Revisar un clàssic nord-americà, 35 anys després de la seva estrena al Goodman Theatre de Chicago, és tota una responsabilitat. Com és el teatre de David Mamet?
Sempre m'ha agradat molt aquest autor. Ja és la segona vegada que el toco. Abans havia dirigit "Els Boscos", una peça no gaire coneguda, que vàrem estrenar a la Sala Beckett de Barcelona. Mamet escriu comportament amb uns personatges molt potents. És un autor d'obres que demanen ser fetes i actuades, són riques i creatives.
A on roman la dificultat tècnica?
A la paciència, doncs són personatges que s'expliquen per l'acció, per allò que fan... A més hi ha unes introduccions rítmiques molt precises que s'assemblen una mica a partitures musicals. El ritme a l'americana i l'adaptació al català, òbviament, també han estat una dificultat. És un autor exigent.
Parli'ns d'"American Buffalo".
Es tracta de la relació de tres pobres diables: Don (Ivan Benet), Bob (Pol López) i Teach (Marc Rodríguez). És una obra de perdedors. L'acció succeeix a Chicago, a un espai únic, una botiga d'objectes de segona mà. Allà Don, el propietari, ven per error una moneda per menys del que val. Amb Bob i Teach idearà un pla per recuperar-la. A partir d'aquí els personatges entren a un bucle constant. És un muntatge sobre l'amistat, la lleialtat i la traïció. Avui molt aplicable al món que ens envolta, per exemple al capitalisme. Tothom és lliure de relacionar-ho, però jo no som partidari d'un projecte que destil·li un rollo pedagògic. Hi ha que pensar que s'escriuen uns personatges perquè facin coses i després cadascú que en tregui les conclusions que vulgui.
Com viu l'equip la preparació del treball de Mamet?
Mamet és un treball per a xinos, però els seus personatges són un regal per a qualsevol actor. Són moltes hores, has de descobrir els seus mecanismes i anar molt a poc a poc.
Actor, director i ara al capdavant del Teatre Romea de Barcelona amb només 37 anys. Una carrera vertiginosa. Com ho porta?
La veritat que sí que fa vertigen, acollona una mica però les coses vénen com vénen. Jo no he anat a buscar res de tot això, em dedico a l'ofici del teatre perquè m'entusiasma actuar i dirigir. Vull treballar amb els meus amics i triar les obres que vull fer. El tema del Romea és una qüestió que vaig meditar molt i finalment vaig arribar a la conclusió que és un d'aquells trens que sols passa un cop a la vida i que havia de pujar-m'hi encara que sols fos per veure tot el que hi ha dins.
Substituir l'exdirector Calixto Bieito no és cap broma.
Sí, és un gran artista amb una important projecció internacional, però crec que al Romea m'han cridat perquè faci el meu camí.
Vol dir que la seva no serà una línia continuista?
No pretenc tancar el camí obert per Calixto Bieito, però no serà continuista en la mesura que ell i jo som dues persones diferents i açò tindrà repercussió en la programació.
Per la seva participació a la sèrie "Infidels" de TV3 i com defensen alguns, no creu que pot ser contraproduent fer "tele" per a qui apassiona el teatre?
La gent que diu això és perquè no coneix la cultura del teatre per dintre. Sí que és veritat que de fer tanta televisió pots arribar a adquirir qualque mena de vici interpretatiu, però res que no es pugui solucionar. Als actors la televisió ens va molt bé per guanyar-nos una mica més tranquil·lament la vida, encara que sigui temporalment. Al nostre país es poden compaginar perfectament els dos mitjans.
Què creu que l'ha marcat més, el seu paper a "Infidels" (com a Toni Pardo) o "Porca Misèria" sempre hi serà present?
Home, em va agradar molt fer "Porca Misèria", encara que també m'ho passo bé amb la Montse Guallar (la Lídia a la sèrie), amb qui al novembre estreno "L'hort dels cireres" de Txèkhov, al Teatre Romea. Però "Porca Misèria" no sols m'agradava fer-la sinó també com a espectador, i això és molt important.
Al carrer, encara hi ha algú que l'aturi per "Porca Misèria"?
Encara n'hi ha, però ja no gaires. El que passa és que les propostes televisives es cremen molt ràpid, així que ara em reconeixen més pel meu personatge a "Infidels".
A Menorca el porta la gala del Premi Born de Teatre que es celebrarà al Principal de Maó. Com valora aquest guardó?
És un honor per a nosaltres duu el muntatge a Maó, doncs es tracta d'un premi arrelat a l'Illa amb molta tradició.
Ha actuat mai a Menorca?
No, a Mallorca moltes vegades, però a Menorca mai. Hi he vingut de vacances però mai per temes teatrals. M'estreno al novembre amb "American Buffalo".
Per ser actor, s'ha d'estar deïficat?
No, de fet el deïficament és un perill per a qualsevol professió, no sols per a la d'actor. A mi m'agrada la gent que sap conservar una mena d'humilitat real a l'hora d'encarar la seva feina independentment de quina sigui. Aquest és un tòpic que envolta el món de la faràndula, també hi ha altres tipus de gent que de cop i volta guanya molta pasta i es torna idiota.
El director pot arribar a descobrir al text una teatralitat que l'autor no ha vist mentre el creava?
Això de la teatralitat és moure's a terres movedisses. Crec que els textos tenen certes teatralitats latents i del que es tracta és de desenterrar-les. I aquí cadascú hi posa la seva sensibilitat. A mi m'agrada triar una obra perquè en commou i treballar-la per veure què era el que em commovia.
El teatre és un desafiament pel públic?
No. S'ha de respectar el públic i mai tractar-lo d'idiota. Sempre hi ha que mantenir un diàleg amb l'espectador. La paraula desafiament no m'agrada. M'estimo més definir el teatre com una trobada, una forma d'alegria.
"American Buffalo", al Teatre Principal de Maó.
Dia 20 de novembre, a les 21 hores.
Gala de lliurament del Premi Born de Teatre.
www.cercleartistic.com
www.teatremao.com