Carn de somni

La meva calavera va fent, dia a dia s'inventa coses per fer. Busca per disfrutar. El meu esquelet, la meva carn, la meva sang; de vegades el cervell que hi ha dins la meva calavera, el cor que batega dins la gàbia del costellam, les línies elèctriques que traspassen la meva carn reben una llambregada. Si per exemple m'introdueixo dins la carn d'una altra calavera i me sento desaparèixer en el Negre de la nit, el meu cos, dic, les meves fronteres diluint-se, i ja només sento la pluja damunt la fibra, la mèrlera que anuncia la tempesta, l'electricitat dins les venes, les bategades d'una espelma, si puc sentir que de vegades el món me fon i si puc deixar que el món me desgasti i el món me visqui, la carn se'm refresca i queda impresa, a qualque banda que només es veu tancant els ulls, la informació que ja s'ha convertit en carn de somnis.