M aria Jesús Martínez Alejandre respira art des de la seva més tendra infantessa. Ser néta de M. Alejandre Monjo (Maó, 1902-1988) ha dibuixat amb els anys el seu camí de passió per la pintura. Mentre ens mostra el seu estudi, a una casa del carrer Major des Mercadal, tot són elogis per a qui li mostrà a sentir davant el llenç. No és per a menys, avui l'autora ha après a viure el quadre com un tot amb la natura. "Som aquarel·lista, però en pintar a l'aire lliure he hagut de readaptar els meus mitjans i pinto a l'acrílic damunt fusta", explica.
Martínez Alejandre evoca els paisatges de l'Illa. Té predilecció pel Mediterrani. A la seva producció no hi manquen fars –com el de Cavalleria o Favàritx– ni emplaçaments que la captiven per la seva bellesa com l'Illa de l'Aire o Sanitja. Assistir a classes a l'escola de l'Ateneu de Maó, des de ben jove, i ser alhora neboda d'altres reconeguts creadors com Fernando Alejandre Roig o Dolores Boettcher, ajuda. "És clar que m'hauria encantat estudiar Belles Arts, però també així i des de Menorca vaig llaurant el meu propi estil", afirma.
Observadora i imaginativa
Tant es nodreix artísticament de la mar que ara fa 4 anys que començà seriosament a construir escultures fetes amb material reciclat extret de les nostres voreres costaneres a ple hivern. "Has de ser una persona molt observadora, qui diria que d'unes velles fustes unes pot sortir una col·lecció de balenes?" Mòbils, llànties de pedra o tòtems són sols un exemple del seu imaginari creatiu. La Cereria, a Maó, acull part de la seva obra.
La mostra que programà aquest estiu a Ca n'Àngel (es Mercadal) ha obert les mires expositives de Martínez Alejandre. "M'agradaria continuar exposant, però la cosa no és tan fàcil", senyala. De moment participarà a la propera edició de les Vesprades d'Art des Mercadal.
Quan crea, la pintora capta el moment, l'essència del paisatge del que gaudeix en viu i l'acaba de perfilar a l'estudi. Té pendent la figura humana, però reconeix que li pesa el parentesc amb Boettcher, per a ella, "una gran artista a l'hora de captar la silueta humana". El seu món són els paisatges, les marines de colors vibrants, blaus instants després de la pluja; o verds d'un dia d'hivern. La Menorca de Martínez Alejandre és l'Illa salvatge, la més abrupta. Una visió que xoca amb la turística i que deixa els de fora bocabadats.