«'Revista de Ferreries' nace con la decidida voluntad de constituirse en el vehículo de expresión escrita -de comunicación- que el municipio necesita (...) desde la honestidad en los planteamientos, el espíritu crítico, el respeto a las instituciones, la creatividad y, por supuesto, desde la libertad que nos conceda nuestra total y absoluta independencia de cualquier grupo de poder y/o de presión». Amb aquestes paraules es llençava el primer número de «Revista de Ferreries», un setmanari que veié la llum un 15 d'octubre i que, a menys d'un mes de complir 33 anys de vida, s'ha vist abocat a girar la darrera pàgina per no tornar-se a obrir més. La publicació ha escrit la història d'un poble, ha espargit la saba més pròpia del municipi al llarg dels 948 nombres (a més dels especials) que, sens dubte, han ocupat hores i hores de lectura entre els ferreriencs.
Però «les circumstàncies de la vida» els han dut a haver de prendre una de les decisions més difícils. Així ho explica Damià Rotger, un dels tres germans encarregats de la publicació. Sebastià Rotger Barber, mestre impressor que havia atresorat una rica experiència en el periodisme insular professional, fundador de la capçalera i «ànima mater», segons reconeix el seu germà Damià, pateix problemes de salut que fan inviable la continuïtat de la publicació. Després de l'especial de les festes de Sant Bortomeu d'enguany, la família va cercar alternatives que donessin viabilitat al projecte, sense èxit.
El setmanari va néixer l'any 1982 editat per la societat mercantil Premsa Menorquina S.A. i editada als obradors de Gràfiques Rotger S.L. El seu fundador indica, en un article publicat l'any 2009 per l'Institut d'Estudis Baleàrics sobre la premsa local al segle XXI, que va ser la primera revista local a editar-se a Menorca després del franquisme. Va començar a dues tintes en portada i en blanc i negre a l'interior, amb una oscil·lació entre 12 o 16 pàgines, segons l'edició. I amb un objetiu clar, recollir el testimoni de servei públic i omplir el buit que cinc anys abans havia provocat la desaparició de «Sa Porxada». Aquell any, la revista es va fer ressò d'aspectes com que Ferreries tenia 3.100 habitants o que 66 catequistes preparaven un nou curs de formació religiosa.
Hagué d'aturar, però, sis mesos, exactament el 21 de maig de 1983 per manca de suport publicitari. Però reprengué la circulació com a quinzenari l'any 1984. L'any 2009 va tornar a la periodicitat setmanal i així ha perdurat fins els darrers dies.
Actualment, la publicació feia una tirada mitjana de 500 exemplars. Tot i que feien edicions especials en dates assenyalades per al poble. Damià Rotger és clar en afirmar que un dels efectes més considerables, a banda del purament periodístic, és que la revista ha fet rutllar el camp editorial. I és que, «abans de 1982 el panorama editor era gairebé erm» coincideix en apuntar l'historiador Miquel Àngel Limón en un article dedicat a la revista, i afegeix que «la vida no coneixia llibres de temàtica monogràfica local». La revista ha esdevingut «pulmó per donar aire a l'estudi de la història local o per estimular la creació literària en autors del municipi», agrega.
Damià Rotger apunta a dos moments cabdals per a la revista. Un d'ells es produí l'any 2007 que, coincidint amb el 25è aniversari, va ser guardonada amb el Premi Balear de la Comunicació. L'altra, l'any 2009 quan Sebastià i Joana Rotger Barber van pronunciar el pregó de festes.