C onversar sobre art amb J. Delfín Serra (Ciutadella, 1964) és fer-ho amb un entusiasta de tot el que envolta la pintura, la música i l'escultura. L'autor no se n'amaga del seu procés autodidacte. Es defineix com un exhaustiu cercador de informació amb la que després construeix el seu món creatiu. S'estrena als Fosquets d'Art de Ferreries la propera setmana, una segona edició impulsada pel col·lectiu Art's que acollirà una important mostra de volums en què a més de Serra, hi participen Maties Sansaloni, Tomeu Coll i Gerard Febrer.
La seva és la inspiració en ferro. Cada peça va molt més enllà de la representació de línies escultòriques. El rerefons d'aquest treball preserva la filosofia de qui crea, en aquest cas amb total llibertat i sense la pressió d'haver de guanyar-se la vida amb la venda d'obra. Fa gairebé dos anys que tornà de manera seriosa a capficar-se en l'art. La pintura que fa és viva com l'escultura, d'interessants textures i sota l'anàlisi de la llum.
La seva idea artística pot resumir-se en l'objectiu de "tenir una pintura i una escultura sostenible, és a dir, aconseguir sols el necessari per poder fer front a les despeses del material emprat. Però amb els temps que corren, açò avui és complicat", confessa.
Admirador de l'expressionisme alemany i americà, Delfín Serra reconeix els clàssics com a base imprescindible però defensa la passió a l'hora de crear. "L'atzar també juga un paper important, hi ha que saber aprofitar, per exemple, una gota que cau al llenç".
Mutació
Busca la sorpresa en l'espectador. Habita la peça i experimenta els volums en la mutació amb el suport de corrosius o simplement d'aigua de mar. Algunes de les seves escultures són també llums d'interior o exterior. Amb l'encesa de la bombeta la bellesa s'accentua. Totes en si mateix disposen d'una segona lectura, un aprofundiment per al que l'autor fa un escrit. Llibertat, un homenatge a Juan Gris, diàleg d'ànimes o la primera llavor són sols una petita part de la seva col·lecció.
Seguidor de l'informalisme matèric, de Tàpies, Gerhard Richter o Chillida. En canvi a casa, li perd Miquel Barceló, Carlos Caprani o Núria Román.
Delfín Serra observa les seves escultures com una peça amb 360 posicions. "Cada part comporta una interpretació diferent i açò és del tot complex", senyala. Diu utilitzar el ferro perquè "és el material que més s'apropa a les persones, es podreix i s'oxida com nosaltres".
Melòman fins a l'extrem, escolta música antiga a totes hores. "És curiós perquè així com en la pintura i l'escultura tendeixo al corrent conceptual, amb la música m'ha passat el contrari i cada vegada miro més enrere".
Després de diverses exposicions col·lectives i varis premis finalistes, Delfín Serra no té ànsia per muntar una individual. "Encara no és el moment", clou, pacient, amb el rostre reflexiu que el caracteritza. I amb ell tot el que concep fa camí sense presses.
Obra de Delfín Serra al carrer Sant Bartomeu, 47 de Ferreries. Els propers dies 6, 7 i 8, de 20 a 23 h.