Ja fa uns anys vaig llegir el recull de peces de disseny recopilat per Juli Capella al seu llibre "Made in Spain (101 iconos del diseño español)" on apareixen tot tipus d'objectes inventats o produïts a Espanya. Es tracta de productes materials, objectes o marques gràfiques que es segueixen produint o que fàcilment encara els podem trobar pel carrer. Un dels criteris de selecció va ser que fossin de coneixement general, és a dir, objectes més populars o més elitistes però de domini públic, així hi podem trobar de tot: la "fregona", la cadira Toledo, el Seat 600, les pastilles Juanola, el toro d'Osborne, els grafismes de La Caixa o El Corte Inglés, la guitarra espanyola, les sabates Camper o la txapela.
D'entre tots aquests, com a menorquí em va fer molta il·lusió trobar-hi es nostro formatge en porcions de El Caserío, del que es comenta: "Les pràctiques porcions triangulars dins la caixa circular van servir per conservar el formatge i fer-lo arribar allà on fes falta, superant els inconvenients del transport del formatge a pes, fins aquell moment l'única manera de consumir-lo".
D'ençà vaig llegir aquest llibre, sempre m'he demanat quin podria ser l'equivalent extrapolat a l'àmbit menorquí: quins objectes o grafismes hi podrien aparèixer, ja fossin procedents de la cultura popular o amb un autor concret. I el meu cap va començar a donar-li voltes...
Si em seia m'apareixia el primer objecte que hauria de seleccionar: la cadira coca rossa. No m'estranyaria que n'hi hagués a totes ses cases de Ciutadella. Una peça de mobiliari humil, pràctica i còmoda, indispensable per prendre la fresca. A l'estiu protagonitza els fosquets i els hiverns es guarda fàcilment plegada esperant el bon temps.
Si feia una ullada al camp ràpidament em donava compte que hi ha haurien d'aparèixer les parets seques i les barreres d'ullastre... Unes imatges particulars de Menorca, grans i petites obres d'artesania que aprofiten la matèria primera de que disposam per delimitar propietats.
Si sortia al carrer en un moment em trobava amb grafismes que reconec ràpidament. La capçalera del diari "Menorca" o el nou logo del Menorca Bàsquet.
Si em posava a beure o menjar dos particulars "dissenys" em venien de gust seleccionar el formatge Coinga i la seva forma quadrada ataronjada produïda pel procés al que és sotmès i el gin Xoriguer, un estrany bòtil verd amb una ansa impossible de no reconèixer als prestatges dels bars.
Si em vestia fàcilment acabava posant-me unes avarques, les nostres ambaixadores per tot el món gracies als peus dels turistes i dels nostres mateixos.
Moltes vegades no sabem apreciar el bon disseny del objectes quotidians que empram a diari, i és que gairebé sempre l'èxit d'un disseny es basa en l'adequada combinació proporcional entre forma i ús, en l'equilibri entre aspecte visual i utilitat, ja que si un objecte no és pràctic ja pot ser tan atractiu com vulguis que segur que morirà oblidat dins un calaix. Sempre record un programa televisiu on apareixia l'arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets, on li van demanar quin era el millor disseny espanyol de tots els temps, i ell va contestar que l'oliva farcida d'anxova!
A "Todo es comparable", la publicació que presentava en aquella entrevista, hi especifica: "La idea d'extreure el molest os d'una oliva i omplir el forat amb un altre ingredient és brillant". Brutalment simple.
Proveu-ho. Repasseu el vostre entorn a casa, ja sigui a la cuina, al menjador o al dormitori. O mirau per la finestra les coses que us trobau just sortir al carrer. Alentiu el ritme per un moment i observeu detingudament. Penseu en tots els objectes que emprau cada dia i segur que en trobareu algun que s'hauria de seleccionar. Si no és que ja apareix a la llista.