A quest divendres s'han donat a conèixer els guanyadors del MAE (Menorca Art Emergent). Un premi, amb vocació de continuïtat, que vol destacar, de moment, l'art fet a Menorca per joves artistes menors de 30 anys.
Abans d'aprofundir en la idiosincràsia d'aquest nou certamen val la pena recordar que des de fa tres anys no es celebra el Premi Sant Antoni de Pintura que l'antiga Fundació Sa Nostra, ara Obra Social, va dur a terme durant disset anys. Aquell desaparegut premi va arribar a assolir un nivell prou interessant valorat per un jurat forani i ben qualificat. Per aquest motiu, per la quantia del guardó i les exposicions que incloïen als guanyadors van sorgir consolidacions d'artistes molt coneguts a l'Illa i alguns descobriments molt interessants de noves promeses. El premi Sant Antoni distingia dues categories, el jove a l'artista menor de 30 anys i el primer premi. Un artista menor podia endur-se les dues qualificacions com va passar alguns anys. Tanmateix però, els membres del jurat de les últimes edicions havien deixat palès que el guardó s'havia d'adaptar als nous temps i no podia assenyalar únicament la pintura. Si es continuava d'aquella manera, altres arts emergents en el món contemporani perdrien la seva representació a Menorca. Abans d'adaptar-se, i segurament per motius econòmics, el Sant Antoni va acabar desapareixent.
Davant aquest fet, i des que açò passés l'any 2007, es van aixecar remors que un nou premi organitzat pel Consell, i per tant públic, succeiria el de la Fundació Sa Nostra. Han passat tres anys fins que ha nascut el MAE, benvingut sigui.
Així i tot, val la pena analitzar algunes qüestions del nou certamen per tal de reflexionar sobre el seu funcionament. Per començar, en aquesta primera edició del MAE s'ha caigut en l'errada de confondre "Art emergent" amb l'art que fan els joves artistes de l'Illa. Açò ve donat perquè és l'Institut de la Joventut de Menorca (Injove) -que alhora depèn de la Direcció Insular de joventut del CIME- qui lidera el projecte. Però per Art Emergent no tan sols hauríem d'entendre el que fan els joves creadors, sinó aquell que proposa rejovenir l'art. I aquesta renovació, tan pot venir d'un menor de 30 anys, com d'un de 80 anys. De fet, l'alemany afincat a Mercadal Klaus Netzle, proposava obres més joves i entusiastes que les de molts joves contemporanis que també solien presentar-se al Sant Antoni. Alhora de ben segur que si el premi hagués posat el límit als 35 anys, la qualitat del mateix s'hauria multiplicat exponencialment. La joventut, per tant, és més un estat d'ànim que no acaba a un límit d'edat sinó, en la pròpia essència de l'individu i en les seva forma d'entendre la vida i el món que l'envolta.
En canvi, el MAE si que diferencia dos aspectes fonamentals que es trobaven a faltar en el Sant Antoni, dues seccions separades per les dues i tres dimensions. Entenguis la primera per dibuix, pintura, gravat i la segona per escultura, instal·lacions o videocreacions. Quatre premiats, dos en cada secció (1.500 i 1.000 euros), tal vegada han estat massa per una primera edició on no s'ha arribat a la quarantena d'obres d'una qualitat molt variada. Evidenciant l'etern dilema: si motiva més per presentar-se per un gran premi o s'augmenta la participació en estar més repartit. Un altre encert que veig important és que l'edició sigui bianual. Pel fet que s'han perdut alguns anys, la millor opció hauria estat que almenys les dues primeres edicions haguessin estat anuals, per tal de consolidar el premi i recuperar artistes apunt de "caducar com a joves". Si es fes cada any no es donaria temps al relleu generacional necessari perquè es diversifiquin les visions artístiques d'interès en una illa tan petita com la nostra.
El fet que el jurat sigui menorquí i els participants també (aquest últims podrien ser almenys balears) són qüestions que a curt termini no tenen massa importància, però que pot fer minvar el seu prestigi. Aquest any, jo mateix he format part del jurat i escric aquest article abans del veredicte. Caldrà veure com funcionen i evolucionen les edicions posteriors per valorar realment si el MAE agafa la força necessària per complir els seus objectius. I, sobretot, si aquesta alenada que suposa un nou premi pels creadors, revifa l'art emergent que roman ocult si no mig apagat a l'Illa.