Síguenos F Y T I T R
Exposicions

"Maternitats" per visitar amb alumnes

Al Claustre del Carme de Maó fins el proper 30 de novembre, una mostra fotogràfica de Bru Rovira que ens convida a la reflexió i ens alimenta la sensibilitat

| Maó |

Bru Rovira és un reporter del diari La Vanguardia que ha viatjat per mig món, cobrint els principals conflictes internacionals posant especial interès i atenció en aspectes socials i en les històries quotidianes. A Menorca tenim l'oportunitat fins dia 30 de novembre al Claustre del Carme de Maó, de descobrir una feina seva que duu per nom "Maternitats", una mostra fotogràfica que recull imatges realitzades des de l'any 2001 en distints continents.

Coneixent l'experiència de centres educatius de Catalunya, des de "Xoc" us animam a visitar l'exposició amb la vostra classe, ja que escoles i famílies s'han sorprès pels sentiments i l'interès que han provocat les imatges de Rovira en els infants, que han estat capaços d'evocar i inventar històries carregades de lucidesa i sensibilitat.

Diu Bru Rovira: "Quan els reporters viatjam per països en guerra o ens endinsam en la vida de la gent que pateix, arriba un moment en què deixes de percebre, perquè tu mateix t'has col·lapsat pel que veus; no pots aguantar més. "Maternitats" va néixer probablement com un petit punt de llum, d'esperança a aquesta mirada cansada(...)

Alguna vegada m'ha tocat assistir a una escola per parlar amb els infants i és curiós com m'ha ajudat la seva mirada, també a mi, a veure coses que mai no hauria imaginat. Hi ha una foto, la d'un bebè ruandès que viatja a l'espatlla de la seva mare, que la vaig fer intentant reflectir el genocidi, la fugida, el fet dramàtic d'haver nascut a una carretera i caminar sense llar aferrat a la mamà. Els nens, en canvi interpreten aquesta foto com a quelcom agradable. Els sembla meravellós estar tot el dia a l'espatlla de la mare, sentir el contacte físic que, tal vegada, ells desitgen molt més del que reben. Què bé! exclamen quan es fixen en aquest nen. Però no es tracta de cap paradoxa: la nostra vida confortable, sense problemes materials, no és cap garantia que tinguem l'afecte resolt; que gaudim de tant d'amor com als nens d'aquí els sembla que rep el nen ruandès. Sentir-se estimat. Poder estimar. A vegades només els infants són capaços d'expressar l'essència de les coses. Per a bé i per a mal. Aquí i en qualsevol altra part del món. "

Encara hi sou a temps de concertar una visita. Podeu telefonar al número 971553379.

Lo más visto