El viatge de formació de Pasqual Calbó a Itàlia, on va passar vuit anys, i la seva posterior estada a Viena és el tema del llibre «El Gran Tour del pintor Calbó», que ha escrit Miquel Àngel Pons i Povedano (Maó, 1971).
És una història que comença quan Giuseppe Chiesa, professor de pintura del jove Calbó va recomanar als pares que se l'enviés a formar-se a Itàlia. El pintor maonès va estudiar primer a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia entre el 1770 i el 1774.
A la ciutat dels canals va ser protegit per l'ambaixador de l'Imperi Alemany, el comte Giacomo Durazzo que va enviar dos dibuixos seus a Viena, els quals li valgueren el mecenatge del príncep de l'Imperi Wenzel Anton Kaunitz, una medalla d'or de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria i una pensió per estudiar a Roma. Allò va fer possible que Calbó estigués a l'Acadèmia de França a Roma de 1774 a 1778.