Benvinguts, incrèduls! TVE va presentar el dilluns passat la seva gran aposta per a la propera temporada: 'Las Chicas de Oro', el remake de 'The Golden Girls', la mítica sèrie de la NBC emesa entre 1985 i 1992 i, pel que sembla, té totes les paperetes per a ser un dels èxits catòdics de l'hivern que ja arriba… A la nostàlgia i l'estimació de la sèrie original (i amb el respecte que ocasionen les inevitables i odioses comparacions) s'hi ha d'afegir, com a principal reclam, un quartet d'actrius nacionals d'alçada i prestigi per a donar vida a Rosa, Doroti, Blanca i Sofía, les 'golden girls' a la espanyola…
Concha Velasco, Alicia Hermida, Carmen Maura i Lola Herrera… Quatre actrius madures, que s'han recorregut milers d'escenaris i sets de televisió, experimentades i talentoses com ningú, que s'estimen la seva feina i que són les millors en el seus respectius gèneres… Anys d'història del cinema, el teatre i la televisió reunits en un repartiment espectacular sota les directrius del inefable José Luis Moreno (creador de subtileses com 'Escenas de Matrimonio' o 'Aquí no hay Quien Viva', a on Emma Panella, Mariví Bilbao i Gemma Cuervo, ja composaven una referència clara a la madura sitcom de Miami), famós productor d'èxit i ocasional ventríloc… Sense aquestes 'quatre primeres espases' de la interpretació no s'hagués pogut gestar aquest projecte, segons el propi pare de Rockefeller i Macario…
Tot comença quan Blanca (Lola Herrera), incapaç de fer front a la seva hipoteca, no té més remei que llogar algunes de les habitacions del seu xalet a altres dones… Posa un anunci al súper i apareixen les altres tres noies daurades… Totes amb cabells blancs, però cadascuna amb una personalitat diferent… Amigues íntimes des del principi, compartiran els mateixos problemes que pateixen les dones de la seva condició, amb la solitud com a inqüestionable primer motor d'aquesta singular fraternitat… Queda clar que s'han traslladat els eixos dramàtics de la versió original als paràmetres de la societat espanyola actual, crisi inclosa…
No és el primer cop que la mítica sèrie americana coneix una versió de factura nacional… Al 1995, la mateixa TVE va provar, sense gaire èxit, l'aventura amb 'Juntas pero no revueltas', amb quatre altres grans actrius de primer ordre: Mercedes Sampietro, Mónica Randall, Kiti Manver i la irreverent Amparo Baró… Aquell desafortunat 'remake', molt més allunyat de l'original, va ser un autèntic desastre i no va passar de la primera temporada…
I és que adaptar una de les sèries de més èxit de la història, més que un repte, és una autèntica temeritat… 'The Golden Girls' es va emetre durant set anys als Estats Units amb unes xifres espectaculars i la seva acollida a l'estranger va tenir idèntica fortuna… Va guanyar quatre Globus d'Or i onze Emmy ( les quatre actrius, Estelle Getty, Rue McClanahan, Betty White i Beatrice Arthur, se'n van emportar cadascuna un a casa)… Quin va ser el secret del seu èxit? Quatre actrius amb un domini del ritme còmic insuperable i uns diàlegs intel·ligents, irònics, divertits i curiosament sofisticats, que han envellit amb molta, moltíssima, dignitat…Of course…
La responsable d'edificar aquest projecte, sorgit de la ment d'un executiu de la cadena NBC quan va anar a visitar a una vella tieta seva, va ser l'experta guionista en comèdies Susan Harris… Harris, autèntic pilar de la sèrie, va idear quatre dones grans sense parella per a les quals parlar de sexe, d'homes, de feina o de família no tenia la mateixa transcendència que en altres situacions còmiques… Això va suposar una petita revolució a la graella catòdica de llavors, ja que les dones de la tercera edat solien tenir rols dramàtics minoritaris i massa tradicionals… Aquestes noies d'or van aconseguir, sota la càndida aparença d'unes velletes inofensives, introduir diàlegs inversemblantment picants i postures contundents al 'prime time' nord-americà…
Blanche Deveraux, de moral distreta, atractiva i coqueta, recordava la seva joventut com qui recorda una obra de Tennessee Williams; Rose Nylund, ingènua i somiadora, sempre evocant la seva infantesa a St. Olaf; Dorothy Zbornak, responsable i analítica, i la seva mare Sofía Petrillo, intel·ligencia i acidesa en miniatura, sempre discutint entre elles, però amb l'amenaça constant del asil per a la mare per part de Dorothy… St. Olaf… Sicília… Sarcasme i geografia en uns diàlegs perfectes que funcionaven amb una precisió de rellotgeria suïssa…
Amb la nova sèrie de José Luis Moreno tenim una oportunitat de reviure aquestes 'Golden Girls' de sempre als nostres cors catòdics… Sobren les comparacions, però les xifres del primer capítol conviden a l'optimisme… De qualsevol manera, sempre hi haurà un lloc a la cuina per a reunir aquelles quatre grans dames de la comèdia televisiva… Fins la setmana que ve, incrèduls!