Benvinguts, incrèduls! María Adánez, una de les actrius nacionals més populars i reconegudes del cinema, la televisió i el teatre, va donar el 'sí quiero' el passat divendres 11 de juny... I va escollir la nostra illa (caracteritzada, d'entre altres moltes coses, per les excel·lències d'una discreció que comparteixo) com a escenari del seu casament amb un afortunat jove. Adánez i Menorca mantenen un idil·li des de fa ja molts d'anys... i no és d'estranyar, ja que la naturalitat i la frescor que desprèn la intèrpret madrilenya 'casen' perfectament amb els encants d'aquesta (la nostra) comunitat... Repassem així, a modus de modestíssim 'regal de noces', la personalitat i la trajectòria d'aquesta fantàstica i polivalent actriu, una de les més estimades per la gent, que tantes arrels comparteix amb nosaltres...
Tot i que molta gent la va descobrir com a filla de 'Pepa y Pepe', María Adánez ja portava molts anys treballant a la petita i a la gran pantalla... Nascuda el 12 de març del 1976, moltíssim ha plogut des que va ballar, juntament amb la inefable Teresa Rabal, a 'Loca por el Circo' (Luis María Delgado, 1982), tot i que ja va aparèixer, testimonialment, al drama carcerari 'Cabo de Vara' (Raúl Artigot, 1978)... Queda clar, amb els seus inicis, que María era més que una promesa... Juntament amb un altre nen prodigi, Jorge Sanz, va protagonitzar 'Mar Blava' (Angelino Fons, 1983); en el teatre va debutar als 7 anys, al Teatre de les Bellas Artes, amb 'Casa de Muñecas, al costat d'Amparo Baró i Josep Maria Pou; a la televisió, el mitjà que li ha dispensat tanta popularitat, el seu primer paper va ser a 'Crónicas Urbanas', a principis dels 90...
Durant aquesta dècada d'efervescència, María Adánez va sembrar les llavors de la que ha acabat sent una carrera fèrtil i multidisciplinar...Amb l'adolescència quasi finiquitada (no pas físicament...of course...), Adánez va combinar perfectament cinema i televisió...Són els anys de 'Farmacia de guardia', 'Pepa y Pepe' o 'Menudo es mi padre', sempre ajustant perfectament el seu paper d'adolescent segura i entremaliada alhora... Al cinema comença a destacar amb 'Los peores años de nuestra vida' (1994, Emilio Martínez-Lázaro, juntament amb companys de generació com Gabino Diego, Jorge Sanz o Ariadna Gil), 'La Ley de la Frontera' (1995, Adolfo Aristarain, amb Pere Ponce i Federico Luppi) o 'El Tiempo de la Felicidad' (1997,del 'pepe' Manuel Iborra i amb la 'pepa' Verónica Forqué)...Però el paper que va significar la graduació definitiva (a nivell popular, és clar) en el món del cinema va ser 'Cha-Cha-Cha' (1998), l'exitosa comèdia d'Antonio del Real a on María és 'víctima' d'una conspiració de seducció per part d'Eduardo Noriega... bono... bono...
Les pel·lícules de capçalera de María Adánez són 'El Apartamento' de Billy Wilder, 'La fiera de mi niña' de Howard Hawks... i 'Lo que el viento se llevó' de Victor Fleming!! Actriu pura de comèdia, també es sap moure pels terrenys d'envergadura netament romàntica (amb tocs d'heroica femenina), com 'El lápiz del carpintero' (Antón Reixa, 2003) juntament amb Tristán Ulloa i Lluís Tosar... Però és al teatre a on ha desenvolupat aquesta façana més complexa i adulta: 'El príncipe y la corista', 'La tienda de la esquina', 'Salomé', 'Las brujas de Salem' y 'La señorita Julia' són les magnífiques aportacions de Adánez al escenari... Sàvies eleccions, plenes de personalitat, per a fugir una mica del estigma catòdic, més lleuger i accessible...
Perquè per a tothom, María Adánez és coneguda per la seva participació a 'Aquí no hay quien viva', aquell 13 Rue del Percebe d'una Espanya contemporània i progressista poblada per estereotips aferradissos d'una comèdia costumbrista i extravagant... Ella era Lucía, la 'pija', la filla de papà amb seny al mig d'una escala de veïns quasi circencs... Lluny del popularisme catòdic (al qual ja que afegir-hi la producció per a La Sexta 'Maitena: Estados alterados'), María ha sapigut administrar molt bé l'exercici teatral amb encertades aparicions cinematogràfiques, a més de posar veu a doblatges de cintes d'animació com 'El espantatiburones' (2004) o 'Bee Movie' (2007)... Molt més que una simple 'pija', María Adánez és un exemple de professionalitat i senzillesa... Un rostre amable del que és la passió per la interpretació... Ara sembla que serà Hollywood qui es rendeixi al seu somriure... Nosaltres, els menorquins, ja fa temps que gaudim d'aquesta meravellosa actriu...Afortunadament...
Felicitats, María! Per molts d'anys!... Fins la setmana que ve, incrèduls!
2010...Un magnífic any per a casar-se... No trobeu? Envieu les vostres inquietuds cinèfagues alculturalia@menorca.info... sóc tot orelletes...