Escriure un article sobre el darrer disc d'Antònia Font alhora que l'escoltes no és ètic ni objectiu. Codis deontològics a part,Lamparetes és al mercat musical el que l'oxigen és a la vida. Sé el que penseu, que sóc una extremada i que què es pot esperar d'una llongueta que enyora l'Illa malgrat sentir-se molt, però que molt a gust a Menorca.
Pot sonar a tòpic quan el mateix Pau Debon diu a la premsa que aquest és el millor treball del grup, però la veritat sia dita, ho és.
Diumenge passat. Xocolat Centre, seu del mecenatge de la música en català per excel·lència, obre portes a mitjanit. La raó? L'estrena en exclusiva del nou disc per aquells que no podien esperar ensoldemà. Membres dels Antònia signen els compactes als seguidors nocturns. La gent està embambada i feliç. No és per a menys, des de 2007 que els genis de lesLamparetesno produïen res.Coser i cantardeixà bon record, però l'absència dels mallorquins durant més de quatre anys desesperava al públic. Rere aquest temps, ara diuen que Pau Debon canta millor. És el que té deixar passar l'espai-temps degut.
"Qui dubta d'en Clint Eastwood, / mirant el Gran Cañón del Colorado?/ Niguls allargassats i vermellosos / I el cel se penja una estrella i se fa de nit (...) Arriba, dos homos se li atraquen i l'investiguen / volen saber on és en Morgan Freeman / que és es negre de Milion Dolar Baby / do you know? / Maybe". Joan Miquel Oliver, el cervell de tot plegat, no deixa de sorprendre'ns gratament. Com es pot ser tan aprop i tan enfora d'aquest món?
A manera d'oda a les illes, fan l'ullet a Menorca: "Crema el sol a Ciutadella, / sona es Jaleo hi ha molt de cavalls, / Kas de llimona i gin Xoriguer, / sa gent s'emociona i tira es capell / es darrer toc de fabiol, / fins l'any qui ve si Déu vol" (temaIslas Baleares).
Antònia Font juga de nou sobre segur. Com a una de les seves cançons, malgrat ser "a les portes de l'infern perdut, tenen plans de futur".