Ben arribats perdedors i perdedores, gent de poca gana i mancats de fe, ganduls, esguerrats d'ànima, sigueu benvinguts a ca vostra, comença ara i aquí s'entrega de diplomes. Per mentides i per mediocres, per deixar-se comprar per quatre rals, per beneits, per gemegar a cada cap de cantó, atorguem aquest diploma de gran perdedor a... Espina!", a tota veu, a través d'un megàfon, amb aquesta proclama, que també dóna inici al disc, Espina començava el concert per presentar "Diploma d'un gran perdedor".
L'Akelarre es va omplir, divendres dia set, d'un públic seguidor dels músics i cantant que asseguren que toquen perquè tenen la necessitat de fer música. A pesar d'haver "cremat diverses etapes de la vida", crear un grup els permet tocar i tocar, i expressar sense embuts el que pensa la gent i no confessa i ho fan amb un llenguatge i unes referències constants a la terra pròpia. Espina s'entrega al rock i van demostrar, sobradament, en la seva aparició estel·lar, per la que es maquillaren, que saben fer música i saben fer vibrar a la gent per passar junts una estona de les que calen per sentir-se més viu que mai.
Espina són cinc col·legues ben avinguts, Yanyel, a la guitarra elèctrica i espanyola, autor d'algunes lletres; Turo, el baix i un dels dos impulsors del grup, juntament amb Dani, el bateria, el que estira el carro i escriu cada dia; David, a l'altra guitarra i Nito Miloca, de nom Joan Villalonga, que mostra una nova cara distinta a la del folk com havia estat fins ara. Amb veu sobrada pel rock més pur, fins arribar a heavy en alguns moments, a Miloca li manquen algunes taules sobre l'escenari per rompre motlles. De bons amics van sobrats, tenen com a col·laboradors, que van pujar a l'escenari amb ells, Josemi Allès, amb el saxo; Laura Barrera, flauta; Pedro Goñalons i Laura Piris, veus.
Han pres Maó amb un concert, ara els queda conquerir la resta d'Illa i qui sap si aquests "pirates" també navegaran per altres mars que els portin més enfora...
El pròxim concert, al Jazzbah de Ciutadella, el pròxim divendres, i tornen a Maó a l'Ars el cinc de juny.
Llarga vida a Espina!