L'Associació contra el Càncer (AECC) segueix fent i insistint, en diversos actes i de forma periòdica, sobre la lluita contra aquesta malaltia horrible que, de més a prop o de més enfora, ens ha fet estremir a gairebé bé tots. Més antigament i encara ara en el llenguatge de la gent més major, s'anomena aquesta ferotge malaltia 'mal dolent'. La gent que forma aquesta entitat en benefici dels malalts de càncer cerca que les seves activitats tenguin un ressò en gairebé tots els vessant de l'àmbit social. I encerten perquè una malaltia tan estesa i ferotge des de fa tants anys ha de comptar també amb uns actes que puguin abastar tots els àmbits socials, perquè així la seva raó de lluita i el missatge arribin a tots el racons de la societat amb la finalitat de conscienciar sobre la necessitat permanent que precisen moltes persones afectades d'aquest 'mal dolent'.
A més d'actes, d'encontres recaptadors i divulgadors i al marge de les ja conegudes activitats habituals que presten en el si de l'Associació les prioritats per les quals fou constituïda aquesta entitat, l'AECC cerca nous espais culturals i artístics perquè la seva lluita camini de la mà i al ritme del que ho fa també el moviment ciutadà. Ens agradi o no, a la dinàmica social hi camina paral·lela aquesta xacra –i d'altres– que convé no oblidar. Gaudir d'una salut cultural i econòmica, passa per sanar les persones; o sigui, la salut física serà una retrobada salut psicològica i intel·lectual.
El proppassat 30 d'abril aquesta entitat benèfica organitzà una vetlada poètica al Cercle Artístic de Ciutadella per presentar l'edició d'un aplec de poemes que parlen d'aquesta esgarrifosa malaltia: "Poetes de Menorca. De l'angoixa a l'esperança". Podreu destriar que cap dels protagonistes havien de dissertar sobre qüestions mèdiques o pal·liatives sinó més bé expressar amb paraules poètiques les sensacions i estats anímics que poden arribar a provocar que a la nostre llar hi entri el 'mal dolent': l'angoixa irremeiable que dóna pas posteriorment a un altre estadi psíquic amb resultat d'un final dolorós i tràgic mai desitjat; o bé el de l'esperança i satisfacció amb final feliç.
La versió literària
Aquest era el contingut de l'acte, parlar en veu de poetes dels sentiments que provoca el càncer i no sols en l'individu familiar o amical afectat; alhora, també, de la gent que l'envolta. L'optimisme de la fe porta al poeta (i a la persona) a llançar un cant per l'Esperança: recuperar la persona estimada. Tornar-la a la vida plena o en les millors condicions possibles, és la voluntat, el desig. Però aquest fet no sempre esdevé així. El tràgic desenllaç del malalt acaba amb el seu dolor i trasllada als altres el patiment agònic precedit per un caminoi tortuós que ha comportat el traspàs.
I es tractava d'expressar aquests tipus de vivències i sentiments, múltiples i variats, en funció de les experiències personals de cadascú i cadascuna. L'angoixa comença en el mateix moment del diagnòstic. S'inicia un dolor que recórrer el cos i també la ment. Comença un temps i un espai de paüres, confusions i de lluita: "Una mà tremolant / tempta l'aire i vençuda / acarona fantasmes"; és "La paraula maligna. Per què jo? Un crid atàvic i salvatge". No hi ha nord ni port; "Ara em sento confusa en aquest món / a punt de perdre tot el que m'importa...". El desesper ens provoca meditacions d'incertesa "Abrigat amb la teva ombra, / seguint de prop els teus passos..."; on es clou la conversa i la paraula per convidar la reflexió: "Què puc dir-vos més de coses que importen? / Que un tel de claror s'aixeca a l'albada". Immòbil, restes a l'espera que parli el destí, "perquè t'has quedat com de pedra, mut, i et sents mesquí, / perdut, vençut, et sents no-res, fugir la vida".
Clar que pels avenços de la medicina i la investigació el desenllaç no és mortífer sempre, com fa uns anys. I aquí la lluita i l'esforç s'enforteixen perquè l'esperança és també un fet constatable per a un final feliç: "envigorits de fe i de la ciència, / al pati humit, sencers, vida lloam". Rebrotarem la flaire neta, l'aroma i "Jo seré un vent nou / i em presentaré a la vida / com ésser llest / afamat d'aventura". És quan apareix el cel clar, àvid de colors i de perfums i "En esbargir-se el núvols que em cegaven / la vida un altre cop es fa present / com el somriure clar que avança l'alba". Neix la renovada persona famèlica de vivències després del calvari fosc absent de senyes lumíniques: "Que per molts anys el cel / ens obri espais ben lliures / que tots, batent ales, / solquem de jorn en jorn". I com canvien les coses!: "Ara que tot ha acabat, / pens en la teva lliçó: / posares dignitat on solament vèiem injustícia; / on tan sols hi havia ràbia, ens donares serenitat".
Al llibre que molt prest tindrem al nostre abast i al del públic "Poetes de Menorca. De l'angoixa a l'esperança", hi tastareu l'expressió sentida, el regust amarg del dolor cantat sense estridències; hi descobrireu la textura del mot refinat, el clam per l'existència i el llenguatge poètic de la vida i de la mort.
Antoni Català Campins, Sergi Cleofé Huguet, Joan Bosco Faner Bagur, Francesc Florit Nin, Pere Gomila Bassa, Joan F. López Casasnovas, Àngel Mifsud Ciscar, Tòfol Mus Reynés, Jordi Odrí, Ponç Pons, Anna Maria Ticoulat i qui subscriu aquest modest article, vam voler aportar quelcom perquè l'AECC seguesqui treballant per combatre aquest 'mal dolent' i perquè la Poesia mantengui la paraula viva i també plena de força contra els mals i les injustícies.
No em voldria oblidar de l'aportació pictòrica en aquest llibre feta, una vegada més, per Pacífic Camps, un artista que sempre s'ha prestat a qualsevol causa justa i solidària.