Recordant Albert Camus

Aquests dies recordam Albert Camus quan es compleixen cinquanta anys de la seva mort. Nascut a Algèria l'any 1913 quan encara era colònia francesa, Camus té arrels menorquines per part de mare i és segurament, una de les figures cabdals de les lletres i el pensament del segle XX. Escriptor, premi Nobel de Literatura l'any 1947, va estudiar filosofia i es dedicà al periodisme bona part de la seva vida. Compromès amb la llibertat, no deixà mai de lluitar contra qualsevol ideologia que allunyàs l'home del que és purament humà. El d'Albert Camus és un humanisme però basat en la consciència de l'absurd de la condició humana. Un absurd de viure que tanmateix i alhora el va empènyer amb força a cercar el sentit de la vida.
No perdem de vista que pertany a una generació trabucada per la història, una generació que entre guerres va viure massa de prop l'arbitrarietat i la tortura, l'horror. És per açò que tant ell com els seus personatges literaris reflexionen amb profunditat sobre l'existència, al límit. Sacsejant les nostres consciències lectores. Tal com diria el seu Calígula, "els homes moren i no són feliços" i aquesta certesa simple i a la vegada tan dura d'assumir, ens duu a buscar desesperadament el sentit de la vida.
El cinquantè aniversari de la seva mort, ens dóna peu a Menorca a recuperar les seves arrels illenques i amb açò recordar els milers de menorquins que en el primer terç del segle XIX van emigrar al nord d'Àfrica fugint de la pobresa, cercant una vida millor, una prosperitat que tot sovint no van trobar. Entre aquests menorquins trobam per una banda els besavis ciutadellencs d'Albert Camus, Miquel Sintes i Margarita Cursach, pares d'Esteve Sintes Cursach, que era el seu avi matern i que ja va néixer a Algèria. Per altra banda, l'àvia materna, Catalina Maria Cardona era natural de Sant Lluís i va emigrar al nord d'Àfrica on va conèixer Esteve Sintes. D'aquest matrimoni en va néixer Catalina Sintes Cardona, la mare d'Albert Camus, que es casà amb Lucien August Camus.
Tot i aquestes arrels menorquines, ell no va calcigar mai Menorca. Encara que la mort del seu pare quan era molt petit el va deixar en mans de la seva mare i sobretot de la seva àvia menorquina.
L'obra de Camus és breu però molt intensa. Va començar a escriure molt jove, el seu primer llibre va sortir publicat l'any 1937. Trobam novel·les, obres de teatre, articles periodístics, cartes i assajos filosòfics que aprofundeixen amb un estil molt propi en l'absurd fonamental de l'existència humana. "L'estranger", "El mite de Sísif" "Calígula", "La peste" ens mostren una naturalesa humana colpida i travessada per l'absurd. Però amb el pas dels anys veim una evolució personal arribant a un punt on no només posa de manifest aquest absurd sinó que aposta per un sentit més solidari davant del sofriment humà i per la rebel·lió contra la injustícia, actitud que quedà reflectida a obres com "Els justos" o "L'home rebel".
En l'actualitat és diu d'Albert Camus que és una de les consciències morals més importants del segle XX. Capaç d'assumir l'absurd de l'existència i de no perdre a pesar de tot l'instint de recerca de la felicitat.