Quiero ver a mamá… Si de verdad quieres verla, hay una manera…' (Juan Diego Botto… tot per a la seva filla…). Durant molts anys, dins la batalla que s'ha lliurat entre la gent conservadora i la gent més tolerant amb els drets dels homosexuals, ha existit un polèmic assumpte que ha centrat tot tipus de debats i discussions... Li afecta a un noi/noia que sigui criat per una parella homosexual? Fins a finals dels anys 80, quan es va afiançar el moviment de visibilitat gai, no es va poder començar a tenir en compte aquesta qüestió… Ara, els fills de pares i mares homosexuals comencen a parlar; als EUA s'han començat a crear associacions per a defensar els drets dels seus progenitors… Asseguren que no hi ha res que els distingeix d'altres companys de classe i amics… També per a ells, avui és el dia de la mare…
Zach Wahls, de 19 anys, és un d'ells; El Tribunal Suprem del seu estat, Iowa, va aprovar el matrimoni gai a l'any 2009; llavors les seves dues mares es van casar…Aquest passat febrer, els republicans van portar al parlament estatal una norma que faria legals tan sols les parelles heterosexuals; Zach va intervenir en el torn d'allegats públics: 'En els meus 19 anys de vida mai m'he trobat amb una persona que hagi sigut capaç d'imaginar-se per si mateixa que a mi em va criar una parella homosexual. Per què? Perquè l'orientació sexual dels pares no té cap efecte en el caràcter de la persona' va dir. 'Si jo fos el seu fill, crec que li donaria motius de sobra per a estar orgullós de mi. Segur que no sóc tan diferent a com són els seus fills'… El vídeo del seu discurs ja ha tingut quasi dos milions de visites a YouTube… Lisa Cholodenko, directora gai reconeguda, va començar a fer cinema després de la consolidació del moviment New Queer Cinema als anys noranta, obrint-se pas en el sector independent gràcies a la proliferació d'històries de caire homosexual que s'internaven en camins poc explorats de realitats també massa poc conegudes com per a poder considerar-les tabú a la gran pantalla… Afortunadament la societat s'ha tornat més oberta i existeixen menys prejudicis morals davant una determinada condició sexual; això permet a realitzadors més programàtics obrir noves perspectives que fins i tot visualitzen la ironia i l'autocrítica… Un bon exemple d'això seria 'Los Chicos están bien' (The kids Are All Right, 2010), el tercer llargmetratge de Chololenko, en el qual la directora parteix d'un plantejament aparentment reivindicatiu (dues lesbianes que decideixen quedar-se embarassades d'un mateix donant perquè els seus respectius fills puguin ser germans de sang) i que en realitat serveix per a introduir un desprejuiciat, fresc i càustic sarcasme a l'hora de qüestionar les misèries pròpies de qualsevol parella i les de la família tradicional de sempre…
L'educació és la gran obsessió de Nic (Annette Bening) i Jules (Julianne Moore), en un sobresforç addicional per a demostrar que són igual de bons pares que els progenitors d'una composició més clàssica de família. Cholodenko demostra aquí la seva mala llet i llança els seus més afilats i verinosos dards, convertint a la parella en un estereotipat reflexa dels típics rols de pare controlador i mare submissa, configurant un joc mimètic de representació força interessant… Una molt bona comèdia, amb una gran força intel·lectual, diàlegs fantàstics i un repartiment (Bening, Moore i un Mark Ruffalo genial) en estat de gràcia… Una altra manera d'entendre com pot ser unmother's day…
L'altra és 'Todo lo que tú quieras' (2010)… aquesta emotiva cinta d'Achero Mañas descriu fins a on pot a arribar un pare per l'amor a la seva filla; en el subtext, Mañas fa un cant amb totes les lletres a la maternitat més visceral… D'entrada, aquesta és una pel·lícula estranya: hem vist moltes històries de pares que enviuden i s'han de fer càrrec dels seus fills… també hem vist molts actors de cinema disfressant-se de dona (de fet, el mateix Juan Diego Botto es va maquillar més del compte pel Quixot de Gutiérrez Aragón al 2002, com ja vaig comentar la setmana pasada)… Però Achero Mañas fuig d'estereotips i de llocs comuns per fer una arriscadíssima cinta, plena d'amor, personalitat i tendresa, que lliga amb la infantesa de 'El Bola' (2000) i amb la dèria per les disfresses de 'Noviembre' (2003), les seves anteriors propostes…
Una pel·lícula sobre la figura de la mare, sense la seva presència… Una pel·lícula sobre la maduresa, a travès d'una transformació sexual… Mañas aborda la narració d'aquest drama mitjançant una problemàtica contemporània: el canvi de rols entre home i dona i la seva evolució als àmbits familiars… La gran aposta del director i guionista és interessant perquè el personatge materialitza el procés psicològic per una acció externa: Leo (Juan Diego Botto) es transvesteix de dóna per a interpretar a la seva esposa als ulls de la seva filla Dafne (Lucía Fernández), que reclama a la desapareguda… Tant a la vida com al cinema, val la pena arriscar-se… Leo, Botto i el seu 'pare' Achero Mañas són autèntics cavalls guanyadors en això… També Lisa Cholodenko i el fill coratge Zach Wahls…
Aquestes dues pel·lícules han sigut dues molt bones propostes que ens ha tornat a oferir en César Rodríguez Merchán i el Cine Club Ateneo Mahón darrerament… La profunditat i la diversitat dels seus discursos ens ofereixen vies alternatives per a reflexionar sobre la nostra pròpia flexibilitat i l'acceptació d'altres models humans de conducta, orientació sexual i estructuració domèstica… Una mare qualsevol es podrà fer avui una pregunta com el títol de la pel·lícula de Cholodenko: estan bé els nois? Encara és d'hora per a saber-ho, però segurament els fills d'aquesta generació no seguiran cometent els mateixos errors que els seus pares… tinguin aquests la sexualitat que tinguin…
Fins la setmana que ve, incrèduls!