Empren la xarxa social Facebook com a tarja de presentació per a la seva música. No tenen disc, però trepitgen fort i esperen poder cloure la seva primera maqueta aquest estiu. Siscu Bosch (guitarra), Pere Gelabert (baix), Miquel Sastre (bateria), Eva Pons (veu i guitarra acústica) i Damià Gelabert (teclats) són Fràgil. De la història d'aquest grup de Ciutadella ja fa 6 anys, 4 ó 5 de directes -amb un inici al "Si véns, cafè"- i un canvi de bateria rere el pas de Joan Salord als Smiling Iguanaz.
En aquests moments Fràgil es troba en fase de producció, -amb Acústic Menorca-, de la que serà una col·lecció de temes propis que posaran a l'abast del públic la seva feina. El seu és un pop rock en anglès i castellà influenciat pels estils que agraden a cadascun dels seus membres. "No tenim una línia definida respecte l'idioma o l'estil, sonam amb aires de funky, harmonies de jazz, rock progressiu i simfònic", senyala Siscu. Fusió amb segell propi on la potent i versàtil veu de n'Eva i els solos de piano d'en Damià suporten el pes de la seva qualitat musical.
Les versions d'AC/DC, Rolling Stones o Aretha Franklin permeten, com diuen, "treure encara més el suc a la veu de n'Eva". Així i tot, no es desprenen de la imatge de "banda cohesionada".
El seu disc de promoció inclourà composicions tan variades com "Dime por qué", "Singing on the street" o "You'll me on my mind", entre d'altres.
En directe, Fràgil té actuacions previstes a la Nit de Rock d'Alaior, el mes d'agost a Ciutadella i un altre concert, encara per tancar, al nou local des Pla, Allà de Sempre.
Siscu i Eva composen per després acabar de tancar les idees al local d'assaig. Els registres de tots ells impregnen el so final. Led Zeppelin, Queen, Camel, AC/DC o Jethro Tull conformen el gruix de les seves influències. I a la vessant local, no obliden als Ja t'ho diré, els Manners o Moix.
Com a la majoria de grups, Fràgil demana més suport institucional per a la música. Sense locals municipals d'assaig, la programació de més concerts de so illenc o més promoció per als treballs discogràfics, la cosa es complica. "Músics n'hi ha molts, però necessitam més ajudes", afirmen. El recolzament minva, però la veu dels músics, per sort, no s'apaga.