "sa taula"). Més avall t'he posat un altra comentari per reforçar sa idea de que un canvi d'articles només és fruit d'un conjunt de situacions forçades (hi afegiré: polititzades): és més "lo que mos fan creure" que sa realitat. (ja te dic, esper contestació en aquest assumpte). Però ara, per reforçar sa teva idea, me dius lo següent: "Mai, repetesc, mai sentiràs en un informatiu de Canal Sur diu: "Jozú, mi arma, que notisia que voy a dar". Jo entenc, seguint es teu exemple, que a IB3 no senti mai "a aquest senyor li van fotre es cotxo", sino "a aquest senyor li van robar es cotxo". Es problema es que tú equipararies s'utilització des verb "fotre", molt col.loquial, amb s'utilització de s'article salat, i que lo correcte -segons tú- seria "a aquest senyor li van robar EL cotxe". Pareix subtil, però no ho és. En aquest exemple he xerrat de s'article, però hi ha a Balears moltes altres expressions, que no tenen per que ser "rebaixades" a col.loquialismes. I ara te faig un altra pregunta, un poc més àcida. I qui ha decidit que hem d'emprar a un registre formal s'article literari en vers des salat? I si ho feim al revés? Venga, que tots es de catalunya/valència, quan siguin a ses seues cases, que parlin col.loquialment amb "la taula" i "la cadira", però a nes informatius de canal 9 o de TV3, tothom peu en retxa, i tots dir "sa taula" i "sa cadira". Te pareix correcte? A jo no... idò per sa mateixa regla de 3, per favor, que a TV3 o Canal 9 diguin "la taula", però que mos deixin a noltros tranquils i poguem dir "sa taula". T'he donat s'exemple de s'Espanyol a Amèrica, i tu me surts amb s'Italià. Contesta'm, si te pareix, per que dimonis a sa TV Argentina és perfectament correcte emprar es "vos" o dir "hablá" (nota s'accent gràfic) sensa problemes, i sa TV balear, curiosament, coses similars no es poden emprar. S'Italià és un tema molt més complexe, per temes geogràfics i polítics (no va ser nació unificada fins segona meitat s. XIX) fa que ses distintes variants estiguin molt més enfora unes de ses altres. En definitiva. Aixó no es blanc o negre, i ha molts de tons de gris. Ja te dic, tot es tracta de crear una gramàtica/ortografia prou ampla que tots s'hi trobin a gust (jo no m'hi he trobat bé mai). Jo em pens que aqui hi ha un bon debat per xerrar i ses coses no estan tan clares com mos vols fer veure. Ni molt manco: "es lingüistes ho saben", i per tant hem de baixar es cap per que "es especialistes ho manen així". Ja te dic: hi va haver bastant de problemes amb tot aixó amb en Joan Alcover (ara si que xerram d'un bon especialista). I gràcies a Déu, cada vegada hi ha més persones que pensen i arrufen es nas. Un abraç i fins un altra, Gabriel Vivó

user Avizor | Hace más de 2 años

g.vivotruyolsNo t'he de perdonar de res, només faltaria. Crec que és bo que tothom s'expressi en la llengua en què se senti més còmode. En el teu cas concret, escrius bastant bé i t'honora que ho facis així, si et ve de gust. Dit això, he exposat uns arguments per intentar aconseguir una clariana perquè entri un poc de llum, en un tema tan complex com aquest. I si em permets que t'ho digui, confons l'adequació del llenguatge amb els registres. Com te deia, això passa a TOTES les llengües. Te pos un altre exemple: Els informatius de Canal Sur (TV autonòmica d'Andalusia) es fan en un registre formal i un concurs musical, per exemple, en un registre col·loquial. Mai, repetesc, mai sentiràs en un informatiu de Canal Sur diu: "Jozú, mi arma, que notisia que voy a dar". En canvi, en el concurs musical, sí que es podrà dir. Escriure-ho seria per un altre capítol que no és el cas d'ara. Un darrer exemple per la part final del teu escrit. L'Italià és un idioma encara més complex que el català i l'espanyol. Fins l'any 1950 no varen aconseguir que tothom entengués l'existència del idioma comú. Eren tants els dialectes que cadascú xerrava com volia. Va costar, però ara tenen un d'estándar comú i es respecten els dialectes, tot tenint en compte això que et deia del principi de l'adequació tot depenent de cada situació. Salut!

