M és de 5.000 persones van assistir a la cita més innovadora des de feia molts anys a la capital mallorquina. El Palma Arena va gaudir de la magnitud i amb un ambient selectiu per a veure a escena els Franz Ferdinand. L'entrada prometia. La curiositat dels Bankers dalt l'escenari (grup revelació de les Balears) va captivar tots els menorquins allà presents i els pocs mallorquins que no coneixien la banda. Obriren la nit i donaren tota la força del seu directe.
A les 20.30 h. The Bankers presentà el seu debut, "Intolerable". Van sorprendre i agradar. La gent embogia amb cadascun dels seus temes. Hi va haver escenografia, i el duet de The Bankers amb l'excantant dels Sunflowers, i avui veu de Sterlin –Adela Peralta– deixà bocabadats als 2.000 assistents de llavors. La música els unia i el directe fou del més bo i potent.
Com deia, prometia la nit i el Palma Arena s'anava omplint a poc a poc.
The Bankers es van quedar curts. Faltaven un parell de cançons més. El públic els reclamava. Segur que la banda menorquina i mallorquina no oblidarà la nit del seu rock garage. "Fears" o "Who kills the stars" comencen a convertir-se en autèntics singles. Es comenta que The Bankers obrirà el camí del Primavera Sound 2011.
El grup té futur.
Els californians Holloys –banda psicodèlica i dels més Jane's Addiction– van ser els següents. Un quintet amb dues bateries a on mesclaven el dance, l'afropop, l'electrònica i el funk. Molt bon resultat.
22.30 h. La banda de Glasgow presentà tot un repertori de música amb una escena envejable. Poques formacions poden tenir la categoria d'un dels grups més importants del segle XXI. "Ulysses", "Tonight" o "No you girls", clàssics dels Franz Ferdinand.
El ritme es contagià i el públic ballà cadascun dels seus hits. No es deixaren cap tema. Ho varen donar tot al recinte.
Va sobtar l'organització. L'entrada amb retràs de vint minuts va perllongar la mitja hora inicial. Dues hores de directe a on varen interpretar "Take me out". Molt de ritme a les anades i vingudes del cantant Alex Kapronos, que feu embogir a tots els assistents. Es va guanyar al públic amb cada una de les cançons. Mentre que l'actuació de la percussió dels Ferdinand va deixar bocabadats als més crítics.
Tothom ja donava per acabat el concert, però els Franz Ferdinand podrien estar sonant tota la nit.
Són músics, molt bons músics que acabaren de sobrevalorar-se amb l'aparició de la música electrònica. Tot val per anar a veure'ls. Un concert excel·lent. El dia 1 de maig ha fet història al Palma Arena i ningú oblidarà la qualitat del seu so. Ha valgut la pena.
Fins la pròxima!