Bastir una altra manera de comprendre la humanitat

Darrerament estic arribant a la mateixa conclusió repetides vegades. Resulta que comparant feines d'àmbits professionals, àmbits institucionals diversos (municipals, autonòmics i estatals) i àmbits civils (de voluntaris, d'associacions o d'ONG) em qued amb una sensació molt més satisfactòria, de feina ben ajustada, endevinada, precisa, quan es tracta de produccions d'aquests col·lectius altruistes. És com si la independència, la motivació intrínseca i sense interessos d'aquestes persones afegís una perspectiva, una claror en l'anàlisi i en el mètode, que no trob en els altres àmbits. Deu ser que, com sempre, els bons sentiments, acaben confegint una lucidesa que mai no raja ni de l'interès ni de l'estatus, només de l'activisme de qui s'entrega en benefici de la comunitat.Aquesta publicació de la feina de recerca sobre el que saben els escolars de què és el desenvolupament m'ha semblat molt alliçonadora per diferents motius. Primer, perquè constata que l'escola és capaç d'abordar amb èxit qüestions complexes i valors que, molts cops, van contracorrent en la nostra societat. Açò hauria d'animar més els docents a defensar la raó i retornar-los l'autoritat per rebel·lar-se contra la mala educació de gran part del seu entorn, que és un llast contaminant. Si l'entorn fos més favorable, avui l'educació podria fer miracles. Aquest llibret n'és un testimoni. Segon, perquè he tingut la sensació que, tot i tanta "cultura" contaminada, la majoria dels nostres escolars tenen el cap i l'ànima ben fonamentats per construir un altre món millor. L'experiència m'ha demostrat que quan a classe aconseguim arribar a un bon nivell de comprensió sobre el perquè d'algunes injustícies a l'alumnat li notes la mirada optimista de qui reconeixent el paratge pot cercar el camí. És el dia a dia amb el món adult allò que els atabalarà fins que acabaran renunciant i submergint-se en el cinisme general de la desesperança. És dur per als joves aguantar que la realitat adulta murmuri tot el temps sense paraules: que no hi ha alternatives, que el pensament és únic i que no hi cap un món just si no és en perjudici propi. Edgar Morin ha anunciat allò dels set coneixements necessaris per a l'educació del futur: conèixer què és conèixer, un coneixement pertinent, ensenyar la condició humana, ensenyar la identitat terrestre, afrontar les incerteses, ensenyar la comprensió i l'ètica del gènere humà. Idò bé, l'educació per al desenvolupament de què tracta aquest treball s'avança al nostre temps i es posa en la línia d'alguns dels coneixements que Morin preconitza com eines per a una humanitat més igual.
Al final serà la suma de moltes iniciatives petites, concretes, humils, però coratjoses i intel·ligents, com aquest llibret, les que acabaran bastint poc a poc una altra manera de comprendre la humanitat.