En Jack Sparrow a l'illa perduda
Un dia a la tripulació de Jack Sparrow tenien un vaixell vell i remput. A la nit van anar a un bar i es van trobar amb un senyor i li van demanar:
-Eh, sabeu avont hi ha una illa perduda?
-i el senyor li va contestar:
-En sé moltes. I sé la que vosaltres cercau però és perillosa perquè el qui hi va no torna.
I el senyor els va donar un mapa. Dos fillets de nom David i Gemma els van acompanyar cap a l'illa perduda. I anat cap a l'illa perduda es van trobar una tempesta d'ones de 7 metres i per es camí es van trobar un pop gigant i van lluitar fins l'endemà.!!!
Quan van arribar es van trobar amb africans i el capità de l'illa era en Denis i l'ajudant era en Pere. Els van demanar avont hi havia el tresor. I van vendre el tresor a canvi d'un vaixell nou. (David Marrades i Gemma Arguimbau)
Ens perdem a la selva
Hi havia una vegada uns fillets que es deien Aida i Eric. Van anar a la selva amazònica i en el mapa posava que hi havia una tribu dita VII. Hi havia un segrestador dit Lluís Roman. Van arribar a la selva i van veure molts centpeus grans… Van donar una volta a la selva i es van perdre. Van veure en Lluís que els seguia.
-Ens està perseguint un segrestador! Va cridar n'Aida. De sobte a n'Eric li va caure una xarxa damunt. I a n'Aida li van posar un ganivet al coll però no li av tocar. N'Eric li va fer una coça a sa cama i van caure tots dos. Van agafar el ganivet i van començar a córrer però en Lluís se va despertar i els va agafar. Després en Lluís els va dur a la seva torre i van conèixer a una filleta que se deia Àngels. Van cridar tots tres junts:
-Socors!
Després van sentir que venia un home que es deia Adrià Barber.
-Socors! Ajuda senyor aquí!!! Va cridar n'Àngels.
N'Adrià va sentir renou i els va mirar. Al cap d'una estona els va salvar i van tornar a casa. (Aida Sintes i Eric Melli)
Les aventures dels alumnes màgics
Hi havia una vegada un fillet que es deia Denis i una filleta que es deia Laura. Aquells fillets eren germans i alumnes de l'escola Hoguarts. L'escola era molt gran i el mestre no era gaire simpàtic. En acabar l'escola va començar el pati i els pillus van robar el berenar dels fillets petits de l'escola de Hoguarts. Després els van dir:
-Per què robau els berenars?
-Perquè el nostro comandant ens ordena.
I aleshores els fillets van fer dos trucs de màgia. I els van agafar amb cordes gruixades. I el moment va passar el mestre de l'escola Hoguarts i com el mestre no era simpàtic els van castigar fent cent paraules que diguin "no robaré el dinar dels fillets petits". I mai van robar el dinar als fillets petits. I mai més se van portar malament. (Laura Doblas i Denis Sánchez)
L'aigua
Hi havia una vegada dos ànecs que se nomien Ona i Michel. Cada vegada se preocupaven més per l'aigua contaminada.
Un dia n'Ona i na Michel es van aixecar amb molta set i es van dir
-Michel, aquesta aigua està contaminada!
-I que ho diguis, me'n vull anar del torrent de cala Galdana!
-Vols anar a buscar una solució?
-Vale, anem d'excursió Ona!
I les dues amigues van anar a cercar la solució. I així ho van fer però els esperava una gran aventura.
Van anar volant a cala Mitjana, a veure una amics a vam què opinaven del torrent de cala Galdana. Van arribar a la platja els dos amics Tomeu i Gemma els van dir:
-Què feis aquí Ona i Michel?
-Hem vingut a veure-vos perquè ens digueu què opinau sobre el torrent de cala Galdana.
En Tomeu i na Gemma els van dir a n'Ona i na Michel que al final del torrent de ca la Galdana hi havia un mag que feia màgia. I van anar al final del torrent de cala Galdana.
