A començaments dels anys 80, el cinema britànic va voler competir amb Hollywood amb les mateixes armes, perdent així la seva identitat nacional, el seu esperit british, i es va llençar, amb ses maces de rompre, a conquerir el mercat internacional... Això va tenir conseqüències nefastes per la indústria del Regne Unit, ja que l'espectador no acabava de distingir quines eren pel·lícules nord-americanes i quines eren britàniques: l'estil narratiu i el disseny de producció eren quasi idèntics... Intèrprets anglesos i americans rodaven indistintivament a un o altre costat de l'Atlàntic... Així, la gran majoria d'aquests productes van caure a l'oblit als pocs anys; alguns d'ells, de més qualitat, van perdurar, com 'Carros de Fuego' (Charriots of Fire, Hugh Hudson, 1981), 'Los Gritos del Silencio' (The Killing Fields, Roland Joffé, 1984) o 'Brazil' (Terry Gilliam, 1985)... Però el més representatiu i famós va ser 'La Misión' (The Mission, 1986), també de Joffé, que fa tot just 25 anys (el 29 de setembre de 1986) es va estrenar a Madrid, en un acte a benefici de la Creu Roja, per a més senyes...
Una bona part del seu èxit es va deure a un gran guió del escriptor Robert Bolt, habitual col·laborador de David Lean... Probablement la seva gran repercussió cinematogràfica va tenir molt a veure també amb la immensament popular banda sonora del gran Ennio Morricone ?una música inoblidable amb ressons èpics i lírics majestuosos a partir d'instruments de vent com flautes i oboès?, la preciosa fotografia de les terres amazòniques de Chris Menges (Oscar inclòs) i la carismàtica presència d'estrelles com Robert De Niro i l'anglès Jeremy Irons... El públic va caure a quatre potes, però la crítica també es va deixar emportar per aquesta tremenda història, fins el punt d'obtenir la preuada Palma d'Or al Festival de Cannes d'aquell any...
'La Misión' esdevé la gran aventura cinematogràfica històrico-ecològica sobre l'evangelització, el colonialisme, la redempció, el misticisme i la penitència
Principalment, el que Roland Joffé conta durant dues hores d'apretades i pictòriques imatges és la història de Rodrigo Mendoza, traficant d'esclaus, mercenari orgullós i prepotent, involuntàriament transformat en fratricida, i del pare Gabriel, jesuïta missioner que, tot i el risc de patir el mateix destí que els seus predecessors, crucificats i llençats riu avall per les cascades de l'Iguazú, arriba fins la regió dels guaranís, pujant el riu amb la seva dolça flauta i la seva fe com a úniques eines de supervivència... A la vegada, 'La Misión' esdevé una variant del sempitern conflicte entre la força de l'amor i les raons de la força, amb l'Església de Roma i els Estats Sobirans de Espanya i Portugal disputant-se, al 1750, la seva quota de poder temporal, i amb un cardenal jesuïta, Altamirano, disposat a reduir al no-res les missions dels seus germans, seguint instruccions papals, evitant així el mal major: l'expulsió de l'Orde als dos països ibèrics que s'havien repartit el planeta i que sospitaven massa del excessiu poder acumulat pels jesuïtes a les Amèriques...
Entre la història personal de Rodrigo, disposat a fer-se jesuïta per a purgar el seu crim (va assassinar el seu propi germà en un duel d'honor) i la d'Altamirano, decidit a ser totalment ferm en el moment de signar el decret de suspensió de les activitats missioneres, resten -com sempre- els innocents, els aborígens... El pare Gabriel, que se'ls estima, ho té clar: el seu cor s'estima més Déu i en cap moment compromet la seva obediència als seus superiors, però ells, els indis conversos, que canten com els àngels, els guaranís, són els que no entenen res... Robert Bolt, en el llibret, va donar diferent atenció dramàtica als personatges de la narració; Rodrigo i Gabriel estan molt ben traçats, procurant una encarnació més que eficaç de De Niro i Irons... Excessiva resulta, en canvi, l'atenció donada al cardenal Altamirano i als diàlegs polititzats que manté amb els seus subordinats i amb les autoritats; i tenen, els pobres indis, l'atenció justa, amb la desitjable i necessària identificació d'alguns d'ells, que s'afegeixen al clímax de la pel·lícula com poden...
"Així doncs, Santedat, ara els vostres sacerdots estan morts i jo segueixo viu; però en veritat, sóc jo el qui ha mort i ells són els que viuen perquè, com succeeix sempre, l'esperit dels morts sobreviu dins la memòria dels vius" (cardenal Altamirano).
Més enllà de la seva probable indefinició conceptual (la seva profunditat intel·lectual és força intranscendent... força eighties... of course...), 'La Misión' esdevé la gran aventura cinematogràfica històrico-ecològica sobre l'evangelització, el colonialisme, la redempció, el misticisme i la penitència... Just al mig de la febrada nostàlgica al voltant d'aquells meravellosos anys 80's, el record de la pel·lícula de Roland Joffé resulta un tràngol inevitable... Una superproducció èpica, amb segell british, que ha calat tremendament durant 25 anys... Fins la setmana que ve, incrèduls!