Que Març Rabal té talent i ànima artística no és novetat, que la seva obra empeny i es transforma amb el temps en una sinopsi radiogràfica social sí que ho és. L'autora catalana ens té acostumats a treballar l'emoció i, per què no, el voyeurisme alçat en la curiositat que sentim enfront les escenes que ens presenta.
La deconstrucció d'un món en puzle és la nova entrega del seu imaginari. Proposta inspirada en el llibre "La vida, manual d'ús" de Georges Perec, laberint que cal travessar per apropar-se a un dels mestres de la literatura francesa. "Mutatis mutandis" es recull fins el proper dia 14 a la galeria Artara de Maó. El projecte no deixa de ser un joc per a creadora i espectador. Influenciada des dels seus inicis pel caràcter escenogràfic de la seva producció, Març Rabal relata històries.
Obre la finestra de la intimitat dels altres, la dibuixa, la retalla, la construeix i la deconstrueix però sense alterar l'essència. No hi manca la reflexió dels seus personatges, ni una excel·lent Cambra del piano i L'ornitòleg berlinès amb la influència de la creu de Lorraine.
A la varietat de l'obra és també important el dinamisme que acompanya amb peces audiovisuals que recorden al cinema i/o el teatre dels primers temps, com Zoo-Torpe o la Metamorfosi del Bosc.
El seu pas pel París cultural impregna una subtil sinopsi de vida. Rabal juga a l'abstracció i explota la seva vessant d'il·lustradora a la sèrie Correu Ordinari, senzilla i poètica.
Un missatge, tot ell, de disseccions humanes a l'espera de ser reconduïdes per un món caòtic ple d'inicis i de finals. Una realitat congelada i reinterpretada en collage per la fantasia de qui respira l'art amb l'experiment de tècniques infinites.