Humanitat i sensibilitat. Les paraules de Toni Vidal (Es Castell, 1934) en la conversa dibuixen el perfil d'un home preocupat pel missatge. Rebutja la forma, la que imposa la societat actual. Un niu de modes i pautes que deriven en la uniformitat. "Cada ésser humà és diferent, no ens hem de deixar endur per la norma", senyala.
La llibertat artística expressada durant la seva extensa i reconeguda trajectòria sura a la seva obra dins una escafandre de bellesa. Vidal torna a exposar a la seva enyorada Illa la propera setmana, a la galeria Xibau de Ferreries. Un recull de fotografies, dividides en tres blocs temàtics, el posa de nou al punt de mira dels espectadors menorquins després de la meravellosa "Vestits de Ceba" exhibida al Claustre del Carme de Maó l'estiu de 2008.
La mostra de Xibau, que s'inaugurarà dia 8, arreplega algunes de les instantànies de l'exitós llibre "Menorca tot just ahir", fotografies dels anys 50 i 60.
Les roques, com volums escultòrics conformen la segona de les temàtiques. "Vaig començar a fotografiar pedres quan cercava la cosa més pobre del món, l'autenticitat del més auster", explica. L'any 80 ja mostrà a l'Ateneu de Maó "Pedres i roques". Amb el retrat d'aquestes, la sorpresa de l'autor esdevingué amb la bellesa d'un element viu en què generalment ningú hi repara. Qüestionat per la naturalesa de les formes calcàries, Vidal no titubeja a l'hora de dir que són "escultures fetes pels àngels".
Els vegetals des de la mirada més poètica composen la tercera entrega temàtica d'aquesta exposició. Recorda com el seu amic, l'humanista i crític d'art Ángel Crespo l'animà a retratar els vegetals sota la idea de que cadascú ha d'explicar les coses a la seva manera. Tal i com demostren les imatges (de la dreta i inferior) el món vegetal de Vidal camina dins l'escenografia de l'art en majúscules. La seva petjada creativa surt de la mirada de qui viu la fotografia, –i com sembla, també la resta dels aspectes de la vida– des de la sensibilitat i l'òptica personal.
Fa més de 40 anys que partí i quedà a terres catalanes. Retratista de persones en els seus inicis, com a fotògraf d'estudi as Castell (1951), l'autor anà a viure a Barcelona, on el 1968 féu la seva primera mostra sobre la dignitat de les persones a través dels obrers de la fàbrica Gas-Maó. El seu bon fer roman encara en sistema analògic. "No és que no accepti el digital, simplement és que encara no he tingut temps de posar-m'hi. Encara tinc molta feina per fer en analògic". L'equipament o el mètode emprats no importen. Per damunt de tot el que preval és "l'emoció del viscut".
Fotografies de Toni Vidal, a la galeria Xibau de Ferreries.
Des del dia 8 al 30 d'aquest mes.
www.xibau.com