En Colorí el peix de colors!!!
Temps era temps quan els animals parlaven. Davall la mar vivia un peixet que s'anomenava Colorí i era el peix més colorit de tot el mar.
Tots els altres li tenien enveja perquè era molt brillant. Tots li deien: el rei colorí amb escates brillants.
Quan tots dormien, casa seva estava tan il·luminada que tothom incluït ell estaven farts i tota la gent li deia:
- Esteim farts de veure tanta llum a la nit. -Va dir un peix molt vellet.
- Jo no sé què he de fer perquè les meves escates no brillin per la nit. -Va dir en Colorí desesperat.
- Jo crec que has de pensar o somiar en coses polides perquè així se t'apagaran per sa nit i tothom podrà dormir en pau. -Va dir una peixeta de 3 o 4 anys.
I així ho va fer.
Aquella nit abans de dormir-se en Colorí va pensar coses molt polides: va pensar amb àngels de mar, amb sirenes de cabells daurats, amb perles precioses i amb l'arc de Sant Martí.
Però no va funcionar, perquè les coses que pensava eren tan polides que les seves escates brillaven encara més fort i encara era més difícil que tothom pogués dormir.
- Com ho farem? No podrem dormir mai. -Va dir la mare d'una peixeta.
- Tranquil·la mamà, ho arreglarem, ja ho veuràs. Jo l'ajudaré.
I li va dir al peixet Colorí:
- Colorí, abans de dormir-te pensa en coses molt però que molt lletges.
I així ho va fer, abans de dormir aquella nit en Colorí va pensar en taurons de dents afilades, bruixes de la mar, canyes de pescar per tot arreu. I va ser ver que no brillava però tenia tanta por que es va passar tota la nit plorant i cridant a la seva mamà com si fos un bebè.
Al matí es va aixecar ben content i va dir:
- Eh, que no he brillat!
- És cert que no has brillat però no has aturat de plorar i cridar a la teva mare i tampoc ens has deixat dormir!!
En Colorí molt trist va dir:
- Bé idò, me n'hauré d'anar a viure a un altre mar a on no molesti a ningú.
- No te'n vagis! -Va dir un cavallet de la mar.
- Tenim una idea. Entre tots t'hem fet una manteta d'algues perquè no brillis tant per la nit.
I així va ser. Cada nit abans de dormir es tapava amb aquella manteta d'algues i així només brillava una miqueta de res perquè els altres peixets petitons no tinguessin por de la fosca.
Els núvols que cauen
El dia 23 de juny al número 63 del carrer Avinguda d'en Miquel a Vila Marina, una noia rossa i alta estava nedant tranquil·lament a la piscina de casa seva. Era l'Anna una noia molt estricta i bastant llesta; eren les vacances d'estiu i Vila Marina estava molt i molt tranquil·la, però per poc temps...
De cop i volta va caure una pedra estranya a la piscina, l'Anna es va capbussar i va agafar-la a mitja caiguda, era una pedra molt rara: per dalt i per baix era blanca i per dins tenia els colors de l'Arc de Sant Martí.
Sense parar-se ni un moment va sortir de la piscina, es va eixugar i va trucar els seus dos amics: l'Amèlia i en Jordi.
Van venir de seguida que els va trucar. Es va tancar a l'habitació de l'Anna. Els hi va ensenyar la pedra i van estar examinant-la. L'Amèlia tota somiadora va dir:
- Potser és una pedra dels desitjos. Oh gran pedra, vull molts conillets de peluix!
L'Anna li va contestar:
- No dona no, no existeixen aquestes coses.
Llavors va mirar els núvols per pensar i...
- Aaaaaa!!!
Faltava un tros de núvol!
L'Anna va dir:
- Ja sé que és. És un tros de núvol! Els seus dos amics es van quedar amb un pam de nas.
- Jua, jua, jua!!
L'Amèlia va dir:
- Ara és a tu a qui li falten tres voltes!
I l'Anna diu:
- No mireu per la finestra!
- Uauuu!
- Ho veieu?
- Si
- Tinc un pla per retornar-lo. Demà porteu tres cistells i trossos de goma.
L'endemà...
Eren altre cop a l'habitació de l'Anna i tenien tot el material.
L'Anna diu:
- El pla és: ajuntem els trossos de goma i els hi lliguem els cistells, llavors hi posarem el minifogó i farem un globus aeroestàtic llavors hi pujarem i amb "Superglue 3" l'hi enganxarem el tros i ja està.
Ho van fer tot fil per randa.
Ja era hora de pujar, van pujar i es van enlairar fins el núvol, hi van posar la cola hi ho van enganxar. Van baixar i li van explicar l'aventura i es van guanyar un càstig d'un mes sense messenger.