Emotiu homenatge el que ha rebut el grup de Joana Pons i ses Guitarres, per sorpresa, en el concert commemoratiu pels seu 25 anys de trajectòria. Havia de ser una nit especial, però poc s'esperaven els músics que acabarien amb un nus a la gola i sense paraules.
I és que, tot i que divendres les més de 400 persones que ompliren el Teatre Principal hi anaven disposades a passar una meravellosa nit entre records de 25 anys de música de Joana Pons i ses Guitarres, pocs devien pensar que la mateixa artista, els seus companys de batalla, els seus familiars i també el públic, acabarien amb els ulls plorosos per les emocions viscudes.
La vetllada va començar puntual. Joana Pons va explicar els orígens del grup, i presentà Xavi Camps i Toni Sintes tot recordant anècdotes viscudes.
I amb el conjunt constituït, donà pas a la música, amb la primera cançó de la nit, una versió de «El reloj» adaptada per a l'ocasió, entremesclant castellà i català, «reloj no marques las horas, no mos diguis que ha arribat (...) celebram aquesta nit 25 anys (...) volem ser egoistes i seguir tocant i cantant». Una primera cançó, aquesta, amb la que Pons demostrà que segueix amb una esplèndida veu.
[Lea la noticia completa en la edición impresa o en Kiosko y Más o My News]