"...empaquetar-los i vendre'ls… i si no hi ha notícies, surto al carrer i mossego a un gos… deixem-ho en 45…'
Benvinguts incrèduls! La realitat imita l'art… o era al revés? La resposta sorgeix, increïblement, quan comprovem com el gran circ mediàtic de la era digital ha reproduït, quasi punt per punt, al voltant dels (molt reals) miners atrapats aquest estiu passat al desert d'Atacama, a Xile, el mateix circ mediàtic que, en la vella era analògica, fou imaginada al Hollywood daurat pel genial Billy Wilder a 'El Gran Carnaval' (Ace in the Hole, 1951)… Charles Tatum és un agressiu reporter relegat a un petit i avorrit diari d'Albuquerque, a Nou Mèxic; es produeix un accident a una antiga mina índia i un home es queda atrapat entre les runes; Tatum ensuma carn fresca i una entrevista, que s'acaba convertint en un espectacle mediàtic dantesc… No cal seguir per a adonar-se que aquesta corrosiva faula sobre el cinisme en els mitjans de comunicació es queda curta davant l'exposició universal que va ser el rescat dels 33 miners xilens… Un dramàtic episodi, però d'una rendibilitat catòdica insuperable…
També, com si d'un terrorífic episodi de 'La Huella del Crimen' es tractés, Menorca va viure, a finals d'any, un esdeveniment més propi de la ficció que de la nostra realitat… La troballa d'una maleta amb restes humans a Binidalí va destapar el macabre infanticidi del pobre César a mans de la seva mare, la gallega Mónica Juanatey… un dels fets més negres de la nostra illa, poc acostumada als successos escabrosos… Esdeveniments de foscos forats i teleobjectius de guàrdia… Terribles cròniques per a un 2010 que, malauradament, ha tingut al fenomen paranormal del tipus belenestebanístic com a principal focus de 'teledetritus'… Afortunadament, no tota la caixa és tonta…
MÉS PERDUTS QUE MAI
El principal esdeveniment televisiu del 2010 (parlem d'activitat catòdica… of course) va ser, indubtablement, el final de 'Perdidos' (Lost)… El seu darrer episodi, tan misteriós com ple de controvèrsia, per a alguns decebedor, per a altres tot el contrari, es va emetre a la cadena Cuatro la matinada del 23 de maig, en un polèmic (i fallit) intent de retransmissió i traducció simultània amb la cadena ABC per a satisfacció (o no) dels milions de fans de la sèrie creada per J.J. Abrahams…
Tota aventura troba el seu final en l'eliminació de les condicions de la seva existència… L'acabament de Lost va significar la mutilació i l'extermini de la seva condició de fenomen mundial, més enllà del qui li vulgui trobar sentit o no a les revelacions finals i a les confirmacions o desqualificacions d'unes o altres hipòtesis… Molt i molt queda per a parlar…
Flash Forward, la sèrie creada per la mateixa ABC per 'substituir' Lost, va constituir un tremendíssim i sonor fracàs… En canvi Fringe, l'altra producció de J.J. Abrahams, ha sobreviscut en la dificultosa graella televisiva d'un 2010 que ha confirmat definitivament sèries com Mad Men, The Big Bang Theory, Dexter o Glee, cadascuna en el seu àmbit i gènere… Particularment, un dels grans esdeveniments televisius de l'any ha sigut la irrupció de dos serials que prometen fer història al catodisme: Bradwalk Empire, la superproducció comandada per Martin Scorsese sobre els anys de la Llei Seca, i The Walking Dead (el primer episodi, personalment, el millor que he vist en temàtica zombie en molt de temps), sota les directrius de Frank Darabont…
La nostàlgia catòdica ha tingut de tot: una versió 'espanyolitzada' de 'Las Chicas de Oro' (The Golden Girls, NBC, 1985-1992), amb Concha Velasco, Lola Herrera, Alicia Hermida i Carmen Maura; uns visitants 'revisitats' a 'V' (ABC), ja a la segona temporada i amb la sonada reaparició de la Diana original (Jane Badler) de la mítica sèrie dels 80, exercint de mare estimada de l'Anna (Morena Baccarin); i una adrenalítica i vibrant posada al dia cinematogràfica de 'El Equipo-A', realitzada per Joe Carnahan i protagonitzada per Liam Neeson, Sharlto Copley, Bradley Cooper i Quinton Rampage Jackson, que va oferir una nova i meravellosa imatge de la famosa sèrie creada per Stephen J. Cannell i Frank Lupo per la NBC, també als enyorats anys 80…
OBITUARI CATÒDIC
Precisament Stephen J. Cannell ha estat un dels il·lustres catòdics que ens ha deixat al 2010… A principis de juny també ens va deixar Rue McClanahan, és a dir, Blanche Deveraux, de les Golden Girls originals… El clàssic Jim Phelps de la sèrie original de Mission: Impossible, l'actor Peter Graves, va morir d'un atac al cor el 14 de març i uns dies més tard, moria també un dels mites televisius dels anys 80, Robert Culp, l'agent del FBI Bill Maxwell que era l'ombra de William Katt a 'El Gran Héroe Americano' (The Greatest American Hero, ABC, 1981-83), creada també per Stephen J. Cannell… Aquest any també van desaparèixer dos mites dels 'culebrons' soap opera nord-americans: John Forsythe, el Blake Carrington a 'Dinastía' (també va ser la famosa veu de Charlie Townsend a 'Los Ángeles de Charlie') i Chao-Li Chi, el mític majordom d'Angela Channing a 'Falcon Crest'…
Al nostre país vam dir adéu a Antonio Ozores, l'intel·ligible i inaudible còmic de la coneguda nissaga familiar, un actor de casta que va exhibir el seu particular llenguatge atropellat i extravagant al llegendari concurs televisiu 'Un, Dos, Tres, Responda otra Vez' de Chicho Ibáñez Serrador… Un dels seus presentadors, Jordi Estadella, també va deixar-nos el 30 d'abril passat; dedicat pràcticament a la televisió i a la ràdio, Estadella va ser un dels actors de doblatge més coneguts, gràcies a les veus de, per exemple, Groucho Marx i Jerry Lewis… Miquel Cors, l'Antoniu de Poble Nou, i l'etern secundari del cinema espanyol Manuel Alexandre van ser dues pèrdues força recordades d'un any que ja ens ha deixat… amb una imatge per a l'eternitat…
...I UNA SAMARRETA…
Perquè pots marcar un golàs a la pròrroga d'una final… Perquè ets l'heroi del esperat Mundial de Futbol pel teu país… Perquè, tot i ser baixet, una mica calb i blanc com la llet, ets el símbol d'un èxit aconseguit a base d'esforç, talent i humilitat… I, sobretot, perquè quan tothom recordi aquell moment de glòria, llegirà aquestes paraules escrites al teu pit i dirigides a l'amic mort: 'Dani Jarque. Siempre con Nosotros'…
Gràcies, Andrés!
Fins la setmana que ve, incrèduls!