ALEGRIA. Em telefonen a l'hora del sopar. He guanyat el premi Ciutat d'Alzira. Tot d'una pens en la crisi. Gràcies a la crisi vaig presentar al premi valencià i, gràcies a la crisi, l'he guanyat. S'han d'aprofitar els ventalls d'oportunitats que deixen oberts els canvis. Si fos un pare sermoner ho diria en veu alta al meu fill, però com que no ho som continuam menjant pizza.
El Mundo. Jordi Llavina. Joan Pons és un narrador autèntic, que llibre rere llibre va construint un món propi, producte de fer casar en les seves pàgines mons diferents.
NIRVIS. Després de les alegries vénen els nirvis. Agafar tren, conèixer la nova editorial –Bromera–, la gent que hi fa feina, la resta de guanyadors, la roda de premsa, les entrevistes i, sobretot, el discurs d'acceptació del premi. Per sort hi ha Esperança Camps i Manel Baixauli i, entre tots dos, enmig de bromes i rialles, m'ajuden a passar el mal tràngol.
El País. Adolf Bertran. No sempre els premis garanteixen obres excepcionals. Aquest llibre, guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, fa honor al guardó.
PROMOCIÓ. Bromera és una editorial petita i no pot competir mediàticament amb els grans monstres de la indústria, en especial amb el Grup 62. Aquesta mancança la supleix amb un equip jove i dinàmic –Josep Gregori, Joan Carles Girbés– i amb grans dosis de creativitat i imaginació per part de la impagable Marta Estrelles. A més, m'agrada aquest triangle mental: he nascut a les Illes Balears, visc a Barcelona i public al País Valencià.
L'illa. Esperança Camps. Una narració tendríssima, amb moments d'un lirisme encès.
SESSIONS DE FOTOS. Quedam amb Jordi Play a la Barceloneta. En concret a l'Ice Bar Barcelona. És un bar de gel situat davant la mar. Està dividit en dues parts. La primera és una terrassa convencional. La segona és com una mena de cambra frigorífica. A dins tot és de gel. Hi ha escultures de gel, bancs de gel, barres de gel i parets de gel. La temperatura és de -20 graus centígrads. Per entrar-hi t'has de posar un anorac i uns guants. Tot va bé fins que el fotògraf em diu que em tregui l'anorac per fer-ne una sèrie sense la protecció tèrmica. Com que és un fred sec es pot suportar. Mentre me les fa pens amb la casa de gel de l'emperadriu Ivanovna. Em sent com el bufó de la cort, però sense la criada que es deia Buzeninova.
Diari Avui. Jordi Capdevila. Una violència brutal, compensada amb escreix per una història d'amor sense mesura i el gust del tast de la bona literatura.
DINAR AMB LLIBRETERS. La Provença. Un restaurant que ja coneixia, però que m'acabarà sent molt familiar. Els llibreters cada vegada són més importants. Formant part moltes editorials dels grans gegants de la comunicació, els llibreters independents s'han convertit en seleccionadors de la qualitat literària i guies fiables dels lectors. Al dinar amb els llibreters conec Isabel-Clara Simó i Yiyun Li. L'escriptora d'Alcoi parla del recull de contes Homes. La novel·lista dels Estats Units, ens ralla, amb l'ajut d'un traductor professional, de Les portes del paradís. Un retrat punyent i molt divertit del món masculí, i la història de les víctimes oblidades de la Xina comunista. Dues obres molt recomanables. Abans d'acomiadar-nos, Yiyun Li em mostra les fotografies dels seus dos fills.
Catalunya Ràdio. Màrius Serra. La casa de gel és una novel·la d'un gran lirisme. Un d'aquells relats que deixen imatges poderoses. Molt recomanable.
