Amb aquesta obra, diuen, recupera el lirisme i la força amb que impulsà l'èxit de "Te lo contaré en un viaje". Carlos Garrido (Barcelona, 1950) és especialista en compartir històries humanes plenes de sentiments que, viscuts per ell mateix en primera persona, esdevenen la forma editorial de tots aquells llibres que qui es de bon lector no pot deixar passar.
El sentit de la vida
El reconegut periodista i escriptor -en els últims anys articulista de Diario de Mallorca- es serveix de Menorca per reivindicar la vellesa. "La memoria de las olas" és la darrera entrega literària del català. Editada per José J. de Olañeta a la col·lecció "Centellas", l'obra és "una visió intensa i poètica dels límits de la realitat, un diàleg a dues veus. El sentit de la vida, la memòria i l'última frontera".
Una mare i un fill conversen dins el claustrofòbic marc d'una residència per a la tercera edat. Un microcosmos amb les seves pròpies normes i que l'autor defineix com un parvulari on tots es barallen entre ells. L'autor es serveix de Menorca per reivindicar la vellesa. Un vaixell imaginari li permet a la protagonista viure els seus últims dies en un altre escenari.
Garrido prengué notes durant l'ingrés de la seva mare a una residència. És així com l'experiència personal el portà a crear un món amb una esplèndida diversitat de personatges que "es converteixen en un mirall de la condició humana".
Durant la travessia d'aquest vaixell, la protagonista va recuperant els seus records d'infantesa "es planteja les reflexions sobre el sentit de la vida, la realitat de la memòria, la identitat o l'herència familiar". El fill acudeix a tot aquest procés "sense acabar-ho d'entendre fins el final. Com succeeix tantes vegades amb el nostre destí". En el rerefons d'aquesta història una pregunta clau: "Per què la nostra cultura ha oblidat la vellesa, aquest tram final de l'existència que probablement sigui el moment culminant de la vida". Una postura que l'autor senyala es deguda probablement a la por a la mort que té la societat.
Carlos Garrido explica al seu blog que fer un llibre com aquest "avui és tot un luxe" doncs "va a contracorrent i és anti comercial", i afegeix, "cada vegada crec menys en el format llibre, tot està massa jerarquitzat per les vendes. Tot és massa light i digerible. Les editorials sols volen grans vendes (...) Però aquest llibre l'havia de fer".