La setmana passada, els mitjans de comunicació es feien ressò de l'arribada de tres inspectors de la UNESCO a la ciutat de Pompeia. Tres funcionaris vinguts des de París, encarregats d'examinar l'estat de conservació del parc arqueològic, declarat Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1997. I és que Pompeia, una de les ciutats romanes sepultades per l'erupció del Vesubi l'any 79 d. C., considerada a dia d'avui un dels monuments de l'antiguitat clàssica més importants, que visiten cada any milers de turistes arribats d'arreu del món, està patint greus desperfectes.
Les causes apunten directament als darrers episodis de fortes pluges que han regat Itàlia. Però també a la mala gestió continuada d'aquest patrimoni, per part de les administracions competents. Així les coses, l'agonia es manifesta implacable. El mes de novembre es va esfondrar a un dels carrers principals de la ciutat, el carrer de l'Abundància, l'Escola dels Gladiadors, que conservava encara valuosos frescos. Fa poques setmanes, van caure dues parets a una bodega del carrer Stabiana, que es troba a la zona dels teatres. Un altre edifici darrere de la casa del Centenari, també va patir diversos danys. Al jardí de la Casa del Moralista, que no és accessible al públic, van caure sis metres del mur que l'envolta.
La responsable de l'àrea arqueològica, Jeannette Papadopoulos, que no descarta que es puguin produir més ensorraments en un futur immediat, minimitzava els fets ocorreguts dient que "són esfondraments que poden ocórrer en una zona arqueològica com aquesta, amb més de 2.000 anys d'història, i sobretot degut a les condicions climàtiques. "Pompeia és una ciutat fràgil, i si continua plovent així, tots els murs que no estiguin coberts estan en perill", deia. A la vegada, el ministre de cultura, Sandro Bondi, demanava la setmana passada que no se'n faci alarmisme.
Els inspectors de la UNESCO, que patrocina el parc arqueològic i vetlla per la seva protecció, tenen una missió, a saber, la de fer balanç dels danys, identificar els perills que amenacen altres estructures i idear possibles mesures de protecció, entre les quals es proposa la implantació d'eines legals i de gestió per evitar futurs incidents. Deia la UNESCO a través d'un comunicat, que "analitzaran l'impacte dels esfondraments en la integritat, la autenticitat i el valor universal excepcional del lloc". La qüestió és que així com s'atorga el títol de Patrimoni de la Humanitat, també es pot prendre. Serà el mes de juny del proper any, a la reunió que celebri el Comitè de Patrimoni Mundial, quan es presentin els resultats de la feina feta i les decisions que s'han de prendre. Mentrestant, Pompeia, la ciutat que va romandre coberta de cendra volcànica des de l'any 79 i fins el 1748, ara a la intempèrie, veu com l'inexorable pas del temps vol esborrar-ne els vestigis.