Home de teatre per l'excel·lència d'haver dedicat tota una carrera professional al món del teatre, haver-se entregat enterament a un ofici quan encara era més difícil que ara i que rep el reconeixement de veus anònimes que l'admiren i ara de la consideració especial de ser distingit com a millor director de les Illes Balears per l'any 2009 de part de l'Associació de Teatre i Auditoris Públics de Balears. Pitus Fernández (Maó, 1949) va llençar-se a l'aventura d'endinsar-se de ple en el teatre fa 35 anys, marxa de Menorca per estudiar a l'Institut del Teatre i a Comèdia de l'Art i després de cinc anys d'experiència dins Els Joglars torna per emprendre des d'aquí múltiples iniciatives que ha sabut dur a terme sense baixar mai la guàrdia. "El solitari Oest" i "Assajant Albertí", les dues obres últimes dirigides per Pitus, han transcendit per la projecció que estan tenint, fins i tot fora de les Balears, i per haver estat premiades, en el cas de "El solitari Oest" com a millor espectacle teatral, guardó que també entrega l'Associació de Teatres i Auditoris, i per la mateixa obra han estat nominats pels Premis Escènica de Teatre i Dansa de les Illes Balears com a millor espectacle, també Pitus com a millor director, millor dramatúrgia per La Clota-Moll Oest i tres dels seus actors nominats al millor: Emilià Carrilla i els dos menorquins Rodo Gener i Lluís Vinent (en aquest cas per "Assajant Albertí).
Felicitats. Es recullen ara els fruits de molts d'anys de treball en teatre a Menorca?
Gràcies per la felicitació. En part sí. Crec que el que succeeix ara respon a l'evolució i a una manera de fer i entendre el teatre. Al llarg de molts anys, han anat passat moltes persones amb diferents graus d'interès per aquesta manera nostra de treballar, pacient, rigorosa i basada en els coneixement de l'ofici. Així, tot plegat, és una conjunció de molts de factors.
La professionalització del teatre, amb la creació de la productora Moll Oest Espectacles, ha estat un pas definitiu?
No sé si serà un pas definitiu però sí necessari, que respon a una lògica progressió artística. D'una banda, en els darrers 10 anys s'han produït canvis importants a les Illes, on s'han consolidat una sèrie de companyies i productores. D'altra banda, s'han obert nous espais teatrals públics. Això ha afavorit un mínim circuit de teatre professional.
D'actors i actrius que estan al nivell no sembla que en faltin...
De mica en mica es va configurant un conjunt creixent d'actors i actrius amb talent i coneixements remarcables. Gent que s'ha mogut i que s'està preparant molt bé.
Tots parlen molt bé de vostè, què els dóna?
No ho sé. El que sí pretenc és fer la feina el més acuradament possible.
La cantera que s'està formant en les escoles d'art dramàtic a Menorca i la superior a Palma on ja han accedit cinc menorquins, augura un futur esperançador?
El que és segur és que tots els que surtin havent acabat els estudis de l'ESADIB tindran uns coneixements equivalents a qualsevol alumne de les escoles de teatre europees, ja que el pla de Bolonia unifica els criteris pedagògics. Pens que amb pocs anys es pot produir un canvi substancial en la manera d'oferir nous productes teatrals.
Com respon el públic balear a l'increment qualitatiu que té en oferta?
Amb el públic s'està produint un fenomen interessant. Hi ha canvis de percepcions. De totes maneres, els programadors són els que més poden influir en els gustos del públic. El programador crea tendència. És important que els actors es formin, però també ho és que hi hagi bons productors i bons programadors.
La crisi, no obstant, ha donat més d'un cop fort, qui l'està patint en major mesura?
La crisi afecta a les Arts Escèniques de la mateixa manera que afecta a tots els àmbits. També és cert que en temps de perplexitat com l'actual val la pena furgar i estimular l'enginy per trobar fórmules senzilles i imaginatives. Però la pitjor crisi que hi pot haver és la manca de criteri i la por a l'evolució, ja que això paralitza la creativitat.
Econòmicament, com es sustenten?
Actualment de cap manera, per això emprenem iniciatives com les "Confessions de saló" que es representarà a cases particulars amb l'única recaptació dels donatius de la gent que amablament hi acudeixi.
Ara, sense anar més lluny, les condicions que van afavorir la posada en escena de "El solitari Oest" en aquests moments són impossibles perquè s'han trencat els criteris que mantenien aquest tipus de producció. En un moment determinat es van crear unes expectatives de rebre ajuts a produccions professionals, similars a les de Mallorca, però aquest intent s'ha vist frustrat i ara esperam recuperar-la.
Tot i així la gran família del teatre que l'envolta ha d'estar molt contenta. Com viuen totes aquestes nominacions i premis compartits?
Tots els que han participat i tots els que han donat suport al treball que portem a terme, estem molt contents, és clar. Un premi és un estímul per seguir perseverant.
