«Obrir-se pas en el món de la dansa és molt difícil però me sent molt realitzada». És el que explica Júlia Portella Fortuny (Ciutadella, 1994), estudiant de Pedagogia en Arts Visuals i Dansa a l'Instituto Universitario de Danza Alicia Alonso, l'únic centre especialitzat amb grau universitari a l'Estat i adherit a la Universidad Rey Juan Carlos.
El centre li acaba de concedir el primer premi d'interpretació i coreografia 2015 pel seu paper com a ballarina solista a l'obra de Francisco Fontes, «Para siempre Blandina», que representà el passat dia 20 a Madrid.
El guardó reconeix la fluidesa i expressivitat que caracteritzen la seva dansa, però també l'esforç d'aquesta jove menorquina per obrir-se camí com a ballarina professional i professora de dansa. «És un món molt exigent i t'has de dedicar en cos i ànima», explica la jove, que s'està especialitzant en dansa contemporània.
Per fer-nos una idea del que implica la seva formació, Júlia Portella passa pràcticament tot el dia al centre universitari on estudia. A diari dedica set hores a la pràctica de la dansa més quatre o cinc hores d'estudi de les assignatures teòriques, amb una nota mitjana en l'últim quatrimestre de 9,2. «És molt sacrificat, però és vocacional», comenta.
I és que la seva voluntat de ferro la du als gens: filla de l'expert corredor Dani Portella i néta de l'incombustible i recordat Demetrio Portella. «Des de petita m'han inculcat el valor de la disciplina, la constància, la motivació i el sacrifici. Mon pare m'ha ensenyat aquests valors i el poder de la voluntat», explica agraïda pel suport rebut dels seus pares. Als seus estudis universitaris, cal afegir que Júlia Portella és ballarina del Ballet de Cámara de Madrid, amb la producció «El Cascanueces: la magia del primer beso», estrenada el 2013.
Ballarina des dels tres anys
Ser ballarina requereix una preparació física contínua, dieta i no deixar-se véncer per les lesions, i és que «el cos me demana ballar cada dia». Va començar a ballar als tres anys, a l'Escola Municipal de Música i Dansa de Ciutadella, amb Aurore Gracient.
A Menorca ha actuat amb la companyia de la seva professora i amb el ballarí Joan Taltavull en produccions com «Darwin y la danza de la vida», com també amb Alba Estudi de Dansa.
«Els matins anava a l'institut i els capvespres a dansa a Maó. Estudiava a l'autobús». Li encanta fer esport, però afirma que «la dansa va més enllà perquè no només és exercici físic, és la connexió amb la teva emocionalitat i espiritualitat».
L'any qui ve es graduarà i ja ha començat a preparar la seva tesi de final de carrera: «La inserción de la danza en la educación formal». La seva vocació és ser professora, l'interessa la vessant educativa de la dansa, i reivindica que s'incorpori a les escoles com assignatura igual que al nord d'Europa.