L'arxiduc Lluís Salvador va realitzar a Menorca diversos viatges científics en els anys 1867, 1877 i 1887 per a escometre la redacció dels volums «Die Insel Menorca», com a cloenda de la vasta obra «Die Balearen», de lenta gestació entre 1869 i 1891. Però, com van ser les visites del príncep il·lustrat? Què el fascinà de la balear menor? Quin estat cultural presentava l'Illa quan visità Menorca? Quins menorquins el van ajudar en el seu projecte com a col·laboradors? Són qüestions que aborda Miquel Àngel Limón Pons, doctor en Periodisme i investigador, en el seu nou llibre «L'arxiduc Lluís Salvador. Columna vertebral d'un enciclopedisme menorquí en el vuit-cents».
Es tracta d'una crònica viatgera perquè reconstrueix acuradament tots els viatges científics que va realitzar a Menorca l'arxiduc en els anys 1867, 1877 i 1887. Segons Miquel Àngel Limón, és, també, una anàlisi cultural, perquè s'afanya a inserir la figura de Lluís Salvador, primer, en la voràgine dels viatgers científics que es projectaren sobre Menorca durant el segle XIX; i, segon, per reconstruir el mapa orgànic de l'estructura cultural que hi havia a l'Illa en aquell període.
Fet i fet, totes dues reconstruccions «serveixen per situar-nos en una formulació final: la persona i la tasca de Lluís Salvador d'Àustria van servir perquè, a la balear menor, es congriés un veritable moviment enciclopedista de signe vuitcentista», explica l'autor.
L'empremta cultural
«L'arxiduc Lluís Salvador: columna vertebral d'un enciclopedisme menorquí en el vuit-cents» és la culminació d'un seguit de treballs anteriors de l'autor sobre la figura cultural de Lluís Salvador d'Àustria, iniciats el 1994 amb sengles conferències dictades a Maó i Ciutadella («L'arxiduc i Menorca: apunts d'unes relacions oblidades», Revista de Menorca, 2on trimestre, 1994).
Van continuar després amb una llarga compilació dels viatges de l'arxiduc a Menorca per a l'edició catalana del «Die Balearen», («L'illa que impregnà l'arxiduc», Palma, 2000), fins arribar al 2015, Any de l'Arxiduc, en el curs del qual l'autor ha contribuït amb diverses conferències per la geografia menorquina sobre el mateix binomi de l'arxiduc i l'illa de Menorca, dues expressions de les quals són, d'una banda, la lliçó impartida al Centre Associat de la UNED de les Illes Balears (abril de 2015) i, de l'altra, encara ara en procés de realització, unes xerrades divulgatives per als grups de Maó, Ciutadella i Alaior de la UOM de la Universitat de les Illes Balears. També ha anat a Palma, el passat 18 de desembre, a impartir una conferència sobre els corresponsals menorquins de l'arxiduc, pronunciada a petició dels socis de l'Associació d'Amics de l'Arxiduc de Mallorca.
El llibre contextualitxa a l'arxiduc entre els viatgers europeus que visitaren Balears, descriu les missions científiques del príncep il·lustrat, les relacions que establí amb col·laboradors menorquins, el fet que va ser nomenat soci d'honor de l'Ateneu de Maó i el seu adéu personal, però no cultural, entre d'altres aspectes.
Aquest estudi sobre l'arxiduc Lluís Salvador és el segon títol que aporta Miquel À. Limón a la Col·lecció Cova de Pala de l'IME, després de «Josep Pla i Menorca: els cants de sirena d'un illòman» (2003).