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

Avizor, De ver, gràcies per fer-me reflexionar. Ara se m'acaba d'encendre un altre llumet, que invalida (de manera més contundent) sa teva premisa. Quan anava a classe (EGB, BUP, COU, o s'universitat - vaig estudiar a sa UIB-, fa bastant d'anys, ja comencen a sortir cabells blancs per aqui dalt) mai, absolutament mai, vaig veure cap professor que canviava articles (de salat a literari) quan donava classe. Vaig tenir professors a sa UIB molt bons (i t'assegur que en guard molt bon record), tots empraven s'article salat sensa problemes, quan donaven classe en català. A nes col.legi des meus fills, es mestres ensenyen en menorquí. No n'hi ha cap que canvii articles. Convendràs que donar una classe a s'universitat és un acte prou formal? No lo suficient? Es sermó des capellà a Missa (no de fa temps, sino avui en dia)? Tampoc? T'he posat a s'altra comentari un exemple de lo més extrem: sa defensa d'una tesi doctoral a una universitat amb solera. Encara aixó no és prou formal? Me pots dir quan sa gent aquí a Balears canvia a article literari? En definitiva, que mos queda? Jo t'ho diré. A aquells ambients que estan polititzats, forçats, allà on, de manera molt subtil, te fan creure que "lo correcte" es canviar articles quan canviam de registre. Per exemple, quan polítics fan un discurs a nes parlament, lliuren un premi (solen ser polítics!) o a nes medis de comunicació (aha, subvencionats per es polítics -> que controlen ells). És només aquí, en aquests ambients fortament polititzats on se sol forçar sa situació, i xerram de "canviar a article literari". Espontàneament, tant a ambients formals o informals, noltros no xerram així. Un abraç molt fort i seguim debatint si vols - Gabriel Vivó

user Avizor | Hace más de 2 años

LátigoLa meva padrina sempre deia: "Quan te diuen: 'Això no ho entenc ni ho vull entendre', has de plegar veles i deixar-ho córrer. Ja no pots fer més pedagogia encara que hi hagis posat totes les teves bones intencions". Crec que no fa falta afegir res més. Amén.

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

LluísA baix tens sa meva contestació en aquest "Avizor" (òbviament desconec nom i llinatges). Es tema de sa llengua escrita es un tema molt llarg, que requereix un debat més profund, i aquí no ha espai.

