Benvinguts a un viatge al passat. A la Menorca del segle XVIII. Una travessia històrica que és possible gràcies a un projecte desinteressant, o millor dit, sota l'interès d'un únic propòsit: donar a conèixer, a visitants i menorquins, el trajecte de l'Illa en el temps, un camí que malauradament encara molts menorquins ignoren.
El fotògraf maonès Pedro Cardona (pedrocardonafotos.blogspot.com) ha obsequiat als Amics de l'Illa del rei amb una selecta col·lecció de 30 imatges que evoquen la convivència al primitiu Hospital entre menorquins i anglesos. El resultat és una exposició que durà per títol "Pedres i ànimes", i que a final de mes s'inaugurarà a la Casa del Governador. "La nostra història és apassionant, i la gent ho ha de saber, això és el que pretenc amb aquest projecte", emfatitza Cardona qui assegura que malgrat tenir "tota la matèria prima, als menorquins a vegades ens costa canalitzar tots el potencial del que disposem".
De les 30 instantànies, composaran la mostra una selecció de 16. La qualitat d'aquest testimoni gràfic està sent impresa damunt llenç. "He donat aquest material a la Fundació Hospital de l'Illa del Rei per a que ell disposin del mateix com desitgin i pugui servir per a recaptar fons", explica el fotògraf. "He volgut transmetre un missatge de convivència entre anglesos i menorquins, entre soldats i malalts... reviure les seves escenes quotidianes".
Making of i documentació
Per aquest procés, Cardona ha comptat amb la col·laboració de voluntaris de l'Illa del Rei, i de membres de Es Rebost. Aquets darrers afegiren la vestimenta d'època del poble, mentre que el Museu Militar de Menorca cedí els uniformes. "Els hi estic molt agraït a tots".
L'inici d'aquesta proposta es remunta amb un primer i semblant projecte realitzat per al Castell de Sant Felip. Llavors Pedro Cardona començà a documentar-se sobre la nostra història a través de publicacions del militar i especialista en història de les fortificacions menorquines Francisco Fornals. Cardona posa un exemple de la desconeixença general: "La majoria de nosaltres sabem que Richard Kane va fer un camí, però no sabem res, per exemple, del seu pas per Gibraltar, o que el 2012, es compliran 300 anys de la seva arribada a Menorca".
Per a l'Illa del Rei, la documentació s'ha basat en les aportacions de la historiadora Micaela Mata i Janet Sloss. "M'ho he passat molt bé contrastant opinions sobre aquest episodi", senyala.
Amb "Pedres i ànimes", és el segon cop en què el fotògraf es dedica al retrat. "No entrava a les meves preferències, però les experiències a Sant Felip i a l'Illa del Rei m'han obert la ment al respecte. Estic molt content dels resultats. A retrat hi queda molt per fer", comenta.
La línia de treball per a recrear aquest passatge de la història començà amb la posada en escena d'una espècie de "storyboard" rere el que seguir les pautes per captar l'ambient idoni de cada fotografia. Un cop triades les diferents localitzacions, els actors i actrius posaren de la manera més natural possible. "Durant la feina he cercat que els figurants se n'oblidin de la càmera, i crec que ho he aconseguit", diu.
Tres o quatre hores foren suficients per a que el seu equip professional, una Nikon 300, i el seu talent, arribessin a arrodonir un bon "book" digital. "Sols vaig fer 100 imatges!". La post producció, en canvi, fou una feina més acurada i lenta. "Avui el nostre laboratori es diu Photoshop, i he cuidat les imatges fins a l'últim detall".
"Pedres i ànimes" és el particular homenatge de Pedro Cardona a tots aquells que es dediquen a recuperar el patrimoni. En el cas dels Amics de l'Illa del Rei, apunta, "és una tasca desinteressada que amb els anys i el seu esforç han aconseguit preservar un espai que forma part de la nostra història. Aquesta gent s'ho mereixia! Han salvat un hospital naval pel que han passat multitud de generacions de tots els països, fins que deixà de funcionar el 1964. És el mínim que puc fer per ells".
L'exposició, de caire permanent, forma part dels actes de commemoració pels 300 anys des de la construcció del primitiu hospital (1711-2011). Un trosset d'història que Cardona convida a reviure.