Tot està preparat per al gran espectacle cinematogràfic al nostre país. Eva Hache serà l'encarregada de conduir la Gala dels Goya d'enguany, que prepara un duel gegantí entre les dues grans favorites per a públic i crítica d'aquesta temporada: 'No Habrá Paz para los Malvados' d'Enrique Urbizu, amb 14 nominacions i 'La Piel que Habito' de Pedro Almodóvar amb 16, parteixen al capdavant, i amb molta diferència, de les altres, tot i les 12 nominacions de 'Eva' de Kike Maíllo, quasi totes de caràcter tècnic... Malgrat que tot fa semblar que una de les dues arrasarà aquesta propera vetllada, aquest humil servidor pronostica escamparel·la d'estatuetes. La meva travessa pels Goya, entre obvietats, suposades sorpreses, desitjos personals i altres disbarats, és aquesta:
'No Habrá Paz para los Malvados'(6): Pel·lícula, Director, Actor (José Coronado), Actor Secundari (Juan José Artero), Direcció de Producció i Muntatge.
'La Piel que Habito'(4): Actriu (Elena Anaya), Guió Adaptat, Direcció Artística i Vestuari.
'Eva' de Kike Maíllo (3): Maquillatge, So i Efectes Especials.
'La Voz Dormida'de Benito Zambrano (2): Actriu Revelació (María León) i Actriu Secundària (Ana Wagener).
'Blackthorn'de Mateo Gil (2): Banda Sonora (Lucio Godoy) i Fotografia.
'Verbo'd'Eduardo Chapero-Jackson (2): Director Novell i Cançó Original.
'Midnight in Paris' de Woody Allen(1), Guió Original; 'La Chispa de la Vida' d'Àlex de la Iglesia (1), Actor Revelació (José Mota); 'Arrugas' d'Ignacio Ferreras (1), Film d'Animació; 'Morente' de Emilio Ruíz Barrachina (1), Film Documental; 'Un Cuento Chino' de Sebastián Borensztein (1), Film Iberoamericano i 'The Artist' de Michel Hazanavicius (1), Film Europeo.
Observacions: prefereixo infinitament més al Luís Tosar de 'Mientras Duermes' (Jaume Balagueró), però no dubto que el corrupte Santos Trinidad serà 'coronado' amb un Goya... He... He... He... Va sorprendre l'absència de nominacions importants pel thriller de Balagueró, especialment per a Marta Etura i Petra Martínez; també penso que es podrien premiar (seria més just, però sembla improbable) als 'Primos' Raúl Arévalo i Adrián Lastra, especialment per la simpatia quasi inalterable de la cinta de Daniel Sánchez Arévalo; potser Lluís Homar acabarà premiat pel seu robot majordom Max a 'Eva', però segurament serà perquè s'haurà reconegut de reüll la seva interpretació a 'No Tengas Miedo' de Montxo Armendáriz, una altra gran oblidada... Apostar per a Chapero-Jackson com a director novell per sobre del favorit Kike Maíllo, respon al meu personal i intransferible entusiasme per l'estimulant 'Verbo'... Ja veurem aquesta nit...
Sense cap mena de dubte, a aquesta cerimònia moltes mirades estaran posades en Pedro Almodóvar; les 16 candidatures de 'La Piel que Habito' recorden a les 16 de 'Mujeres al Borde de un Ataque de Nervios' (1988), a les 15 de '¡Átame!' (1990), les 14 de 'Todo sobre mi Madre' (1999) o les 14 de 'Volver' (2006), amb repartiments força desiguals; la seva relació amb l'Acadèmia, sempre polèmica i sense aparent afinitat, es va trencar quasi definitivament amb la preferència dels acadèmics per 'Los Lunes al Sol' (2002) de Fernando León de Aranoa en lloc de la seva 'Hablé con Ella' (2002), de cara a representar Espanya als Oscars... La pel·lícula va ser lloada per tot arreu i, contràriament a les expectatives acadèmiques, va guanyar el Globus d'Or a la Millor Pel·lícula Estrangera i Almodóvar es va emportar l'Oscar al Millor Guió Original en l'edició d'aquell any... L'any passat, el director va tornar per sorpresa a la cerimònia per a entregar el Goya a la millor pel·lícula... Una (pública) reconciliació que encara està en boca de tothom...
I tothom sap que cada nova pel·lícula de Pedro Almodóvar és un gran esdeveniment, potser per les raons extra cinematogràfiques que rodegen la personalitat tan florida i contradictòria que posseeix el realitzador manxec... Més enllà de les moltes nominacions de 'La Piel que Habito', i superats els habituals prejudicis als quals indueix l'art cinematogràfic del director, la pel·lícula provoca reaccions força diverses... Hi ha la corrent que no accepta el canvi de registre que suposa aquesta cinta, la pretensió de ser una tèrbola tragèdia sobre el travestisme, la mutació i una certa recerca desesperada per a una identitat, però que, de vegades, pot semblar estranyament còmica o, fins i tot, auto paròdica... És 'La Piel que Habito' un involuntari 'guignol' al voltant d'aquesta catarsi terrible, la d'un individu embogit per la mort de la seva dóna i la seva filla? Existeix un sentit, una poesia, una justificació de grandesa per aquesta transgènesi, fruit d'una venjança terriblement emfàtica? Tot plegat no és, potser, un guió massa retorçut?
'Almodóvar habita en la piel del cine' diu el crític Carlos Reviriego... El geni manxec posseeix un llenguatge cinematogràfic impertorbable, fins i tot en aquest tremebund melodrama fantàstic amb pinzellades de 'giallo', i es reivindica com a una font inesgotable de històries sorprenents i plenes de desmesura... Sempre pecador d'un exhibicionisme autoral, Almodóvar es desvia innecessàriament durant el metratge amb excessos grotescos (el personatge de Roberto Álamo, sense anar més lluny) i això traeix la sublimació lírica d'aquesta adaptació de la novel·la 'Tarántula' de Thierry Jonquet... En aquest sentit, 'La Piel que Habito' lluitarà aquesta nit contra el thriller d'Enrique Urbizu des de la perspectiva de no considerar-se una de les pel·lícules més aconseguides del seu director, tot i desprendre un esperit realment pertorbador i permetre l'estranya convivència entre gèneres i tributs cinematogràfics, una de les característiques més afamades de Pedro Almodóvar, el nostre director amb més projecció internacional...of course...
Almodóvar Versus Urbizu... Jo ja he fet les meves apostes... Aquesta nit, el gran desenllaç... Fins la setmana que ve, incrèduls!