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

AvizorAvizor, Canvii de llengua ara, de pas també per contestar als altres escrits que me diuen que no sé escriure amb un altra idioma (es tema de sa llengua escrita duu molta tela, en xerraré a un altra moment). Insistesc en que es teu argument no me convenç. Aquí a Mernoca en particular (i a Balears en general) no he vist mai a ningú, de manera espontania, canviar a article literari per fer un discurs més formal. A no ser que (i aquí està s'assumpte més interessant) li hagin "fet creure" que, efectivament, per raons polítiques (o per que li han ensenyat a escola, o per que així ho veu a nes medis de comunicació), ha de canviar articles per canviar de registre. Exactament lo que tú me dius, que a priori consideres que és correcte. Si ho penses bé, tenim davant noltros es típic problema en que s'intenta demostrar una cosa que ja está aceptada "a priori". En altres paraules: segons tú me dius, "a IB3 parlen amb s'article literari per que han de canviar de registre". I quan jo t'intent explicar que aixó a la pràctica no es fa a balears, dones per acceptat que canviam de registre "per que, mira per on, a IB3 ja ho estan fent". Per demostrar un argument, no podem donar per supossat precissament aquest mateix argument. T'ho explicaré amb un exemple. Quan em van convidar a ser president de tribunal a una tesi doctoral a s'Universitat de Barcelona, en veure que s'idioma vehicular de sa defensa era català, no vaig dubtar en dirigir-me a nes candidat en sa meva variatat menorquina (article salat), sensa cap problema. Altres membres des tribunal ho van veure perfectament correcte. Aceptem, al manco, que una defensa de tesi es un acte formal, sobre tot a una universitat amb solera com sa de Barcelona. [n.b.: sa tesi era a una facultat de ciències, no te preocupis]. Salutació - i segirem reflexionant. Gabriel Vivó Truyols n.b.: I perdona ses meves faltes ortogràfiques, de veritat, i gràcies per ses correccions. Desgraciadament, m'han ensenyat durant molt d'anys que quan escric en sa meva llengua, tenc que canviar tot es temps articles, expresions, etc. I me resulta tan estrany, que quan escric pareix que escric en un idioma que no m'es familiar. Entenc que hi ha de haver una gramàtica comú i per tant una adaptació, però no estic tan segur que s'esforç que he de fer jo quan quan canvii de "llengua xerrada" a "llegua escrita" és es mateix que fa un barceloní. Fa molts anys, ja hi va haver bastant de problemes amb aquest concepte amb en Joan Alcover i companyia, i trob que es problema no està ben resolt. n.b.(II): Jo trob que es dos esteim d'acord que cada idioma té parles diferentes, dialectes, variants. Lo que passa és que, quan es tracta d'acomodar-se a una gramàtica comú, es poden tenir en compte com "correctes" ses distintes variants. Ja te dic: si passeges per Bons Aires un dia (o obre es diari Clarín si vols) ho veuras. Llengua escrita en Espanyol perfectament correcte. Amb variants dialectals, xerrades i escrites. Lo mateix amb s'Anglés (EUA vs Gran Bretanya) i qualsevol altra idioma.

user Látigo | Hace más de 2 años

LluísBuenos días y perdone mi atrevimiento por usar el castellano pero mi nivel de B2 de catalán no es suficiente para expresar ideas complejas. ¿Entonces si vivo en Baleares, trabajo en Baleares y pago mis impuestos en Baleares tengo derecho a manifestar mi opinión sobre los temas que me afectan o hay alguna norma que lo impida? ¿Carecer de un nivel óptimo de catalán me convierte en una persona de segunda categoría?. Y, a sensu contrario, ¿sólo aquellos que tengan un nivel excelente de catalán tienen derecho a posicionarse sobre los asuntos de la vida pública?.

user Látigo | Hace más de 2 años

AvizorLos árboles no te dejan ver el bosque. En Baleares hay una lengua oficial, la buena, la de primera categoría, la que permite hacer una escritura notarial, presentarse a una oposición o impartir clases y esa lengua es el catalán. Además hay otra lenguas autóctonas relegadas a la categoría de subdialecto del catalán que no sólo no se pueden usar en ninguna de las circunstancias apuntadas si no que, con la colaboración de los propios baleares, están confinadas a un uso familiar y condenadas a su desaparición. Muchos baleares se sienten cómodos con esta situación pero algunos no lo estamos y también tenemos derecho a manifestar nuestro desacuerdo. El catalán a Cataluña y en Baleares sus lenguas autóctonas.

user artruixbello | Hace más de 2 años

Dinero tirado,que lo dediquen a mejoras de vida para los ciudadanos de las islas.

user buho | Hace más de 2 años

Lo que no tiene razón de ser es que sea en catalán,,,""" aquí no som catalanes ""Siguen los complejitos del pp

user Pepet | Hace más de 2 años

g.vivotruyolsEscrius in perfecta mallorquin,de no integrat.

user Mallorquí i espanyol! | Hace más de 2 años

No tiene razón de ser ni en español ni en catalan, solo en mallorquin de verdad, con programas como gent de la mar, donde se saca a mallorquines de verdad … de esos que metemos mallorquinadas. Y sobre todo, con un presupuesto 10 veces inferior. 180 euros por mallorquin al año…

user Lluís | Hace más de 2 años

g.vivotruyolsEs dia que t'expressis en sa llengua i sa modalitat que dius defensar, pensaré que no estàs fingint i que no vols llançar es mallorquì o es menorquí contra es català per fer espanyolisme i reprendre sa castellanització franquista, com fas usant es castellà en es teus escrits en lloc de sa llengua nostra. No prediques donant exemple sinó al contrari.

