Distorsionar la figura i encaixar-la alhora al quadre sense complexos és el seu fort. Sobta que pugui col·locar els seus personatges, amb ànima de gegant per les seves extremitats, al llenç com si tal cosa, però ho fa. Aquí roman el segell artístic de Tomeu Sánchez (Maó, 1964), qui dibuixa i redibuixa els volums des d'una perspectiva que començà a experimentar a mitjans dels anys noranta.
L'autor, autodidacte però de coherent i treballada trajectòria, presenta el seu darrer projecte en una mostra individual. Serà a la galeria Vidrart de Ciutadella a partir del dia 10. El títol, "De Peus", no podia ser més encertat per a qualificar aquesta deformació visceral, de vegades sensual, però bàsicament en femení. Sánchez rep Culturàlia al seu estudi de Maó per compartir el resultat de part de la producció que exhibirà a Ponent. Reconeix que, "malgrat tots els meus respectes i valoració cap als mestres, el realisme m'avorreix". La seva és una pinzellada ràpida marcada pel color i l'accentuació de la línia. Una col·lecció d'instants que sorgeixen de l'espontaneïtat del seu propi moment creatiu i que acaba d'arrodonir amb títols suggeridors.
Delineant a un despatx d'arquitectes, Sánchez s'aixeca a les cinc del matí. La constància d'enfrontar-se al llenç en blanc l'ajuda a empènyer les noves figures del seu imaginari. "També he dibuixat senyors, però el que més m'inspira és la dona i les seves infinites possibilitats", diu. Una intensiva ullada als llibres d'art li ha permès apropar-se als clàssics i a un dels grans, Picasso, a qui admira profundament. "M'encanta la seva distorsió de les obres", explica. De tant en tant fa una picada d'ullet a l'art més representatiu de tots els temps, com féu amb el "Naixement de Venus" de Botticelli, "Les Tres Gràcies" de Rubens, que presentarà a Vidrart; o els àngels de "La Madonna Sixtina" de Rafael, pintats a la inversa, des del darrere.
La galeria de Ciutadella acollirà una selecció de grans i mitjans formats en colors terra de composició natural. Durant el procés, l'accident forma part indispensable del traç final; així, no deixa d'esquitxar –si li complau– amb tonalitats més cridaneres, per exemple, les simbòliques i gruixades extremitats.
Fora del país, té obra a Itàlia, Anglaterra o Estats Units, llocs que ha conquerit a base d'exageració pictòrica, mides desorbitades plenes de força i moviment.
Per al seu proper camí vol partir des de l'escultura, il·lusió que ha començat a planificar per a complir en marès.