Per què els filòsofs, al llarg de la història, es fan sempre les mateixes preguntes?
La pregunta dóna per suposat que és així, que els filòsofs es fan les mateixes preguntes, però això no és del tot cert.
Els filòsofs es pregunten les mateixes coses que la resta de mortals. Algunes d'elles han estat contestades per la ciència, sobretot en els darrers segles. D'altres no tenen ni poden tenir resposta científica. Per això, hi ha qüestions que sempre seran presents. Com he de viure? Què puc conèixer? Què és la veritat? Hi ha algun principi de tot? Existeix la llibertat? Tots aquests interrogants, conscientment o inconscientment, ens les fem tots alguna vegada.
Els filòsofs intenten donar-hi respostes coherents i argumentades, però mai definitives. Les respostes han estat diferents al llarg de la història perquè els filòsofs no són marcians i viuen en un lloc i una època determinades. No podem contestar avui a la pregunta sobre com hem de viure de la mateixa manera que a l'antiga Grècia.
Això pot fer pensar que la filosofia no progressa i, en canvi la ciència sí, com deia Kant al segle XVIII. La filosofia, a diferència de la ciència, no és un saber acumulatiu. Una cosa és conèixer i l'altra, pensar. Els humans no podem evitar pensar i donem voltes sobre les mateixes coses. Per això podríem dir que d'alguna manera, els filòsofs es fan sempre les mateixes preguntes
Professor d'Ètica i Filosofia
IES Biel Martí