A Sitges, tots som The crimson Bolt, el superheroi de pa sucat amb oli de 'Super', el film de James Gunn que assenyalarà l'equador del festival el dimarts dia 12 amb una gala especial. La seva dedicació i compromís contra el Mal en estat pur, sense prou recursos, curt de temps, sempre amb els elements i els pronòstics en contra, però també sempre entusiasta i determinat a enfrontar-se al que calgui, em recorda enormement el nostre equip, i molt especialment l'equip que cada dia fa possible aquest diari. També a vosaltres el públic; l'ànima del festival. Encara que el compromís de tots vosaltres/nosaltres no és amb la lluita contra el crim, sinó a favor del cinema fantàstic, ho vivim amb la mateixa intensitat, la mateixa rauxa, àdhuc el mateix dolor que l'amic Llampec Carmesí' (Mike Hostench, sots-director de Sitges 2010, al Diari del Festival).
Benvinguts, incrèduls! Dues inquietants bessones agafades de la mà emergeixen del Mediterrani davant costes catalanes… Del 7 al 17 d'octubre va tenir lloc la magnífica cita anual amb Sitges i el més fantàstic dels festivals cinematogràfics… Aprofitant una fugideta peninsular, la Paula i jo ens hi vam apropar, encara que fos per gaudir només una micona de l'esperit entremaliat i lleuger d'aquest clàssic paratge… Un lloc ideal on et pots trobar-te fent unes copes a Vincent Cassel, parlar de cinema en una conversa improvisada amb Roger Corman o comprovar que Rebecca de Mornay, quan no està gronxant el bressol del fill d'algú altre, és una persona encantadora i que guanya en les distàncies curtes…
'Rare Exports: A Christmas Tale' (Jalmari Helander, 2010) ha sigut la gran triomfadora… Aquesta cinta finlandesa, l'autèntica (i fosca) història de Papà Noel, va rebre el premi a la Millor Pel·lícula, al Millor Director i a la Millor Fotografia… A mitjans de la dècada passada Helander ja ens va descobrir la veritable naturalesa de Santa Claus en els curtmetratges 'Rare exports Inc.' I 'Rare Exports Inc.- Safety Instructions'. Lluny de la benèvola imatge que en tenim, el Pare Noel és una bèstia salvatge i extremadament ferotge que ha de ser caçada i ensinistrada per experts abans d'enviar-la a complir la seva missió anual. Amb aquest film, combinant les dosis justes d'humor, aventura i terror, Helander s'estrena en el llargmetratge aprofundint en els orígens d'aquesta perillosa criatura i els resultats, de moment, són força espectaculars…
Les grans sorpreses van ser l'absència total i absoluta de reconeixements per al cinema espanyol (tot i la seva nombrosa representació) i, en especial, per a 'Secuestrados' (Miguel Ángel Vivas, 2010), la gran favorita de la crítica i del públic; i el Premi Especial del Jurat a la discutible 'We are the Night (Somos la Noche)', producció alemanya de Dennis Gansel… L'actriu Josie Ho i els efectes de maquillatge van servir per a incloure al palmarès a la coreana 'Dream Home' (Pang Ho-Cheung, 2010), una cinta que, en el marc de l'esclat de la bombolla immobiliària, esdevé una crítica abrasiva i de macabra elegància que regirà alguna cosa més que la consciència, amb una contundent inclusió en el gore… Patrick Fabian, el magnífic protagonista de l'americana 'The Last Exorcism' (Daniel Stamm, 2010), va rebre la distinció al Millor Actor…
El Millor Curtmetratge va ser 'The Legend of Beaver Damm' de Jérôme Sable, però es va distingir el graciossísim Sam per la seva 'Vicenta' amb una Menció especial pel seu original homenatge a una indiscutible obra mestra del cinema fantàstic (el 'Frankenstein' de James Whale)… El Millor Disseny de Producció va ser per al de Yuji Hayashida a '13 Assassins' (Takeshi Miike, 2010), la Millor Banda Sonora Original per a la música de 'Nuits Rouges Du Bourreau de Jade (Red Nights)', el Millor Guió per l'argentina 'Fase 7' de Nicolás Goldbart i els Millors Efectes especials pels trucatges de Gareth Edwards a 'Monsters', un rodatge de pura guerrilla per a reinventar el thriller de ciència-ficció suplint un reduït pressupost amb un sentit extraordinari del drama i el suspens…
De la resta de veredictes cal destacar el del Jurat Carnet Jove per a la roda assassina de 'Rubber' (Quentin Dupieux, 2010), també Meliès d'Argent a la Millor Pel·lícula Europea (el Mèlies d'Or va ser per la gran sensació de la temporada 'Buried' d'Eduardo Cortés) i Premi Citizen Kane al realitzador revelació… El Gran Premi del Públic El Periódico de Catalunya va anar a parar a mans de l'habitual Takashi Miike i els seus '13 Assassins' (en una altra sorprenent derrota de 'Secuestrados')… El Premi de la Crítica José Luis Guarner es va rendir, com no podria ser d'una altra manera, al 'Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives', la flamant Palma d'Or del passat Festival de Cannes del tailandès Apichatpong Weerasethakul…
Però, sense cap mena de dubtes, la pel·lícula que més va marcar la trobada va ser 'Super' (2010) de James Gunn… Era d'esperar, en una edició marcada per l'homenatge a la progressiva degradació mental que Jack Torrance (Jack Nicholson) va patir fa 30 anys a la laberíntica 'El Resplandor' (Stanley Kubrick, 1980), que es projectessin cintes plenes de personatges trastocats per processos al·lucinatoris i deliris de diversa procedència… El personatge de Rainn Wilson, Frank, és un tiu normal, tirant a rarot, al qui abandona la seva dona (Liv Tyler); però en aquesta depriment situació, en lloc de quedar-se a casa i plorar la seva pèrdua, a Frank li dóna per sortir al carrer disfressat de justicier emmascarat… Aquesta història d'amor, humor, deliris i personatges ridículs va donar frescor a un festival tan intens com gratificant… Un festival de culte que mai deixa indiferent…
"De tot això, i exactament igual que en la pel·lícula de Gunn, en surt una èpica que ens uneix, difícilment explicable als aliens al nostre culte. Ni les distàncies, ni la son, ni les cues, ni el fred ni el calor fan osca en el nostre esperit de cinèfils que omplen les sales i la vila de Sitges amb una sola recompensa: gaudir d'aquelles pel·lícules, grans o petites, que esperem, fins i tot que imaginem o somiem per endavant, i generalment fetes per ànimes bessones que senten aquesta passió i volen compartir-la" (Mike Hostench again… Of course)… Fins la setmana que ve, incrèduls!