La noia que reparteix els diaris a l'estació té una bona notícia que no la compartirà amb ningú. Dues noies es prenen un cafè, són les sis del matí, el dia s'està fent i elles es deixen un petó al front, a una d'elles li cau un paper dins el cafè, una nota que mai s'entregarà, i el petó al front es converteix en un petó als llavis mentre la nota es va desfent i les seves mans unides veuen sortir el sol.
El cartell on diu que "tot anirà bé" cau de l'arbre. Un nen i una nena juguen a canviar-se de nom, jo no puc deixar de veure el teu dibuixat a l'asfalt de cada carrer. Em fixo amb les sabates desgastades de la gent que passa davant la finestra, i recordo els teus tacons trepitjant fort sobre les meves mans on encara i tinc la marca. Un nen que comença a jugar bé als escacs, compte les arrugues del seu avi en un banc del passeig Sant Joan, i jo penso en els camins del rostre de l'home. La dona que passa de llarg d'on tenia la cita amb un jove atractiu, li cau el paraigües i decideix no buscar-lo i mullar-se enmig del passeig. Un home molt gran es queda adormit al portal de la seva primera casa i somia en veu alta. La cala segueix buida, no seré jo qui desfaci la postal, deixo caure una nota per les roques que anirà en un racó d'aigua on segur que la trobaràs.
Quan es va trencar el paisatge,
els teus dits dibuixaven
les ones en els nostres ulls.
Quan es van cansar les mans,
el teu tacte em va ensenyar
a tocar el detall de la sensualitat.
Quan van pujar les llàgrimes cap als somnis,
vas fer ploure una tempesta
de carícies sota l'aigua ofegant tot el que s'ha d'ofegar.
Quan van caure els balcons,
vas obrir finestres per deixar papers
oblidats en el record de les carícies.
Quan els carrers es van quedar sense sortida,
vas córrer deixant petjades
per poder arribar als teus tacons.
PD: No oblidar oblidar tot el que s'ha d'oblidar per poder no oblidar-te mai.
marcriera@benmirat.net