Quan decideix que allò seu és la música?
Anys enrere, de ben petit, vaig ser estudiant de l'Escola de Música de Ciutadella i més tard del Conservatori quan ja tenia 15 anys. Però el problema començà quan vaig decidir decantar-me per l'oboè i resulta que no hi havia cap professor a l'Illa, així que durant dos anys anava a classes d'oboè a Palma. Anava i venia el mateix dia, amb l'esforç que econòmicament suposava pels meus pares. Per sort, finalment aconseguirem que contractessin un professor d'oboè al Conservatori de Menorca.
Com arriba a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)?
Jo som enginyer tècnic forestal, però en el darrer any de carrera, en acabar, vaig decidir que era el moment de començar els estudis en l'especialitat d'oboè a l'ESMUC.
Sí que li agrada la música per a no importar-li saltar-se un dia de classe i partir a Palma a estudiar. No ha de ser gens fàcil...
No ho és, però a casa meva sempre s'ha viscut la música. La veritat és que estic molt agraït als meus pares pel seu suport.
Forma part de la Banda Municipal de Ciutadella, però viu a Barcelona, com ho compagina?
Hi sóc des de l'any 96, així que ja fa 14 anys, i som l'únic oboè de la banda. Faig el que puc, solec tocar als concerts sempre que no es solapin amb la meva feina aquí a Catalunya. Aquest no és un instrument que es prodigui massa entre els músics menorquins però sé que a Es Migjorn Gran i a Ferreries n'hi ha més.
Creu que és un instrument minoritari a l'Illa perquè durant temps no hi va haver professor d'oboè?
No, perquè a Catalunya, que no s'ha tingut aquest problema, els estudiants s'estimen més la flauta. En general, l'oboè és un instrument una mica desconegut.
Vostè per què trià l'oboè?
L'instrument me'l varen escollir els meus pares quan sols tenia 8 anys. És clar, en aquella edat és difícil tenir un criteri, i el meu pare és una apassionat de la música barroca i d'aquest instrument que juntament amb el violí eren les "estrelles" de principis del segle XVIII. Llavors era una bona tria per a qui li entusiasma Händel i Vivaldi. Després ho vaig deixar i vaig tocar el trombó a la banda durant 5 anys. Jo tenia uns 12 ó 13 anys quan va arribar un director que es deia Joan Martínez i era oboista, així que vaig pensar que era una bona oportunitat per a reenganxar-me. Ara sé que l'oboè és el meu instrument. En tres anys vaig fer els quatre cursos d'elemental.
Quina és la dificultat tècnica de l'oboè?
L'instrument duu una llengüeta doble, la canya és el més difícil per a l'instrumentista. La canya és la que produeix el so, així que del que es tracta és d'intentar dominar-la. En el meu cas dedico tres hores setmanals sols a fer canyes. Et condiciona molt i pot arribar a ser frustrant. Amb el temps has de ser capaç de tocar amb qualsevol canya. Els primers anys són molt durs.
És un dels instruments més complicats?
No especialment. És difícil tocar bé qualsevol instrument.
I respecte a la sonoritat?
Té un so penetrant i molt dolç. És el típic instrument que sona als temes d'amor de les pel·lícules.
Quan hi dedica a l'assaig?
Si no tenc feina, al voltant de quatre hores al dia.
I amb el quintet?
No podem assajar fins la setmana abans de cada actuació ja que tres dels músics viuen a Holanda. Per exemple, per al concert del Palau assajarem entre 6 i 7 hores al dia.
Quines foren les seves sensacions a l'actuació del Palau de la Música Catalana?
Va ser increïble. Per a nosaltres fou la primera vegada que actuàrem allà gràcies al cicle de concerts-concurs "El Primer Palau", impulsat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. No veus el jurat en cap moment i hi ha 1.000 persones que t'escolten, a més és una actuació remunerada. De moment haver format part d'una preselecció de 10 formacions per damunt de més de 40 ja és un èxit.
Tenc entès que el Quintet Frontela encara no s'ha estrenat a Menorca?
Així és, però al desembre hi posarem remei. Llavors actuarem a Ciutadella, Maó, Es Mercadal i Alaior, entre els dies 17 i 20 de desembre.
Què li ha aportat el seu pas per l'ESMUC?
M'ha aportat el millor. Apart de la formació del Quintet Frontela, a l'ESMUC he après que no puc viure sense la música i m'he donat compte que m'agrada dedicar sis hores al dia a tocar. Amb la música som feliç. Tenir l'oportunitat d'estudiar a l'ESMUC m'ha permès aprendre i conèixer molts bons mestres i oboistes, alguns grans personalitats vingudes de l'estranger.
Els seus referents acadèmics.
He tingut la sort de tenir professors excel·lents com el mestre d'oboè Eduardo Martínez, solista de l'Orquestra de Granada o la professora de cambra Dolors Giralt, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Però sobretot em meravellà el mestre cellista internacional Charles Tunnell, que va sonar amb Daniel Barenboim durant molts d'anys i que també fou amic de la seva esposa, la també cellista Jacqueline du Pré. Quan acabarem el curs em donà les gràcies pel que havia après de jo. "Les gràcies?" vaig pensar, jo sí que li tenc que donar les gràcies!
Què li complica l'existència a un jove músic?
No tenir feina estable. Aquesta professió és qüestió de sort, d'estar al lloc adequat en el moment adequat.
Quin tipus de música escolta a casa?
Pop-rock i música clàssica. Però quan ho faig no puc fer una altra cosa alhora perquè per a mi escoltar música és un fet en si mateix. Encara que tenc que dir que m'estimo més fer-la que escoltar-la. M'agrada molt la música barroca i la romàntica.
Recomani'ns un compositor per a un dia d'octubre plujós.
Mahler, Brahms, Strauss, Wagner, Txaikovski..., res especialment alegre.
L'estrena a un gran auditori
El quintet de vent Frontela està format pel català Josep Casadellà, fagot (Figueres), el mallorquí Pere Sansó, flauta (Son Ferriol), els valencians Àlex Villanueva, clarinet (Godella) i Marc Moragues, trompa (Gandia), i el menorquí Vicent Salvador, oboè (Ciutadella). Apart de companys de quintet, són amics i fundadors del grup dins del marc estudiantil de l'ESMUC durant el curs 2008/09. Fa uns dies participaren al cicle de concerts-concurs "El Primer Palau". Una oportunitat única per a joves intèrprets d'estrenar-se al Palau de la Música Catalana. Allà, davant un auditori de 1.000 persones, sonaren obres de Françaix, Brotons, W. A. Mozart, Prokófiev, F. Mompou i R. Strauss. Deu dies després el saxofonista Xavier Larsson s'estrenà al mateix escenari.