Diuen els entesos que la relació històrica de Maó amb el gènere operístic és fonamental per definir el panorama musical de tota Menorca. L'activitat lírica a la ciutat ha estat intensa des del segle XIX amb una forta influència de l'escola italiana. De fet, els propers 2 i 4 de desembre, tindrem a Verdi sonant de nou al Teatre Principal amb "Il Trovatore" gràcies al desig i el treball dels Amics de s'Òpera de Maó. Avui conversem amb el seu president, l'advocat Joaquín Comas Anglès sobre el passat, el present i el futur d'aquest art escènic que tantes passions arrenca i que viu el seu encaix dins d'aquesta crisi econòmica fatídica, que esperen pugui respectar tanta sensibilitat i tant talent damunt d'un escenari.
Vostès, més que amics, podríem dir que son amants de l'òpera?
Sí, la veritat és que podríem ser considerats més que amics, sobretot perquè és una tasca que sorgeix de l'estima cap a la música, des de la societat civil, sense cap ànim de lucre i per tant, si no és una cosa que t'estimis amb passió, com passa moltes vegades a l'argument operístic, no continuaríem dedicant tants esforços.
De fet, si em permet continuar amb la metàfora, és una relació de llarga fidelitat cap aquest art.
Doncs sí, perquè quan es constitueix la nostra entitat al 1971, l'any anterior havia vingut a cantar a Menorca el tenor Josep Carreras "Lucia de Lammermor" de Donizetti i això va propiciar que en haver per aquí en Toni Borràs, que era un baix local que cantava molt pel Liceu i en Dídac Monjo i altres persones es va muntar "la setmana de l'òpera", que volia dir que es feien dos títols per setmana, tot un luxe!
Això ara seria impensable, no?
Com a mínim impossible. L'interès de Menorca per l'òpera ja arranca al segle XVIII perquè es donava la circumstància que les companyies italianes en trànsit per actuar a Amèrica, recalaven al port de Maó com a indret estratègic perquè no podien fer tirades tan llargues, el mateix que passava a Canàries. És per això que l'afició per sentir com cantaven neix molt temps abans. Si estem parlant que el Teatre Principal de Maó és el teatre d'òpera més antic d'Espanya, crec que ho podem entendre millor.
L'arquitecte del Teatre era italià, no?
Exacte. En Giovanni Palagi era un baríton italià al mateix temps que empresari que actuava sovint aquí i que va ser l'impulsor d'aquest teatre en forma de ferradura on s'hi programaven moltes temporades italianes. Però també afició a la sarsuela i al cant en general.
I com és que no esteu integrats en el Teatre Principal?
Perquè abans de ser municipal era privat i per tant eren entitats diferents. L'any 2001 es va reinaugurar amb una gran inversió pública, gestionat per una Fundació que integrava moltes més activitats. Nosaltres només l'ocupem sis setmanes en tot l'any per les dues òperes que fem i que representen els espectacles més grans que acull. El que fem és llogar el Teatre però també hem de llogar tota una sèrie de materials necessaris i infraestructura, com per exemple, una gran quantitat de focus, que cap altre representació de les que es fan al Principal necessiten.
La constitució dels Amics de s'Òpera, per tant, compleix quaranta anys enguany?
Al principi com Associació d'Amics de s'Òpera privadament però en els darrers anys, com que havia agafat tanta envergadura, es va crear la Fundació Menorquina de l'Òpera, que és la que ara ho organitza amb els quatre patrons que son l'Ajuntament de Maó, el Consell, el Govern Balear i Amics de s'Òpera. Les administracions públiques suposen l'estaló i a nosaltres ens deleguen per anar-ho treballant.
Ara que està tan de moda fer-se amic al Facebook, com puc fer-me Amic de s'Òpera?
És una entitat oberta a la que convidem a tothom a afegir-s'hi, més ara, que necessitem tot el suport econòmic que es pugui. Representa una quota de 160 euros que dóna dret a assistir preferentment a les dues òperes que es programen amb descompte per les entrades i a més, a obtenir anticipadament tot la informació que generem des de l'entitat. Abans podíem fer dues òperes però en tres dies de representació, no com ara que fem dos. A part també teníem altres activitats complementaries com concerts a l'estiu o conferències que oferíem, però que amb la crisi hem hagut de suprimir. Ara som uns 400 socis.
I la gent més jove?