user Lluís | Hace más de 2 años

EricClaptonSa llengua catalana no crea cap divisió nova perque fa segles que tal divisió existeix. Espanya ès plurinacional i plurilingüe de sempre. Totes ses llengües espanyoles són anteriors a s'existència d'Espanya.

user Lluís | Hace más de 2 años

Ivan 84Has provat tu d'usar es mallorquí, es menorquí o s'eivissenc?

user Lluís | Hace más de 2 años

borjaEs residents que no parlen català són forasters, i ès ben normal que s'adaptin assimilant sa llengua des natius. A s'Espanya castellana la cosa funciona així i ningú remuga ni s'escandalitza, ni llança acusacions absurdes.

user Avizor | Hace más de 2 años

g.vivotruyolsEn el teu escrit, veig no has refutat cap dels meus arguments. Ans al contrari. Repetesc i resumesc amb només tres paraules tota la meva argumentació: "Adequació del llenguatge". És molt simple. El problema és que allò que et paresqui a tu o fins i tot a mi és igual. No és una qüestió de "parer", és una qüestió científica del entesos en llengua, sociololingüística i història. Ni més ni pus. Te puc ben assegurar que no gosaria a parlar d'allò que no sé o que desconec. Veig que no entens què és un discurs formal, però a Menorca, igualment que a Eivissa i a Mallorca, s'utilitzen "la taula" i "la cadira" en discursos d'àmbit formal: una conferència a la universitat, una crida, un discurs a un lliurament de premis, etc. Això son exemples de discursos formals i així es fan, ja siguin escrits o pronunciats en veu alta. Altra cosa és que desconeguis la diferència entre formal i informal. Però sempre hi ets a temps a aprendre, si ets curiós o curiosa. Per cert, "Cal" de Cal Bisbe" va tot junt. És una forma lexicalitzada i fa anys que s'escriu sense apòstrof. Salutacions!

ca de bou ca de bou | Hace más de 2 años

Entonces, queda claro que si eliminamos el cantalán de IB3 lo podemos cerrar.

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

AvizorPues en mi opinión yo creo que tu argumento tiene un par de falacias, y te las demuestro. 1. No es cierto que en menorquín utilicemos "la taula" y "la cadira" para discursos formales. En el habla normal, todos utilizamos el salat, tanto si estamos en un discurso, como hablando con los amigos en un bar. Obviamente cambiaremos de registro y utilizaremos un lenguaje más formal o más coloquial según la situación, pero no cambiamos los artículos. 2. Hay conceptos, sin embargo, que por razones históricas se han quedado en el artículo literario ("ca'l bisbe" o "la catedral" o "el bon Jesús"), normalmente relacionadas con la religión o con conceptos muy respetuosos, con algunas excepciones, como por ejemplo "la mar" (para referirse al mar). 3. Me parece estupendo que IB3 diga "Ca'l Bisbe" cuando se refiera a la sede episcopal, pero no me parece lógico que diga "el cotxe es va accidentar...". Aquí no hablamos de esta manera. 4. Invalidada tu premisa anterior, nos sigue quedando el tema gordo del asunto, del que parece que nos seguimos desviando de manera sistemática. Siendo la televisión autonómica "balear", ¿no debería promocionar el habla propia de nuestra región geográfica?. ¿Qué ocurre? ¿Es que nuestra habla es ahora "de segunda categoría", y no la podemos utilizar? Un saludo. Seguiremos reflexionando.

user EricClapton | Hace más de 2 años

Totalmente de acuerdo. Si no es en catalán no se crea la división entre personas que se persigue, deja de ser un arma independentista y deja de servir para enemistar a una parte de la población con la otra. Deja de tener sentido...