PREMIS A LA MILLOR PRODUCCIÓ, DIRECTOR I ACTOR
"El solitari Oest", preestrenada a Menorca dia 4 de setembre del 2009, ha estat distingida com el millor espectacle teatral per l'Associació de Teatres i Auditoris Públics de Balears, entitat que també ha guardonat al seu director, Pitus Fernández i a l'actor Emilià Carrilla que comparteix escenari amb els menorquins Rodo Gener i Josep Mercadal així com l'actriu Agnès Llobet.
Els guardonats rebran la distinció en una cerimònia que es celebrarà el dissabte 8 de gener a l'Auditori Sa Màniga, Cala Millor, on estava previst fer una nova representació de l'obra.
"El solitari Oest" ha obtingut gran èxit de públic i de crítica tant a les Balears com a Catalunya i València en les més de vint representacions que ja s'han realitzat en haver-se incorporat l'obra en el circiut Projecte Alcover.
L'Associació de Teatres i Auditoris Públics de Balears ha valorat especialment l'esforç, la innovació i la il·lusió dipositada en el projecte, més que no de si es comptava amb un pressupost més o menys elevat.
"El solitari Oest" és una viciosa comèdia negre escrita per MacDonagh que s'endinsa en el món rural d'Irlanda de fa una dècada per tractar les relacions profundes entre dos germans.
NOMINACIONS PER "EL SOLITARI OEST" I "ASSAJANT ALBERTÍ"
El pròxim 29 de novembre, en una gala que es celebrarà al Teatre Principal de Palma i que serà retransmesa per televisió, es donaran a conèixer el títol i els noms de les obres i les persones nominades per als Premis Escènica de Teatre i Dansa de les Illes Balears que impulsa la revista FanTeatre i que compten amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes balears, la Direcció insular de Cultura del Consell de Mallorca i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma.
"El solitari Oest", nominat a millor espectacle del 2009; Pitus Fernández, nominat com a millor director; La Clota/Moll-Oest nominada per "Assajant Albertí" i tres nominacions més per tres actors, Emilià Carrilla i el menorquí Rodo Gener (per "El solitari Oest") i Lluís Vinent (per "Assajant Albertí").
Els Premis Escènica de Teatre i Dansa de les Illes Balears convoquen fins a 12 categories: espectacle; espectacle de teatre familiar; espectacle de dansa; direcció; text original; dramatúrgia; actor; actriu; escenografia; il·luminació; vestuari i música. L'obra que ha rebut més nominacions, fins a vuit, ha estat "Mort de Dama" que va seguida de "Petit Ball" i "Camarada K" que tenen cinc candidatures cadascuna.
CONFESSIONS DE SALÓ
"Confessions de saló" és la nova proposta de La Clota que neix fruit de l'enginy i la recerca de solucions senzilles que esmenta el seu director, Pitus Fernández, com a fórmula amb què afrontar uns moments difícils, tot i les satisfaccions dels reconeixements públics que està obtenint. Sis actors i actrius interpreten tres històries de Jean Cocteau que es representaran en cases particulars, "no ens podíem aturar", explica Pitus, qui amb tot l'equip treballa en aquesta proposta tant o més meritòria que produccions realitzades amb més recursos.
Josep Orfila, Lluís Vinent, Laura Pons, Jaume Gomila, Enka Alonso i Laura Cubas són l'elenc que donarà vida a les tres històries de Cocteau. "El mentider" és la primera d'elles. Un monòleg amb Laura Pons, que s'acompanya de Jaume Gomila, Lluís Vinent i Josep Orfila que interpreten els seus tres fills, que tracta les variacions sobre l'engany: mentir, enganar i auto enganar-se és la seva forma de poder subsistir.
"El bell indiferent" és un text curt que Jean Cocteau va escriure especialment per Edith Piaf el 1942. La intèrpret en aquest cas serà Laura Cubas que comptarà amb la presència de Jaume Gomila, el seu amant que la desespera amb la indiferència que li mostra a cada moment.
"El fantasma de Marsella" és un altre monòleg, en aquest cas interpretat per Enka Alonso, en el que la protagonista fa una declaració de l'assassinat del seu enamorat.
Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 1889 - Milly-laForêt, 1963), poeta, novel·lista, dramaturg, pintor, dissenyador, autor de llibrets i director de cine francès, destaca per la seva falta de convencionalisme i una enorme producció que li va valdre fama internacional. Va estar lligat al surrealisme i la seva obra ha transcendit en molts altres autors.
L'estrena de les adaptacions de La Clota serà el 27 de desembre a una casa de la Costa Deià de Maó. A inicis d'any es faran més representacions a altres cases particulars, que no en falten. La gent que hi vulgui assistir pot sol·licitar la seva butaca especial al mail carme@laclota.com.