L'altre dia vaig topar amb la definició provisional del mot iconografemilogia… després del primer oh! per allò de "definició" + "provisional" [obro parèntesi (no hi havia caigut jo, en que un bon dia, de cop, podria trobar-me, i fins i tot conèixer, un mot provisional) tanco parèntesi].
L'altre dia, deia, vaig entreveure que aquest vocable, acabat d'arribar al mapa de mots, es referia a l'àrea de la teoria de la comunicació visual, proposada mitjançant uns materials-base rígids, que narra una historia combinant la síntesi codificada d'icones més text oralitzat. Uau!
Un còmic, no?
I resulta que aquesta definició ha encetat una discussió analítica entre els estudiosos tan curiosa com surrealista: aquests materials de base rígids poden o podrien ser també semi-rígids o rígidoflexibles? la narració de la història ha quedat supeditada al cinema o també s'hi pot incloure l'anomenat dibuix animat? Aquesta codificació d'icones és la combinació del paper, el cromatisme i la tinta de tota la vida? [obro el segon parèntesi del dia (tinta que és, actualment més carca que la sang) tanco segon parèntesi del dia].
Etcètera, etcètera, etcètera… Però: dins d'aquest repartiment provisional de conceptes hi podem incloure el còmic, o no?
El còmic, aquest gènere semi-considerat pels adults-més-adults, bé que té un lloc a la nostra cultura, subcultura, contracultura o el nom que vulguem donar al nostre bagatge iconografemològic (definició provisional que m'acab d'inventar per a la ocasió) [tanco parèntesi últim: promès!] i, per descomptat, bé que té el seu lloc al circuit editorial i així… Aquesta semi-consideració.. a què ve?
Potser el 19 d'abril ho esbrinaré… Perquè dia 19 d'abril hem proposat una trobada amb els joves que tenen afinitat amb el món del còmic, concretament amb el còmic japonès, el manga. Aquesta trobada-taller, organitzada pel grup de biblioteconomia i tutoritzada per Borja González, alies "brokass", deixarà constància de l'interès que desperta el gènere. Un interès que consideram que s'ha de tenir en compte, sobretot i també, a les biblioteques públiques, a les qual s'hi ha de poder trobar històries explicades a partir d'altres llenguatges, successions de documents amb altres punts de mira, etcètera, etcètera, etcètera.
El 19 d'abril és tot un repte… convertir la sala d'actes de la Casa de Cultura de Ciutadella en un taller, un taller interactiu de manga, on es conjugarà el llenguatge artificial que normalment empram en la descripció gramatical per un llenguatge més natural, emprat en la comunicació humana habitual, tot i que els termes comunicació i humana ja no ens ressonin redundants, ans el contrari…