Benvinguts incrèduls! La polèmica ha envoltat els preparatius d'un dels esdeveniments cinematogràfics més significatius de Japó… Aquest any es compleixen cent anys del naixement del gran Akira Kurosawa i la fastuositat de l'homenatge pertanyia exclusivament a la Fundació Akira Kurosawa, dirigida per Hisao Kurosawa, fill del director i productor dels seus darrers films… Però al mes de març, coincidint amb la data concreta de l'aniversari, es va donar a conèixer que faltaven uns 300.000 euros del patrimoni de la fundació i que el propi fill del cineasta es trovaba sotmès a una investigació per possible malversació, el que voldria dir que la fundació estaria literalment arruinada… A la suspensió d'actes al Japó s'havia d'afegir la congelació de l'estrena d'un documental inacabat sobre el teatre noh que Kurosawa va filmar als anys 80 i el metratge inèdit que va arribar a rodar per a 'Tora! Tora! Tora!' abans d'abandonar el projecte… Un trist 23 de maig…
Malgrat això, els problemes financers no han pogut impedir les mostres i els cicles que s'han manifestat, a modus d'homenatge, arreu del món d'una de les obres cinematogràfiques més expressives, més inventives i més apassionants del setè art… Akira Kurosawa pertany a una estranya raça de cineastes que s'han desenvolupat durant el transcurs de la història als marges de qualsevol mena d'evolució cinematogràfica… Com diu Martin Scorsese… "Hi ha hagut directors, bastant infreqüents d'altra banda, dotats d'una creativitat tan gran, de tanta força i tanta energia, que sembla que ells tots sols hagin modificat el curs de la forma d'art amb què van escollir d'expressar-se, de tant que l'han enriquida i remodelada. Si haguès de citar noms, citaria els de Griffith, Murnau, Ford, Renoir, Dreyer, Rossellini, Welles, Mizoguchi, Godard, Cassavetes, i hi afegiria el d'Akira Kurosawa, que hi pot figurar, amb tot el dret, com un samurai del cinema…'
La historia de Kurosawa és la d'un nen nascut a l'avantpenúltim any de l'era Meiji (1868-1912), en el si d'una acomodada familia tokiota d'estirp samurai… El jove Kurosawa va estudiar Belles Arts, amb la clara intenció de dedicar-se a la pintura. No es va convertir en pintor (of course), tot i que aquesta vocació es troba a tots els seus films, ja que el 1936 va respondre a una oferta de treball dels estudis PCL (que acabarien absorbits per la totpoderosa productora Toho) on va començar a treballar com a ajudant de direcció i com a guionista… després de dirigir algunes seqüències del film 'Uma' de Kajiro Yamamoto, va debutar com a director amb 'La Leyenda del Gran Judo' (Sugata Sanshiro,1942).
A partir d'aquí i fins la seva mort, esdevinguda el setembre de 1998, va ser l'autor de 30 films més (encara que n'hi ha un, 'Asu o Tsukuru Hitobito/Los que Construyen el Porvenir' del 1946, rodat per imposició dels sindicats després d'una vaga als estudis, que Kurosawa no ha considerat mai un film seu… les vagues i els seus monstres… ai…) amb què va aconseguir situar-se com un dels grans noms del cinema japonès… Li deien 'L'Emperador' i no era pas gens exagerat…A 'Rashomon' (1950), el gran èxit que va marcar un punt i a part a la seva carrera i el va donar a conèixer a occident (amb el Lleó d'Or a Venècia i l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera inclosos), concentra bona part dels mètodes que el van fer famós, com l'ús de la multicàmera, la utilització de la llum natural o la peculiar manera de dirigir els actors, als quals solia submergir a l'univers narratiu de cada film de manera obsessiva… De fet, va arribar a fer disparar fletxes de veritat sobre Toshiro Mifune a la seqüència final de 'Trono de Sangre' (Kiminosu-jo, 1957)… Un perfeccionista radical…
Kurosawa va ser el més pròxim dels nostres pressupostos narratius de totes les grans llegendes cinematogràfiques japoneses, però ho va fer sense renunciar de cap manera a les característiques de les produccions pròpies del seu país: una llarga duració dels plans, unes interpretacions lentes, una carència absoluta en la implicació del muntatge en el ritme de la cinta…Tot i això, el realitzador va adaptar a Dostoievski en 'El Idiota' (Hakuchi, 1951), a Shakespeare en 'Trono de Sangre' (qualificada per Harold Bloom com la millor adaptació de 'Macbeth' que mai s'ha vist a un cinema) i a Gorki en 'Los Bajos Fondos' (Donzoko, 1957)…Autor de cintes tan pròximes al thriller com 'Perro Rabioso' (Nora Inu, 1949), seria una sort de western al Japó feudal, 'Los Siete Samurais' (Shichinin No Samurai, 1954), la que faria que se'l considerés el John Ford d'Orient…
També va ser un dels cineastes que més influència ha tingut sobre el cinema occidental, i directors de tota mena li han mostrat una immensa admiració… 'Yojimbo' (1961) va ser meravellosament plagiada per Sergio Leone a 'Por un Puñado de Dólares' (Per un Pugno di Dollari, 1964) i 'La Fortaleza Escondida' (Kakushi Toride no San-Akunin, 1958) va ser revisionada per George Lucas per a la saga galàctica 'Star Wars', especialment en els personatges robòtics de C3PO i R2D2… Personalitats influents com Steven Spielberg, Francis Ford Coppola o Martin Scorsese van permetre a Kurosawa tirar endavant projectes que, potser, no s'haurien realitzat si no hagués tingut el suport o l'ajut financer d'aquests…Perquè, malgrat el prestigi i els guardons aconseguits, Kurosawa no va gaudir sempre de totes les facilitats per treballar al seu país… De vegades va haver de barallar-se amb les productores, que més d'un cop li van escurçar els films, i esgarrifa pensar que el gran fracàs de 'Dodes kaden' el 1970 va fer que el mestre pensés en el suïcidi…
Afortunadament no va ser així, i Kurosawa només va assumir una mena d'exili d'on va sorgir una obra tan serenament formosa com 'Dersu Uzala' (1975), rodada a l'antiga URSS, per tornar després triomfalment al Japó, per rodar-hi, amb el suport de les productores occidentals, tota la darrera etapa de la seva filmografia, la que s'obra amb 'Kagemusha' i finalitza amb 'Rapsodia de Agosto' (Hachi-gatsu no kyoshikyoku, 1991) i 'Espera un Poco' (Madadayo, 1992)…
'Espero que els seus últims moments en aquest món fossin instants de pau i satisfacció. Estic segur que devia tenir la sensació d'haver acomplert la seva tasca d'artista, ja que, en una carrera que es va allargar durant cinquanta anys, va aconseguir moltes més coses que les que podrien aconseguir nombrosos altres cineastes treballant tots alhora. Akira Kurosawa va ser un prodigi de la natura, i la seva obra constitueix un veritable regal per al cinema i per a tots els que l'estimen' (Martin Scorsese, Cahiers du Cinema, núm. 528)
Fins la setmana que ve, incrèduls!