Sembla, talment, que no hagin romput un plat mai. En el tracte personal són amables en extrem, sincerament respectuosos i es podria dir que fins i tot dolços! Els dos xerren fluixet, a poc a poc i amb molta correcció, l'art que creen no sembla que els hagi pogut sortir de tan endins com els surt realment, "a vegades ens espantam de noltros mateixos...". Són Tòfol Pons Bendito i Tutzo que, amb els seus alter egos, Quitolomalo i Don Peskool per aquesta exposició. Un dia, fa poc més d'un any, es van trobar davant un mural a Sa Fàbrica, on divendres inauguraven, i sense dir-se gairebé res, només "si vols pots tapar el que jo faig", es van posar a pintar. Va ser instantani, un entendiment com a parella artística total.
Van tornar a coincidir en un parell d'ocasions i va ser com va sorgir el projecte "D. N. A. Sobrassades by Quitolomalo i Don Peskool", pel que han conviscut durant 30 intensos dies junts. Confessen que no es coneixien molt, després de l'experiència, en la que els dos han resultat un sol artista, saben que realment funcionen bé junts "hi ha coses que pensaràs que els ha fet un i són en realitat de l'altra, hi ha gent que ens coneix bé que no ens identifica", declaren. Feien un mos per berenar i es posaven a crear, a vegades se'ls va oblidar fins i tot dinar, el vespre anaven a llit a la quina hora... No tenien cap perspectiva del que anava a sortir i han omplert Sa Fàbrica d'històries completes, imaginatives en les que s'han deixat anar, "jo, més que despullat, em sent en els ossos, aquí hi ha la pell i l'ànima", comenta Tòfol.
No van en contra del món ni de ningú. Els fot, i molt, que la gent no sigui una mica més crítica amb tot i amb si mateixa, que es deixi endur pels dictàmens generals. D'aquí surt una obra molt visceral i inevitablement crítica, crítica amb l'excés de consumisme de qualsevol tipus, amb la violència, el sexe banal... tot el que és superficial. Tracten de la societat que vomita i defeca la mediocritat, i ho fan amb ironia, "Tanta carn humana i tant fràgil", "Hoy no me siento bien, no me siento flex", "Yo no soy tonto, soy aceptado socialmente", "No es censura, es moralidad", són algunes de les frases que s'intercalen entre les històries que dibuixen i pinten amb un estil que prové de l'underground, també beu del còmic i del pop, té pinzellades de graffiti i entre altres influències se reconeix la de Basquiat, per exemple. Cauen de ple, i a consciència, en l'horror vacui, durant la inauguració van seguir pintant les obres penjades, i dels colors que utilitzen destaquen els fluorescents que es van veure incendiats per focus leds de colors que divendres provocaven la mirada dels espectadors. La música, a la que es dedica també Tutzo, va animar encara més la festa. Solâ va fer sentir les seves creacions durant més d'una hora, els artistes improvisaren amb les seves guitarres elèctriques.
Amb tot, asseguren que "és un reflex de com veim el món" i a pesar de tot "crec que el món és perfecte així com està, amb la gent que el vol espanyar i la gent que no el vol espanyar", diu Tutzo. "No volem ser pretensiosos. Ho feim des de la humilitat. Jo també naveg per internet, agaf el cotxe i miraria la televisió embambat si la tingués" diu Tòfol. Sembla que hi hagi una gran distància en la manera de ser i la de la seva obra, no obstant existeix un punt de trobament que està en la coherència dels seus pensaments i la capacitat de viure la vida a la seva manera.