RODA DE PREMSA. La Provença, una altra vegada. Dinar amb la premsa. Aquesta vegada en solitari. Rall molt i no menj gens. Els periodistes mengen i, de tant en tant, em fan una pregunta que he de contestar. Els fotògrafs entren i surten, i després se'n van. Les petites delicadeses de l'excel·lent restaurant s'acumulen dins el plat. Els periodistes somriuen i no deixen de menjar.
La Vanguardia. Rosa M. Piñol. Amor, intriga y metaliteratura se dan la mano en la novela 'La casa de gel'. Estructurada en capítulos muy breves, se apoya en potentes imágenes poéticas.
DISTRIBUCIÓ. És una vella llei del món de l'edició. Si no hi ha llibres distribuïts els llibres no es poden vendre. FNAC, El Corte Inglés, Bertrand, La llar del llibre, Laie, Documenta, La Central... També a les llibreries de Menorca. Maite Salord em diu que encara no ha arribat a Ciutadella. Pere Gomila m'anuncia via Facebook que no troba 'La casa de gel' a Alaior. L'eficient Pere de Sa Llibreria de Ferreries posa les coses al seu lloc. Ralla amb Moll i em diu que no hi ha cap problema de distribució. Som de mena patidor i m'agrada cuidar els detalls. Al final, els llibres seran a les llibreries i el meu patiment haurà estat en va.
El País. Francesc Calafat. A part de la força de les imatges, (Joan Pons) aposta pels sentiments, sense caure en l'ensucrament (...) Francament bona.
PRESENTACIÓ. A la secció de butxaca de l'FNAC El Triangle. Hi ha una mica de confusió. Ho hauríem pogut fer al Fòrum de la planta baixa, però Octavi Botana, l'encarregat de comunicació del grup francès, s'estima més fer les presentacions de llibres a la segona planta. Estem una mica neguitosos. Jugam contra un rival poderós: el Barça. Per açò ens sorprèn la massiva assistència: quasi cent persones. Carles Álvarez fa una presentació molt amena i després encetem un diàleg. La gent respon. Hi ha molts escriptors amics, pares i mares de l'escola, familiars de pas –i d'altres que viuen a Barcelona–, oients de Catalunya Ràdio que han sentit la recomanació de Màrius Serra, clients de la llibreria i agraciats amb un exemplar de La casa de gel que participaran en el fòrum per internet Què llegeixes? Firm uns cinquanta exemplars. El Barça? Ha guanyat 2 a 0 a l'Osasuna. Com que els al·lots del CEIP La Concepció són de colònies, anam a sopar i a prendre unes copes després de la presentació.
Fòrum Què llegeixes? Helena Bonals. Bona literatura, prosa poètica. El llibre m'ha meravellat.
FACEBOOK. Ha estat una agradable sorpresa. Cream un perfil a la xarxa i, en poc temps, tenim un munt d'amics. És una manera nova de promoció i de mantenir-te en contacte directe amb els lectors. Les opinions t'arriben de forma instantània i de diferents llocs del món. A hores d'ara, 'La casa de gel' té més de cinc-cents amics i em queda un dubte: qui va jugar amb el Barça? Nosaltres o Facebook?
El Mundo. Úrsula Mascaró. Me apasiono con cada nuevo libro. El último ha sido 'La casa de gel', de Joan Pons. Cuenta la historia del hombre más feo del mundo y de cómo la belleza interior es al final lo que importa y lo que te engancha. Relata episodios de la Guerra Civil en Menorca, un lugar que entonces era como el fin del mundo. Me encanta ver esa pequeña parte de nuestra historia.