user Avizor | Hace más de 2 años

g.vivotruyolsSi vols, t'ho explic, i amb exemples. A totes les llengües del món hi ha allò que s'anomenen "registres" en el parlar i en l'escriptura. Adequam el llenguatge a un registre més formal o col·loquial, tot depenent de si el discurs és, per exemple, una conferència o un informatiu (més formal o culte) o una xerrada amb amics (més col·loquial o informal). L'article literari, i altres formes lingüístiques i d'expressió textual, s'usen en els registros més formals i l'article salat als registros més col·loquials. Per això, en un informatiu, que utilitza un registre més formal, s'usa l'article literari i altres formes més cultes. En canvi, si és un programa de cuina, es pot "salar" perquè és un registre informal 😉 Un altre exemple. Si penses en les misses, totes les oracions es fan en l'article literari i en un llenguatge més formal, perquè sempre s'havia entès com més culte, oficial, etc. Fins i tot el capellà, en el sermó, ho solia fer (fa anys) en aquest registre. De fet, en aquest llenguatge més formal de l'església li deien "català de trona" i, precisament, era per mor d'aquest registre més formal del que et parlava fa uns instants. Tot això que t'explic passava a Mallorca, per exemple, en els diferents pobles. Esper que t'hagi servit l'explicació. Salut!

user Avizor | Hace más de 2 años

Jan FerragutTe pareix que sigui en palmesà, bunyolí o felanitxer? Tots aquests llocs tenen les seves varietats dialectals també. Si t'informes una mica, veuràs que això passa a totes les llengües. Als Estats Units d'Amèrica o al Canadà, per exemple, no tenen cap problema a dir-li anglès al seu idioma oficial, i no per això son anglesos. Si el problema és no dir català perquè et converteix en català, hauries de llegir un poc més, Jan. I sí, jo xerr català de Mallorca, per tant, malloquí, i també bunyolí, perquè som d'allà i tenim unes característiques pròpies. Això ja es un debat superat des de fa molt de temps! Deixem de "marejar sa perdiu".

user Jan Ferragut | Hace más de 2 años

Y que sea en catalán y no en mallorquín tiene razón de ser?

Ivan 84 Ivan 84 | Hace más de 2 años

Han probado de usar el Mallorquín, Menorquin y el Ibicenco? Esto no es Catañuña

user Nortevayas | Hace más de 2 años

Pues para eso me veo TV3, de Catalunya y nos ahorramos un dinero.

user Joan Pera | Hace más de 2 años

Oiga Sr. Transitorio de la tv y radio que nadie ve, acaso tiene sentido Tele Madrid.? TV de Aragón.? TV Castilla:? TV Extremadura.? Y muchas más… No tienen idioma propio sin embargo como nos sobra el dinero mantenemos medios con infraestructuras millonarias para una audiencia mínima y de vergüenza… estamos locos.? Oiga cierre la boca y de paso ese canal

user g.vivotruyols | Hace más de 2 años

El día que abra yo la televisión catalana y me encuentre con gente que diga "sa taula" o "sa cadira", entonces entenderé por qué en IB3 dicen "la taula" y "la cadira". Mientras tanto, siendo una televisión balear, no lo entiendo. Lo mismo con las radios. Los boletines informativos autonómicos de RNE - baleares siguen el mismo ritual. ¿Por qué demonios tenemos que entender que nuestra habla está en inferioridad de condiciones con respecto al habla de Barcelona y se considera más "incorrecta" que el resto de hablas? Paseas por Buenos Aires, y ves anuncios de compañías telefónicas que dicen "hablá por 35 pesos al mes" [nótese la tilde]. El dialecto local: hablado y escrito, sin ningún tipo de complejos. ¿Dónde está el problema?

John Pons John Pons | Hace más de 2 años

Todo dicho. No tiene razón de ser. Va a pérdidas, que cierre, como muchas tv.

user borja | Hace más de 2 años

Se pueden decir tonterías en esta vida. Y a los habitantes de la isla que no hablan ni menorquí ni catalan que les zurzan. Sectario, adoctrinado y partidista como siempre

Lo más visto