Terra, peixos, ferro, aus, aigua, pigments, esquitxos, un cavall, textures, també un gall, i un home, que trepitja les flors que no ha de trepitjar. Junts, na Tònia Pérez i en Maties Sansaloni entonen un cant a la vida i al respecte a la natura des de la seva exposició conjunta a Artara que divendres es va inaugurar. La pintora i l'escultor es van conèixer a la primera edició dels Fosquets d'Art de Ferreries farà quatre anys. De llavors ençà han entrat en sintonia fins casar la seva obra amb el màxim exponent del gran format que presenten en l'exposició en el qual el crit d'alerta a l'home que atenta contra la natura s'intensifica amb la figura humana que s'imposa i unes flors que en un moment determinat es poden convertir en espases, perquè "ja se sap, la natura et pot tornar la jugada", asseguren els autors.
Tonia Pérez es presenta per primera vegada a la galeria de Maó reivindicant les seves arrels menorquines, reivindicant també, la veu pròpia que clama la defensa de l'Illa. Resideix a València i la seva vena artística acaba d'aflorar quan fa quatre anys decideix matricular-se a la facultat de Belles Arts de la seva ciutat i estudiar el que sempre ha desitjat, combinant-ho, com pot, amb la seva professió d'infermera, "ha estat un gran esforç del que n'estic molt satisfeta". I ho pot estar, no només per la valentia i entrega sinó per la recompensa que ara tindrà a la ciutat on sent els seus orígens i l'ha tingut ja al Penc Carrousell du Louvre de Paris on té una obra exposada i al Grand Palais, també francès, que el novembre exposarà una de les seves aquarel·les que ha estat sel·leccionada. Exposa habitualment a Madrid, Barcelona i per suposat a València. Però encara crida més l'atenció la seva tècnica de nova expressió artística que ha desenvolupat fins fer-la personal. Utilitza sempre pigments naturals, els espargeix sobre paper i amb aigua va cercant i trobant la imatge del que vol explicar. Només haurà situat els pigments amb indeterminada forma, amb l'aigua farà la resta i els tocs darrers amb pinzell seran mínims. El resultat va guanyant espectacularitat quan augmenta la intensitat del color.
De Maties Sansaloni no fa falta explicar tant. L'obra de l'artista ferrerienc és habitual en l'imaginari dels locals. El seu treball amb ferro s'ha fet més intens i més abundant amb la disponibilitat del luxe del temps que fins ara té. Sansaloni conjunta la seva obra figurativa amb la reivindicació de la puresa de la mare naturalesa. L'artista comparteix amb les seves figures femenines, peixos, aus, el cavall... la lluita per la supervivència i una llibertat que l'aproxima a la terra i a la mar que sent íntima. Practica el ferro, l'oxida si cal, el recobreix de pigments i resina, aplica pàtines per crear profunditat i, en aquesta darrera mostra, juga amb les llums que dibuixen ombres a la paret on l'escultura pren el cos i un volum que no té la peça original.