El todavía presidente del Parlament, Gabriel Le Senne, ha registrado este martes en el Parlament un acuerdo de Mesa para «impulsar el bilingüismo» en la Cámara y que use tanto el castellano como el catalán a nivel escrito y oral. Según ha detallado, esto implicaría que todos los documentos oficiales y comunicaciones emitidos por el Parlament estén redactados en catalán y en castellano, así como que también lo esté el reglamento de la Cámara y el Boletín Oficial del Parlament.
Además, los ciudadanos tendrán derecho a obtener respuesta en cualquiera de las dos lenguas oficiales la web del Parlament contemplará dos versiones -una en catalán y otra en castellano- y las publicaciones de las redes sociales también deberán combinar la utilización de ambas lenguas «de forma equilibrada».
sempre feliçPer enèsima vegada copies i aferres sa mateixa propaganda i per enèsima vegada te responc. Com t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va poder fer fa dos o tres segles. Ho entens o no ho vols entendre?