Devíem tenir catorze anys i no en sabíem més. Només havíem de llegir un llibre de lectura en català en tot el curs. Però rondinàvem perquè el llibre escollit pel professor ens semblava que era un llibre per a nens. Volíem llibres d'adults. No recordo massa l'argument. Era una història sobre una guerra i uns trens i acabava amb una referència a unes flors blaves. És tot el que recordo.
Rondinàvem perquè el llibre escollit pel professor
ens semblava que era un llibre per a nens
Molt després de la lectura adolescent d'aquest llibre vaig saber que les flors blaves eren una referència al romanticisme alemany. La singularitat de la flor blava com a metàfora de la singularitat de l'individu. Avui he cercat el llibre i encara el tinc. Folrat amb aironfix. Amb grafits anònims d'algú altre que es veu que també el va haver de llegir. El llibre eraEl soldat plantat d'Emili Teixidor.
En aquests moments de comiat, un desig que traslladar-te: Que les flors blaves sempre t'acompanyin.