El que hem fet són uns acords amb les escoles que permeten que vinguin nens per només 15 euros, acompanyats d'un tutor. Això ha tingut força èxit perquè a la darrera representació de "Cosi fan tutte" de Mozart, van assistir 120 nens el segon dia de representació. Acostar la música als petits és un dels objectius de la junta.
Què ha suposat substituir en Josep Maria Quintana com a president de l'entitat?
En Josep Maria ha fet molt bona feina durant vint anys i l'he pogut viure de prop perquè el meu pare era el seu vicepresident i a més, jo feia setze anys que estava a la junta. L'afició que tenim per l'òpera és molt intensa, d'amants com em comentaves al principi. Des que vaig veure "I Puritani", de Bellini, per primera vegada quan era petit, de seguida vaig quedar captivat. Per tant, no m'ha suposat encarregar-me d'una feina que em vingués de nou, sinó que l'he portada al cor molt de temps.
El que suposo que passarà és que el seu mandat serà potser el de la supervivència.
S'haurà de lluitar cada dia per tirar endavant l'òpera a Menorca, evidentment. En Josep Maria també ho va fer com em tocarà fer-ho a mi malgrat que ara els temps vinguin més apretats.
Quin és el camí que es traça perquè una òpera acabi venint a Menorca?
És una feina d'antelació que necessita dos anys de gestació perquè els contractes que es fan amb les companyies demanen temps. Ara, per exemple, ja estem programant 2013 i de fet ja podria avançar-te quins títols volem portar però és un cosa que em reservaré fins que no la tinguem del tot confirmada. S'ha de tenir en compte que estem en una situació d'incertesa perquè el mecenatge privat està caient i l'administració també està patint molt. És com un petit miracle el que aconseguim fer, la gent no ho sap ben bé prou.
Quin pressupost pot tenir una òpera?
Estem parlant aproximadament de mig milió d'euros, és el que ens representa poder fer dues representacions a l'any. No podem perdre de vista que suposa el treball d'unes 160 persones i els recursos que es necessiten van des de l'orquestra, els cantants, el vestuari, l'escenografia que es porta en vaixell des d'Itàlia, tot el background de perruqueria, maquillatge, modistes i un llarg etcètera que, a més, repercuteix a l'economia de l'illa. Entre l'aportació privada de patrocinadors, socis, entrades i l'Administració aconseguim complir amb el compromís del pressupost. És un joc d'equilibris on també cal comptar que tenim la col·laboració desinteressada del Cor dels Amics de s'Òpera, a qui hem d'agrair la seva participació. A la propera òpera que representem en un mes, hi juguen un paper destacat.
De nou, "Il Trovatore" de Verdi.
Si, serà la quarta vegada que es representi a Menorca. La primera va ser l'any 1974, ho vam repetir al 1983, al 1994 i ara de nou la tindrem aquí. Com t'he dit, Itàlia té molta presència i així com al Liceu de Barcelona es poden definir com a wagnerians en referència a la seva estima pel compositor alemany, diria que nosaltres som més verdians o italians en general amb Puccini o Donizetti. També s'ha de dir que una òpera de Wagner necessita molts més músics dels que hi podem posar a l'orquestra i per tant, això ho dificulta. Com saps, els cors són una de les característiques de qualsevol òpera de Verdi i en aquest cas, "Il Trovatore" no és una excepció amb el Cor del Gitans.
Què en destacaríeu del que sentirem?
En primer lloc, la sort, el privilegi o el fet excepcional del que gaudeixen tots els menorquins per poder tenir l'òpera tant a prop, sobretot pensant que hi ha molta gent que ha de fer molts quilòmetres per poder veure representacions en directe, sigui on sigui, al Metropolitan de Nova York, al Covent Garden de Londres o la Fenice de Venècia i nosaltres ho tenim a tocar, a Maó. En segon lloc, l'alt nivell d'intèrprets que cada any vénen i que enguany no serà una excepció. Estic referint-me a gent de la talla d'Irina Mishura, Stefano Palatchi, Fabio Armiliato, Julianna Di Giacomo o Alberto Gazale, que triomfen a d'altres escenaris. I en darrer lloc, la cita amb l'òpera de l'hivern i de l'estiu suposa un retrobament de la societat menorquina amb una de les seves tradicions més preuades.
Enhorabona, doncs, per aquests quaranta anys i esperem que en pogueu fer molts més.
Moltes gràcies.