El mag els va dir a n'Ona i na Michel a vam què volien, i n'Ona i na Michel van respondre: -Mos agradaria que mos convertissis en humans.
-Val, immediatament.
Va dir unes paraules màgiques i les va convertir en humanes de sobte. El mag els va dir que només duraria una hora.
Primer van anar a la platja de cala Galdana. La gent estava tirant fems a l'aigua, tenien un micròfon i van cridar: -Per favor, no titreu fems a l'aigua que els peixos, els ànecs… no poden amb l'aigua contaminada. I la gent els va creure a n'Ona i na Michel. Quan van arribar al torrent es van convertir en ànecs i l'aigua del torrent estava molt neta. I van viure felices i contentes amb l'aigua neta. (Michel García i Ona Febrer )
El fillet extraterrestre
Hi havia una vegada un fillet que anava a la classe de 3r. Un dia a l'hora del pati el fillet va caure per les escales i li va sortir líquid verd. En Lluís i n'Elena el van anar a ajudar. Li van demanar com era de nom
-Com et dius?
-David Marrades Pons!
En Lluís i n'Elena i en David es van fer amics.
-No veus que te surt líquid verd?
-Jo tenc un secret però no ho vull dir perquè tenc por!
-No te preocupis David que serem els teus amics.
-Mirau jo som un extraterrestre i tenc germans i germanes extraterrestres!
Al final es van fer amics i van anar al parc a jugar. Però en David els va convidar a conèixer el seu planeta.
Hi van anar amb un anau especial. Allà van jugar a "escondite" i n'Elena i en David es van amagar molt bé. El planeta els va agradar tant que s'hi van quedar a viure per sempre. (Elena Sierra i Lluís Llopis )
El naufragi
Hi havia una vegada dues filletes que nomien Paula i Andrea. Un dia anaven amb un vaixell cap a Barcelona i per la nit va fer una tempesta. El vaixell es va enfonsar i van parar devora una illa deserta. Les dues amigues es van salvar.
N'Andrea va exclamar:
-Menus mal, mos hem salvat!
-Sí, menos mal!
Les dues amigues a l'illa deserta no tenien menjar i van trobar dos centpeus i se'ks van menjar.
Amb fulles i troncs van fer un refugi i per la nit van encendre una foguera. Per sopar van cremar una serp cascavell. En soldemà es van despertar i es van trobar amb dos camells i van partir cap al temple sacamuia. Van entrar i dins estava tot fosc. Dins van trobar una barca màgica i la barca màgica les va dur cap a Barcelona. (Andrea Galera i Paula Moll)
Al planeta Mart hi ha extraterrestres?
Hi havia una vegada dues filletes que eren de nom Aina i Llúcia que volien viatjar a l'espai. Un dia estaven mirant les estrelles i de sobte van veure una llum i quan es van donar conte eren a l'espai. Van veure que havien aterrat al planeta Mart. Van seguir caminant i de sobte van caure per un forat. Estaven molt fosques. Van veure una llum de color lila i era el regne dels extraterrestres. Les estaven mirant quan de sobte van mirar enterra i van veure ple d'extraterrestres que les redejaven els peus. Eren molt petits i fastigosos. Eren com trossos de gelatina. Van tenir sort, una motxila plena duen dins la motxila. Quan ja van sopar van treure el sac de dormir. Un ovni els hi va tirar un dispar i els hi va ferir un poc. De sobte van veure dos fillets que eren amics d'elles dues, eren en Pere i na Marta. Els van deixar entrar. Després van poder dormir sense que ningú les molestés. Quan tots estaven desperts en Pere i na Marta els van dir a veure si se n'anaven amb ells. Elles li van dir que sí però en Pere va dir:
-Com mo n'anam d'aquí?
i na Llúcia diu:
-Amb coses de la motxila!
-Van emprar una capsa i precinto i van fer un coet. Van baixar amb molta velocitat i quan baixaven van veure les constel·lacions Lluís i Elena.
Quan van baixar del planeta eren a la terra i justament van caure a la seva casa i van baixar a dormir. (Llúcia Al·lès i Aina Marquès)