MENORCA. Ferreries. Ciutadella. Maó. Per aquest ordre. Josefina Salord és una crack. S'ha llegit el llibre en poc temps i en fa una presentació genial. Amena, divertida, incisiva, erudita. Connecta amb el públic i, de forma immediata, amb l'autor. Com sempre, hem sent molt arropat per la gent de Ferreries. Una agradable sorpresa: Ponç Pons –un poeta extraordinari, una persona excel·lent–, que ve de fer ioga. Un diàleg interessant amb el públic. Mai no podré donar ni la meitat del que em dóna a mi la gent de Ferreries. A la presentació de Ciutadella tornam a jugar amb un rival bestial: el Barça està jugant amb l'Inter de Milà. El lligam amb Ciutadella és fort des de fa anys. Vaig anar a escola al col·legi salesià i vaig viure internat durant dos o tres anys al seminari conciliar. La meva infantesa va transcórrer durant un temps puntual entre els carrers bellíssims i llepats pel llebeig de la nostra antiga capital. A Maó rall de la lectura. La sala del Joan Ramis és enorme, però hi ha molta gent amiga. 'Barba-rossa' està dedicada a Maó. La resta de les meves obres tenen com a centre Ferreries. Podré escriure qualque dia prou novel·les dedicades o que passin en cadascuna de les poblacions de l'illa?
DiariMenorca. Lluís Vergés. No hi manquen a 'La casa de gel 'episodis humorístics, interessants anàlisis psicològiques i belles imatges poètiques.
SANT JORDI. Els editors estan molt contents de com van les coses –ha aparegut la segona edició del llibre quan tot just fa un mes que ha sortit publicat i les crítiques especialitzades són totes molt positives– i es respira un ambient de festa a l'hotel Regina. Marta Estrellas m'acompanyarà durant el matí i Joan Carles Girbés ho farà a la tarda. Mentre firm a la parada de Xarxa de Llibres de la Rambla, una visita inesperada. Pau Faner, que ha escrit un excel·lent llibre amb 'El cant de l'alosa', passeja com un lector més acompanyat de la dona. De l'escriptor de Ciutadella surt tota la novel·lística menorquina actual. Davallam fins a plaça Catalunya –pel camí ens trobam Joan Pons Álvarez i la seva família, encara que no tenim gaire temps per parlar–, on la llibreria Catalònia hi té la parada. Allà ho tenim mal envidat. Eduard Punset signa al meu costat i el passadís és estret. Amb un buf ha passat tot el matí. Anem a dinar un altre cop a... La Provença. Ambient agradable. Els valencians em revelen el secret de la paella: l'aigua, que a València té molta calç! Mentre esperam les postres, els amics de VerdCel treuen les guitarres i es posen a cantar. A les quatre firm una altra vegada a la Rambla, a la llibreria Bertrand. A les cinc a El Corte Inglés i, a les sis a la llibreria FNAC de plaça Catalunya. Em toca signar al costat de Pilar Rahola i Artur Mas. Un desastre. Entre guardaespatlles, fotògrafs, periodistes i admiradors convergents es va creant un mur de gent que dificulta molt les signatures de llibres al carrer. De plaça Catalunya pujam fins a la llibreria Ona. Allà l'ambient és més tranquil. Col·loquen els escriptors al soterrani –el lloc que ens escau– i els lectors van baixant amb el llibre a la mà. A més de Joan Carles Girbés, m'acompanyen l'agent literària Carlota Torrents, Tónia Coll i el meu fill. Entre firma i firma rall amb Toni Mollà, Marta Pessarrodona i Vicenç Pagès. És un dia dur per a un escriptor, coincideixen. Si signes molt, et canses. Si no firmes gens, t'avorreixes. Sant Jordi posa tothom al seu lloc i açò és bo. Un escriptor té menys estirada popular que un polític, i menys que un exdelinqüent, com ara Mario Conde, acabat de sortir de la presó. Les coses són així i la situació em diverteix. A Alemanya, de ben segur, que les coses deuen ser diferents. Allà, els escriptors tenen el prestigi que els correspon. A Alemanya, però, no tenen un dia com Sant Jordi. Un dia on la gent surt al carrer a comprar una rosa o un llibre, plogui o faci sol.
El Periódico. Jordi Puntí. Recomano 'La casa de gel'. Joan Pons és un mestre en l'art de fabular i construir històries amb un fons mític, poètic i alhora d'una gran modernitat.