No fun my babe no fun. Sempre igual, m'emprenyes, què fas amb jo? Et dic que no tinc ganes de jugar, que no tinc esma de saber, que no tinc ànsia de voler: idò, què fas amb jo? Pretens curses sense presses, pretens secrets a cau d'oïdes d'asfalt, pretens partides de fet-i-amagar sempre tu, vencedor, rere cantonades cibernètiques? Em deixes una nota, cada dia a la mateixa hora la trobo seguint les teves indicacions telepàtiques -bon dia dolcet. Bip. Lost connection. Try later, please.- i l'emplaçament del paper amb la mateixa paraula de brevetat física i significat infinit, quatre lletres esgarrapades d'impaciència i em ric per jo sola, arronsant les espatlles, mossegant-me el llavi amb el caní dret joganer, no fun my babe no fun. Un llangardaix cau desmaiat, espetega contra el terra i de seguida fa un salt en espiral psicodèlica per escapolir-se per una esquerda. Oh, he enxampat un altra senyal teva? Molt tènue, enganyosa, tu mentider... Bip... Lost connection. Try later, please. You have received another telepathic message... Sent by Corto Maltese. Piccolo baccio di buon giorno, signorina! Et véns amb jo a Cala en Forcat? Duc maduixes macerades, anem a nedar entre bòrns? Ui, se m'ha apagat la cigarreta... Tens foc? Come on baby, light my fire... Li trec la llengua a en Corto, ets un impertinent i ell riu, llença la cigarreta inservible i s'amaga la boca riolera rere el coll de la camisa. T'esper at The Doors del mercat del Born.
Mentre vaig pel carrer Princesa tot directa al mercat del Born, em sorprèn un esgarip d'assecador de cabell espatllat; baixo la meva mirada del cel per estrellar-la contra un núvol elèctric en forma de bloc que va ocupant tot l'espai a ras de trenta centímetres del terra. Milions de papallones electròniques revolotejant en direcció única cap al mar en un aleteig suau, intermitent i de reprès i jo, únic públic d'aquesta meravella cibernoide, sospito que em cercaven. S'atraquen sobre les espatlles, tentinegen els colzes i giravolten la meva cintura, una s'escola dins de la meva bota per arribar-s'hi al relleu del turmell dret i un altra esbrina el cargol pla de la meva orella esquerra, algunes d'elles s'entortolliguen entre els manyocs del meu cabell de nàufrag marí i allà queden, lluitant per sortir-se'n com una teranyina desganada. Confirmo que em cercaven, la seva concentració indica sense cap dubte que m'han trobat: una concentració que reprodueix a la mil·limicra exacta moltes de les teves empremtes de passeig pel meu cos. Les deixo allà, les hi permet fer, abocada jo sense solució a cataractes de memòria cega i cegadora: no moriran pas, i en un moment s'organitzen dins la cortina capil·lar i es divideixen en dos, s'agrupen en tres branques, es subdivideixen en seixanta-quatre i pacten ritmes de cronòmetre per enlairar-me uns tres o cinc centímetres de la vorera, i per no perdre el costum de cercar-te sense rumb, decideixo simular la dinàmica de les passes d'aquell qui passeja per témer la quietud.
La velo queda absolutament coberta de papallones electròniques, atretes per la llum esbalaïda de la dinamo que demana socors en fogonades de Morse. L'acaronen i amb l'aleteig li fan pessigolles petons d'espiritrompa de metalls selvàtics, i la velo enrogeix un poc més enllà del color trademark del Bicing, cotes d'un vermell de cirera maduríssima destenyint-se en tintures alcohòliques. Ella es deixa dur, es deixa estimar, s'abandona manyagosa i embriagada dins d'aquell núvol lent, acaplarador, mandrós i de plaer possessiu, en un estat de coma que envejo tan dolçament per no tenir records que li abrusin l'ànima.
Les papallones electròniques, cada vegada més avançades en la recerca de posicions sobre el mapa del meu cos, cadascuna d'elles petita peça de puzzle a la cuirassa que es va teixint sobre meu. El seu zumzeig, semblant a milers de cordes enlentides de guitarra elèctrica, segueix un ritme que em recorda absurdament –o no– la tremolor de cordes d'acer d'Iggy Pop, I wanna be your dog, and now I am ready to close my mind, and now I am ready to feel your hand, and lose my heart to burning sands, i milers de cascavells en comunicació de dominis booleans: elles mateixes s'ofereixen a respondre'm sota dues úniques respostes, vertader o fals, segons el seu propi mecanisme biocibernètic de xips amb líquids proteínics humans. ADN corrent per les seves venes? Fins que una d'aquelles quatre o quatre mil cinc-centes papallones que s'han quedat envoltant-me inesperadament pel contagi inexplicable d'un troià desvetlla la mateix paraula teva en el seu circuit monolític retransmès en les seves ales, la paraula de la nota. Un error en la creació tecnològica que deriva a la imperfecció humanitzada. I sé en aquell moment que aquella papallona du el teu ADN integrat en el seu xip: l'espectre d'harmònics que és la teva veu, impulsos neurològics en circuit monolític entre la teva ment i la teva ànima, les ones electromagnètiques de llum que travessen la teva còrnia de tot el que observes amb atenció o distretament, i els meus ulls apliquen amb prous esforços el Southern Blot per poder descobrir aquelles quatre lletres que em deleixo perquè em xiuxiuegis a l'oïda, perquè pitgis el botó vermell que farà esclatar el meu món per reinventar-lo ad infinitum. With or without you.
Quatre lletres que es desfan en aquelles ones de zumzeig lepidòpter on surfeja la meva veu. M'està començant a agafar migranya de besades i carícies irrecuperables, i m'arrossega el xubec dels amnèsics voluntaris. Les papallones cibernètiques, supòs, em duran al Born. Si tu, Amic e Amat, així ho tenies programat. El que no record és per a què hi volia anar allà.