Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:
D'art

"Intento mantenir l'equilibri entre concepte, estètica i llibertat"

Pol Marbán, ‘gamberro' per excel·lència, dibuixa la seva relació amb el Raval. "Amor Low Cost" a Sa Fàbrica

| Maó |

Existeix l'artista NO visceral?
Sí, clar que sí. L'art, com la vida, té multitud de representacions, hi ha gent que ho entén com un exercici d'anàlisi, com un desafiament tècnic, com una pràctica estètica… per mi totes són vessants artístiques vàlides i no viscerals.

Quina és la seva història amb el Raval?
Ha sigut la meva casa durant un any, es una experiència molt intensa i especial. Es pot definir com una relació d'amor-odi, aquestes al final són les històries més fortes. D'alguna manera podem dir que el Raval és la meva Barcelona.

Quines pautes ha seguit per escorxar la realitat d'aquest barri?
Contacte, contacte i contacte. Es tracta d'un barri integrador i obert a tothom, cosa que m'ha facilitat conèixer de molt a prop el barri i sobretot la gent que hi habita i que finalment el configura. Creant una realitat molt i molt real, de vegades massa.

Defineixi el seu art.
Heterodòxia i visceralitat. Sempre he intentat mantenir un lleu equilibri entre concepte, estètica i llibertat.

Com combatria les atrocitats del "mega" mercat de l'art?
Primer amb cultura. L'art modern no acaba amb les avantguardes del segle passat. Un fet que també ajudaria és que els mass-media no només fessin anàlisi dels preus de les obres. Tots sabem que l'art és una forma de cultura, però també un producte. Després nosaltres com a artistes hem de donar credibilitat a la nostra feina. Separar l'especulació de la creació no estaria malament, ja que és un mal que autoconsumeix tot, satura i destrueix.

Artista, per què?
I per què no? És com preguntar a un lampista i per què? Els artistes no som éssers divins ni genis, al darrere hi ha molta feina.

D'on surt el seu alter ego, Pulpol?
Del fet de poder diferenciar dues vessants de la mateixa feina i crear més confusions de les necessàries, és quelcom així com un pseudomarketing, com ho diuen?, "branding", crec. És una forma d'estar obert a tendències. No dubtis que la família creixerà amb altres noms.

Cal estudiar Belles Arts per ser artista?
Indubtablement és una ajuda molt gran estar immers a un àmbit artístic amb companys que es volen dedicar al mateix, amb accés a tallers i coneixements que d'una altra manera difícilment hi podries arribar. Si realment poguéssim trobar el mateix d'una manera menys institucionalitzada seria molt interessant, ja que no hi hauria la pressió de l'avaluador i seria tot molt més natural. És necessari? No. És una ajuda? Sí.

Què li cal a Menorca per bullir CULTURA en majúscules?
És interessant aquesta pregunta ja que teòricament l'Illa ho té tot: bons artistes consagrats (com Carles Gomila, Monrós, Hombre López, Tutzó…) i altres amb un gran potencial. El lloc és perfecte, hi ha sales d'art molt interessants, ajudes governamentals…

Però potser certes institucions, com la Escola d'Art de Menorca, haurien de tenir almenys l'obligació moral d'impulsar i recolzar les propostes que es duen a terme. Hi ha que involucrar a quanta més gent millor. Un altre puntàs seria el fet de crear un museu d'art a un dels molts bons espais en desús que tenim a Menorca com els quarters des Castell, la fàbrica Codina o les bases militars. Em sembla que ja hi ha estudis fets sobre la repercussió que suposa un museu a una ciutat (Bilbao, León, València, Barcelona…). És un tema de debat.

S'estressa creant?
Mai, m'estresso quan vull fer feina i no puc.

Com veu la crisis, en color o en blanc i negre?
És una situació molt complicada per a molta gent, no m'agrada massa frivolitzar sobre aquest tema. Com ho vegi jo no és gaire important, potser ho és més com m'agradaria que ho veiés la gent. S'ha de veure en colors. Com a artista em sembla una situació altament interessant, sortim d'una dècada boja, estúpida i consumista i de cop ens trobem amb una realitat menys "divertida", però molt més creativa. També crec que és un moment d'aproximació generacional, els nostres pares sempre ens han dit que ells havien viscut situacions com que per fer la bereneta només tenien un tros de pa i una unça de xocolata, que nosaltres ho teníem tot fet, etcètera. Ara veuen que nosaltres tampoc ho tindrem fàcil.

Un projecte que sap que li arribarà.
No ho sé, potser quelcom a veure amb això de CULTURA en majúscules i Menorca… M'agradaria molt.

De veritat que vostè és un 'gamberro'?
Molt!

Pol Marbán: "Amor Low Cost", a Sa Fàbrica de Maó fins a final de mes.
www.fabricafotos.com

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto